Recés de l’Any de la Misericòrdia de Càritas d’Urgell

Càritas d’Urgell va celebrar el divendres 2 de setembre un recés per l’Any de la Misericòrdia, seguint la recomanació feta pel Papa Francesc i promoguda pel Pontifici Consell “Cor Unum”. Va tenir lloc al Seminari diocesà de La Seu d’Urgell, i hi van participar una setentena de persones, entre presidents i directors de les Càritas parroquials, treballadors contractats de l’Entitat, voluntaris, els responsables de Càritas Andorrana, el delegat episcopal de Càritas d’Urgell i el director, així com també diversos components de les Càritas parroquials del Principat d’Andorra. Va ser dirigit per Mn. Antoni Elvira, Vicari episcopal per a l’acció pastoral i Missioner de la Misericòrdia del Bisbat d’Urgell.
L’Arquebisbe d’Urgell, Joan Enric Vives, va ser present durant tot el recés, al que va qualificar com un moment per a posar-se en contacte i connectar personalment amb el Senyor.
Des de les 10.00 del matí fins havent dinat es va desenvolupar la jornada, en la què hi va haver una exposició de Mn. Elvira sobre la Misericòrdia, seguint escrits del Papa Francesc i de l’Evangeli, i de testimonis de la Mare Teresa de Calcuta (en les vigílies de la seva canonització -que serà aquest diumenge, dia 4-). Mn. Elvira va distribuir als participants uns textos per a la reflexió i pregària personal (vegeu més avall).
Abans de la celebració de l’eucaristia, a la Catedral, presidida per l’Arquebisbe, tots els assistents van travessar la porta de l’entrada principal per a guanyar el Jubileu de l’Any Sant.
Amb el dinar de germanor a la Residència de les Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, es va donar per acabat el recés, i el retorn dels participants als seus llocs de provinença.
{gallery}160902Reces{/gallery}
 
Temps per mirar 

El Senyor ens diu: 

Veniu, beneïts del meu Pare, preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar, quan tenia set, em donàreu beure, quan era foraster, em vau acollir, quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar, quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.
Els justos li respondran: 
-Senyor, ¿quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set i us vam donar beure? ¿Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? ¿Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us? 
El rei els respondrà: 
-Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi”. 
(Mt 25, 34-40). 

  • Quina obra de misericòrdia, espiritual o corporal, ens costa més de viure davant les necessitats?
  • Quins elements de caràcter personal o social dificulten reconèixer la presència del Crist en els més necessitats?

El Papa Francesc ens recorda: 

“Per això vull una Església pobra per als pobres. Ells tenen molt a ensenyar-nos. A més de participar del sensus fidei, en els seus propis dolors coneixen el Crist sofrent. És necessari que tots ens deixem evangelitzar per ells. La nova evangelització és una invitació a reconèixer la força salvífica de les seves vides i a posar-los al centre del camí de l’Església. Som cridats a descobrir Crist en ells, a prestar-los la nostra veu en les seves causes, però també a ser els seus amics, a escoltar-los, a interpretar-los i a recollir la misteriosa saviesa que Déu vol comunicar-nos a través d’ells”. (Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 198). 
  • Què t’han ensenyat els pobres? 

“El nostre compromís no consisteix exclusivament en accions o en programes de promoció i assistència; el que l’Esperit mobilitza no és un desbordament activista, sinó primer que res una atenció posada en l’altre «considerant-lo com una única cosa amb si mateix». Aquesta atenció amant és l’inici d’una veritable preocupació per la seva persona, a partir de la qual desitjo buscar efectivament el seu bé. Això implica valorar el pobre en la seva bondat pròpia, amb la seva forma de ser, amb la seva cultura, amb la seva manera de viure la fe. El veritable amor sempre és contemplatiu, ens permet servir l’altre no per necessitat o per vanitat, sinó perquè ell és bell, més enllà de la seva aparença: «De l’amor pel qual a un li és grata l’altra persona depèn que li doni quelcom gratis». El pobre, quan és estimat, «és estimat com d’alt valor», i això diferencia l’autèntica opció pels pobres de qualsevol ideologia, de qualsevol intent d’utilitzar els pobres al servei d’interessos personals o polítics. Només des d’aquesta proximitat real i cordial podem acompanyar-los adequadament en el seu camí d’alliberament. Únicament això farà possible que «els pobres, en cada comunitat cristiana, se sentin com a casa. No seria aquest estil la més gran i eficaç presentació de la Bona Nova del Regne?»”. (Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 199). 

  • La teva tasca professional o el teu rol dins de Càritas esdevé una possibilitat per viure la misericòrdia envers els altres?
  • Quins factors enterboleixen aquesta mirada que ens proposa el Papa Francesc envers la seva vida i la seva realitat?

“Ja que aquesta Exhortació es dirigeix als membres de l’Església catòlica vull expressar amb dolor que la pitjor discriminació que pateixen els pobres és la falta d’atenció espiritual. La immensa majoria dels pobres té una especial obertura a la fe; necessiten Déu i no podem deixar d’oferir-los la seva amistat, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels Sagraments i la proposta d’un camí de creixement i de maduració en la fe. L’opció preferencial pels pobres ha de traduir-se principalment en una atenció religiosa privilegiada i prioritària”. (Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 200). 

  • Quines pistes de camí proposaríeu per tal d’acollir veritablement en la vida de la parròquia als cristians que vénen a Càritas?
  • Aprofitem les ocasions per donar testimoni de la nostra fe com a cristians?
  • Quins aspectes en comú i quines dificultats trobem en el nostre tracte amb creients d’altres religions?

“És indispensable prestar atenció per estar prop de noves formes de pobresa i fragilitat en les quals som cridats a reconèixer Crist sofrent, encara que això aparentment no ens aporti beneficis tangibles i immediats: els sense sostre, els toxicodependents, els refugiats, els pobles indígenes, els ancians cada cop més sols i abandonats, etc. Els emigrants em plantegen un desafiament particular pel fet de ser Pastor d’una Església sense fronteres que se sent mare de tots. Per això, exhorto els països a una generosa obertura, que en comptes de témer la destrucció de la identitat local sigui capaç de crear noves síntesis culturals. Que belles són les ciutats que superen la desconfiança malaltissa i integren els diferents, i que fan d’aquesta integració un nou factor de desenvolupament! Que boniques són les ciutats que, fins i tot en el seu disseny arquitectònic, estan plenes d’espais que connecten, relacionen, afavoreixen el reconeixement de l’altre!” (Papa Francesc, Evangelii Gaudium, 210). 

  • Quins mitjans tenim per estar atens i respondre a les noves formes de pobresa?
  • En el nostres pobles com contribuïm i afavorim el coneixement i la bona relació de les persones d’altres cultures que han vingut a viure entre nosaltres?
close

Apunta't al nostre Butlletí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.