Per cinquè any consecutiu, les organitzacions que integren la iniciativa “Església pel Treball Decent” celebrem, el 7 d’octubre, la Jornada Mundial pel Treball Decent per tal de fer visible la indecent precarietat que pateix el món del treball. Juntament amb tots els agents que participen en l’organització política, econòmica i social del treball, urgim a prendre les mesures necessàries per aconseguir que el Treball Decent sigui una realitat accessible per a totes les persones.
Al juny es va celebrar el centenari de l’Organització Internacional del Treball en el marc de la seva 108a Conferència, on es constatà la necessitat d’orientar tots els esforços a assegurar una transició justa a un futur del treball que contribueixi al desenvolupament sostenible en les seves dimensions econòmica, social i ambiental. L’aposta comuna va ser la d’aprofitar tot el potencial del progrés tecnològic i el creixement de la productivitat per aconseguir treball decent i desenvolupament sostenible amb l’objectiu d’assegurar la dignitat, la realització personal i una distribució equitativa dels beneficis per a tothom.
Les preguntes que fem en aquest 7 d’octubre són aquestes: En què s’ha transformat avui la dignitat del treball? Quina precarietat laboral és la que patim les filles i fills de Déu? Quan parlem de precarietat laboral ho fem de vides truncades, vulnerables i violentades; de persones explotades i abusades per contractes temporals i eventuals, amb sous que no concorden amb les hores realitzades, sense seguretat en el lloc de treball i subjectes a una flexibilitat que acaba trencant la dimensió personal de les persones treballadores en impossibilitar una vertadera conciliació entre treball, família, descans, participació social i oci. Continuem constatant com el treball està lluny de ser un dret que garanteixi la dignitat de la persona, mentre continua augmentant el nombre de treballadors i treballadores pobres.
El testimoni de l’Albert, un jove treballador que resideix a Barcelona, posa veu a aquesta realitat. “Actualment treballo 16 hores setmanals i cobro 560 euros. La resposta del meu cap les vegades que li he comentat el tema del salari, de la categoria sempre ha estat: ‘Ara no és el moment’, ‘la cosa està molt malament’, ‘ja veus com està la situació, no fa falta que t’ho expliqui’, ‘ara no hi ha diners’ (…) A sobre hi ha altres persones que insinuen que potser és que no t’hi esforces prou, que no has treballat tant com caldria, que el teu treball no ho és tot per tu i això ho nota el cap, que el teu currículum no és prou complet, en fi, QUE LA CULPA ÉS TEVA”.
Com a organitzacions i moviments d’Església encarnats en la realitat del treball, volem ser bona notícia a les nostres llars i barris, llocs de treball i centres d’estudi. I tornar-vos a recordar que “la política econòmica ha d’estar sempre al servei del treball digne”. En paraules del papa Francesc “quan la societat està organitzada de tal manera, que no tothom té la possibilitat de treballar, d’estar units per la dignitat del treball, aquesta societat no va bé”: no és justa! Va contra Déu mateix, que ha volgut que la nostra dignitat comenci des d’aquí. La dignitat no ens la dona el poder, el diner, la cultura, no! La dignitat ens la dona el treball!”. I un treball que sigui realment digne, perquè avui “tants sistemes socials, polítics i econòmics han fet una elecció que significa explotar la persona”.
Sensibles a aquesta realitat, conscients de la importància d’establir ponts i mirant el món des de les perifèries en les quals estem presents, en aquesta Jornada Mundial reivindiquem que:
-Tots els poders públics es comprometin de forma activa en la construcció d’un sistema econòmic, social i laboral just, fratern i sostenible que situï la persona al centre.
-El treball sigui abonador de dignitat i justícia, així com del desenvolupament integral de la persona, de les seves capacitats, dons i vocació, començant per les persones més descartades i excloses.
-El treball sigui font de reconeixement social i personal, a través de la dignificació de les cures, amb nous plantejaments de polítiques socials, de gènere i educatives en igualtat entre dones i homes, sense oblidar el dret a una conciliació real de la vida familiar i laboral.
-El treball és per a la vida, per la qual cosa és imprescindible que es realitzi en un entorn de seguretat i salut, amb condicions que garanteixin la integritat física i psíquica de la persona.
Com Església viva inserida en el món on bull la vida, les entitats que formem la iniciativa Església pel Treball Decent acompanyem aquesta dura realitat social i els seus efectes deshumanitzadors. Estem cridats per això a estar alerta per denunciar, des de la tendresa, la compassió i l’estil de vida de Jesús de Natzaret, la denigració que està patint la persona i el treball.
En aquesta Jornada que coincideix amb l’inici del Sínode especial per a l’Amazones, compartim amb tots els convocats a aquesta esperançadora cita tant els reptes que ens demana la cura de la Casa Comuna com les inquietuds davant el deteriorament mediambiental i les violacions de drets humans que comporta per a les comunitats més vulnerables. La defensa de la Creació ens involucra directament com a Església pel Treball Decent en la defensa d’unes condicions laborals dignes per aquells que es veuen sotmesos, amb escandaloses condicions d’explotació, a pràctiques productives insostenibles amb la dignitat humana i l’equilibri mediambiental.
Unim les nostres forces i compromisos com a gest profètic, i convidem a tota l’Església, a les comunitats, moviments socials i persones de bona voluntat a celebrar i reivindicar junts aquesta jornada.{gallery}191007treballdecent{/gallery}