Càritas Europa insta a la nova Comissió a posar a les persones en el centre de la política exterior de la UE
Càritas Espanyola participa en la denúncia de la Plataforma DESC sobre vulneracions de drets humans en España
Càritas. 10 de desembre de 2019.- Amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Drets Humans, Càritas Europa ha fet una crida a la nova Comissió Europea perquè posi a les persones en el centre de les polítiques exteriors de la UE.
En concret, apel·la a la Comissió perquè reafirmi amb accions concretes el seu compromís amb la implementació de l’Agenda 2030 i amb la defensa de la coherència política per al desenvolupament sostenible en totes les polítiques exteriors de la UE. Només així la Unió Europea podrà garantir la protecció dels drets humans i la dignitat de tots.
Càritas Europa insta al Comissionat designat per a les Associacions Internacionals a prioritzar les polítiques de desenvolupament internacional centrades en l’ésser humà, i fa una crida a tot el Consell perquè col·loqui a les persones en el centre de totes les polítiques externes de la UE.
En aquest sentit, recupera que els drets humans, com la llibertat i la igualtat, formen part dels valors fundacionals de la UE (article 2 del Tractat de la Unió Europea) i de l’Agenda 2030 i els objectius dels ODS, amb els quals tant la UE com els seus Estats membres s’han compromès. Per a Càritas Europa, els drets humans han de protegir-se i promoure’s en totes les polítiques exteriors de la UE, incloses les àrees d’agricultura, comerç, impostos i migració, així com en les polítiques de seguretat i desenvolupament.
Erradicació de la pobresa i vies segures per a la migració
Malgrat això, Càritas Europa lamenta que l’agenda actual posi els interessos econòmics i de seguretat de la UE en primer lloc, descurant l’erradicació de la pobresa, la lluita contra les desigualtats i la creació de vies segures i legals per a la migració, entre altres mesures. Urgeix, per això, a la Comissió Europea a prioritzar els seus esforços tant per a revertir aquelles polítiques de la Unió que tenen un impacte negatiu en el desenvolupament sostenible al Sud com per a garantir que totes les polítiques futures es comprometin a no deixar a ningú enrere. Serveixi com a exemple el fet que la UE i els seus Estats membres, com a donant global més important d’ajuda al desenvolupament, exerceixen un paper essencial en la lluita contra la fam. En aquest sentit, la UE hauria de considerar aspectes com la regulació dels biocombustibles, la propietat de la terra i les polítiques comercials des d’un punt de vista global a l’hora d’avaluar totes les conseqüències i riscos que aquestes qüestions podrien suposar per als més pobres del món.
Com assenyala María Nyman, secretària general de Càritas Europa, “tota activitat política ha d’estar al servei de les persones. Els líders de la UE tenen la responsabilitat d’adoptar una interpretació ètica de la relació entre migració, desenvolupament i la persona humana. La dignitat humana hauria de ser la qüestió moral central en el disseny i implementació de les polítiques exteriors de la UE”.
“El Dia Internacional dels Drets Humans –afegeix Shannon Pfohman, directora de Política i Defensa de Càritas Europa— és una oportunitat per a recordar-los als líders de la UE que es prenguin de debò la diversitat, que posin la dignitat humana en el centre de la formulació de polítiques i que repensem com es relacionen ells mateixos amb les persones. Volem que escoltin als qui viuen en la pobresa i l’exclusió i que dissenyin polítiques que funcionin per a les persones”.
Vulneració de Drets Humans a Espanya
Al costat d’aquesta reivindicació en l’àmbit europeu, des de Càritas Espanyola, com a membre de la Xarxa Europa de Lluita contra la Pobresa (EAPN), integrada en la Plataforma DESC (Drets Econòmics Socials i Culturals) a Espanya, es posa el focus en la realitat de protecció dels drets humans a Espanya, on existeixen situacions de vulneració dels mateixos que han anat empitjorant des de l’esclat de la crisi econòmica i els seus anys posteriors. Aquesta greu situació ha estat també denunciada pels diferents mecanismes de control de Nacions Unides sobre el compliment dels Tractats Internacionals de Drets Humans.
Com s’assenyala des de la Plataforma DESC, el Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals en els seus tres informes remesos a l’Estat espanyol ha mostrat la seva preocupació per que els drets econòmics, socials i culturals continuïn sent considerats com a mers principis rectors de la política social i econòmica, i que només puguin ser invocats quan hagin estat desenvolupats legislativament o en relació amb altres drets que compten amb major protecció, com el dret a la vida.
La Constitució Espanyola contempla la incorporació automàtica dels tractats internacionals en el seu ordenament jurídic en l’article 10. I encara que Espanya es va comprometre al compliment efectiu del Pacte dels drets econòmics, socials i culturals i a la utilització d’un mecanisme per a fer-lo efectiu amb la signatura del Protocol Facultatiu del Pacte de Drets Econòmics, Socials i Culturals de 1976, aquests drets, no obstant això, són tractats com a “drets de segona”, amb una menor garantia, protecció i desenvolupament que els drets civils i polítics, donada la seva posició com a “principis rectors” en la carta magna, i no com a drets fonamentals. El Tribunal Constitucional i el Govern espanyol s’han pronunciat recentment de manera contundent sobre aquest tema.
La Plataforma DESC denúncia aquesta interpretació, que en última instància impedeix a la ciutadania invocar drets com l’habitatge, la salut, la protecció social davant els jutges i tribunals. Per a això, és necessària una reforma constitucional per a garantir que els drets econòmics, socials i culturals comptin amb el mateix grau de protecció que als drets civils i polítics, articulant la possibilitat de la invocació d’aquests drets davant els jutges i tribunals de la jurisdicció corresponent.
Així mateix, s’urgeix al Govern espanyol al fet que estableixi un mecanisme nacional eficaç per a l’aplicació i el seguiment dels Dictàmens del Comitè DESC, així com les Recomanacions dels diferents Relators de Nacions Unides, de manera que s’integrin en l’ordenament jurídic i social del nostre país per a garantir que Espanya sigui un país compromès de debò amb els drets humans.