Coronavirus: Les persones majors vulnerables es converteixen en un dels eixos de la resposta de Càritas a l’emergència

Les prioritats de les 25 Càritas Diocesanes amb centres residencials se centren suplir la falta de recursos sanitaris i mesures de protecció.


Les xarxes solidàries de voluntaris de Càritas estan sent fonamentals per a acompanyar als majors en situació de solitud no desitjada.


Càritas. 15 d’abril de 2020.– La crisi sociosanitària provocada pel coronavirus està posant a prova la capacitat de resposta de l’àmplia xarxa territorial de Càritas a les persones majors, un dels col·lectius socials més exposats a l’impacte de la pandèmia.

Des de la declaració de l’estat d’alarma, les prioritats de totes les Càritas Diocesanes amb recursos residencials per a majors s’han centrat a extremar les mesures de prevenció decretades per les autoritats sanitàries.

2.456 majors atesos en 32 residències

Actualment, 25 Càritas Diocesanes en tota Espanya compten amb centres residencials i/o centres de dia, que integren una xarxa estatal formada per 32 residències en les quals s’atén a 2.456 persones majors.
I encara que tots aquests recursos residencials segueixen els protocols indicats pel Govern i han adaptat les seves normes de funcionament a les exigències de prevenció i aïllament davant el coronavirus, molts d’ells s’enfronten a un problema generalitzat que aquesta crisi, com és la desprotecció a la qual estan exposades els residents i el personal encarregat de la seva atenció davant les manques de material sanitari.

Per a respondre a aquest repte, Càritas ha realitzat en les últimes setmanes un gran esforç de mobilització de materials de prevenció davant la pandèmia, la qual cosa ha permès distribuir entre tots els seus projectes 20.000 guants, 55.000 màscares, 600 litres de gel hidro-alcohòlic i 2.000 litres de líquid desinfectant de superfícies.


6.800 majors acompanyats en els seus propis domicilis

Al costat d’aquesta xarxa de centres residencials, altres 30 Càritas Diocesanes duen a terme programes d’acompanyament a persones majors en els seus propis domicilis, tant en àrees urbanes com en zones rurals.
Un total de 6.789 persones majors estan acompanyades gràcies a aquests projectes de Càritas, que també han hagut d’adaptar els seus protocols de treball a causa de la pandèmia. La majoria dels programes de Càritas s’han reformulat per a reforçar l’acompanyament telefònic o per vídeo-anomenada, perquè, en molts casos, el més important és estar i escoltar.


El paper dels voluntaris i les xarxes solidàries

En aquest treball d’acompanyament domiciliari està sent fonamental el compromís de les prop de 7.000 voluntaris implicats en les accions d’acompanyament a persones majors, que en la seva gran majoria viuen sols, unes circumstàncies que, en aquesta emergència, aguditzades per les condicions de confinament imposades, afegeixen major vulnerabilitat a la situació de gran precarietat social que afecta molts d’aquests majors.
L’actual crisi està revelant la importància que té el model de treball de Càritas en els seus programes de majors, que es basa en gran manera en l’articulació de xarxes solidàries, quotidianes, teixides a base de molt de temps, de converses i vides compartides, que acosten i revinculen a les persones majors als seus territoris, barris i comunitats veïnals.


Aquestes xarxes, creades pels voluntaris i voluntàries de Càritas des de fa anys, estan permetent sostenir en aquesta emergència social, més enllà de les òbvies necessitats físiques, a les persones majors que en diferents contextos se senten soles. Aquesta labor realitzada pels voluntaris des de fa anys al servei d’un model de societat “que no descarta” permet que avui els programes puguin adaptar-se més fàcilment a la realitat del confinament.
Des que va començar aquesta crisi soci-sanitària, estem veient diàriament com molts voluntaris de Càritas, que són també persones majors –més del 50% dels 85.000 voluntaris de la institució tenen més de 65 anys— continuen la seva labor solidària des de les seves cases, posant-se en primera fila en la resposta a les necessitats de l’emergència i compartint amb la seva comunitat i amb el seu veïnat tota la seva experiència vital acumulada.


Suport de l’Administració

Càritas apel·la al suport indispensable de les Administracions per a respondre adequadament a les necessitats d’aquestes persones, tant en col·laboració de personal sanitari i tècnic com en les mesures de protecció físiques per a garantir la seva atenció, en la realització de test per a descartar a les persones que tenen el virus fins i tot sent asimptomàtics o amb simptomatologia.
Així mateix, el suport dels poders públics és igualment vital per a les tasques de neteja, de desinfecció i totes aquelles que assegurin la vida digna de les persones, incloent-hi el contacte amb els seus familiars i l’acompanyament en les pèrdues.


És important subratllar la importància que l’Estat no sols delegui en el tercer sector social determinades tasques, sinó que reafirmi, sobretot en aquestes circumstàncies extremes, el seu paper de garant de drets, establint les vies necessàries per a desplegar efectivament aquesta col·laboració amb les organitzacions socials que faci universal en dret a la salut.


Un model sociosanitari integral

La vulnerabilitat social que està posant en evidència aquesta crisi en tants fronts, també posa de manifest els escassos recursos disponibles per a afavorir les cures al mateix domicili, la qual cosa provoca una especial desprotecció de les persones majors i dels seus cuidadors, siguin empleades o familiars. D’aquí l’aposta de Càritas per un model sociosanitari integral que realment asseguri una vida digna (física, social, emocional…) a les persones majors que estan vivint en els seus domicilis.


Les persones majors són un col·lectiu heterogeni i divers. Amb necessitats, capacitats i realitats molt diferents. En aquests dies on no poques vegades assistim amb tristesa i indignació a assumir la mort de les persones majors com un “mal menor”, urgeix continuar apostant per una societat que dediqui tots els seus recursos a protegir la dignitat i la vida d’aquestes persones, ja que la manera en la qual tractem als nostres majors identifica quin tipus de societat som. Com recorda el papa Francesc, “una societat que no cuida dels seus majors, no té futur”.


Quan passi l’emergència

Quan la situació d’alarma acabi i a poc a poc es recuperi aquest ritme quotidià que ara anhelem, creiem que important impulsar en l’agenda social, i en les prioritats dels poders públics, dels agents socials i econòmics, del tercer sector social, dels barris i de les famílies, un debat que, partint d’un mutu reconeixement de la nostra vulnerabilitat, interdependència i ressò-dependència, permeti reconstruir l’acció social i la col·laboració público-privada.
Algunes de les claus d’aquest debat tenen a veure, en primera instància, amb una mirada integral al dret a la salut de tota la societat i també de les persones majors, que inclogui l’activació de xarxes i processos que acompanyin a les persones majors que viuen en situacions de solitud no desitjada o s’asseguin soles en diferents contextos.


És imprescindible també posar sobre la taula la funció que exerceixen els centres residencials per a garantir aquesta vida digna i com ha d’articular-se la col·laboració público-privada perquè realment siguin llocs que defensin i protegeixin en dret a la vida. Finalment, aquest debat ha d’incloure també el reconeixement social, laboral i legal dels treballs de cures i de les persones que els estan realitzant, ja que són elles els qui estan sostenint tantes vides vulnerables, malgrat els ara més visibles fallades del sistema.

Comptes de Càritas Urgell «EMERGÈNCIA COVID 19»


CAIXABANK ES36 2100 0018 1702 0051 6790

Bizum Donatius amb el codi 33449

Donacions a través de la nostra pàgina web:


Comptes de Càritas Espanyola «EMERGÈNCIA COVID 19»


SANTANDER ES62 0049 1892 62 2313290223

CAIXABANK ES71 2100 2208 3402 0031 3871

BANKIA ES16 2038 1010 6460 0068 7202

SABADELL ES37 0081 0216 7700 0131 5935

IBERCAJA ES11 2085 9298 7203 3032 2960

Bizum Donatius amb el codi 00089

Telèfon de donacions: 900.33.99.99


#CadaGestoCuenta

Coronavirus: Las personas mayores vulnerables se convierten en uno de los ejes de la respuesta de Cáritas a la emergencia

Las prioridades de las 25 Cáritas Diocesanas con centros residenciales
se centran suplir la falta de recursos sanitarios y medidas de protección

Las redes solidarias de voluntarios de Cáritas están siendo fundamentales para acompañar a los mayores en situación de soledad no deseada

Cáritas. 15 de abril de 2020.- La crisis socio-sanitaria provocada por el coronavirus está poniendo a prueba la capacidad de respuesta de la amplia red territorial de Cáritas a las personas mayores, uno de los colectivos sociales más expuestos al impacto de la pandemia.

Desde la declaración del estado de alarma, las prioridades de todas las Cáritas Diocesanas con recursos residenciales para mayores se han centrado en extremar las medidas de prevención decretadas por las autoridades sanitarias.

2.456 mayores atendidos en 32 residencias

Actualmente, 25 Cáritas Diocesanas en toda España cuentan con centros residenciales y/o centros de día, que integran una red estatal formada por 32 residencias en las que se atiende a a 2.456 personas mayores.

Y aunque todos estos recursos residenciales siguen los protocolos indicados por el Gobierno y han adaptado sus normas de funcionamiento a las exigencias de prevención y aislamiento ante el coronavirus, muchos de ellos se enfrentan a un problema generalizado que esta crisis, como es la desprotección a la que están expuestas los residentes y el personal encargado de su atención ante las carencias de material sanitario.

Para responder a este reto, Cáritas ha realizado en las últimas semanas un gran esfuerzo de movilización de materiales de prevención ante la pandemia, lo que ha permitido distribuir entre todos sus proyectos 20.000 guantes, 55.000 mascarillas, 600 litros de gel hidro-alcohólico y 2.000 litros de líquido desinfectante de superficies.

6.800 mayores acompañados en sus propios domicilios

Junto a esta red de centros residenciales, otras 30 Cáritas Diocesanas llevan a cabo programas de acompañamiento a personas mayores en sus propios domicilios, tanto en áreas urbanas como en zonas rurales.

Un total de 6.789 personas mayores están acompañadas gracias a estos proyectos de Cáritas, que también han tenido que adaptar sus protocolos de trabajo a causa de la pandemia. La mayoría de los programas de Cáritas se han reformulado para reforzar el acompañamiento telefónico o por vídeo-llamada, porque, en muchos casos, lo más importante es estar y escuchar.

El papel de los voluntarios y las redes solidarias

En este trabajo de acompañamiento domiciliario está siendo fundamental el compromiso de las cerca de 7.000 voluntarios implicados en las acciones de acompañamiento a personas mayores, que en su gran mayoría viven solos, unas circunstancias que, en esta emergencia, agudizadas por las condiciones de confinamiento impuestas, añaden mayor vulnerabilidad a la situación de gran precariedad social que afecta a muchos de estos mayores.

La actual crisis está revelando la importancia que tiene el modelo de trabajo de Cáritas en sus programas de mayores, que se basa en gran medida en la articulación de redes solidarias, cotidianas, tejidas a base de mucho tiempo, de conversaciones y vidas compartidas, que acercan y re-vinculan a las personas mayores a sus territorios, barrios y comunidades vecinales.

Estas redes, creadas por los voluntarios y voluntarias de Cáritas desde hace años, están permitiendo sostener en esta emergencia social, más allá de las obvias necesidades físicas, a las personas mayores que en diferentes contextos se sienten solas. Esta labor realizada por los voluntarios desde hace años al servicio de un modelo de sociedad “que no descarta” permite que hoy los programas puedan adaptarse más fácilmente a la realidad del confinamiento.

Desde que empezó esta crisis socio-sanitaria, estamos viendo a diario cómo muchos voluntarios de Cáritas, que son también personas mayores –más del 50% de los 85.000 voluntarios de la institución tienen más de 65 años— continúan su labor solidaria desde sus casas, poniéndose en primera fila en la respuesta a las necesidades de la emergencia y compartiendo con su comunidad y con su vecindario toda su experiencia vital acumulada.

Apoyo de la Administración

Cáritas apela al apoyo indispensable de las Administraciones para responder adecuadamente a las necesidades de estas personas, tanto en colaboración de personal sanitario y técnico como en las medidas de protección físicas para garantizar su atención, en la realización de test para descartar a las personas que tienen el virus aun siendo asintomáticos o con sintomatología.

Asimismo, el apoyo de los poderes públicos es igualmente vital para las tareas de limpieza, de desinfección y todas aquellas que aseguren la vida digna de las personas, incluyendo el contacto con sus familiares y el acompañamiento en las pérdidas.

Es importante subrayar la importancia de que el Estado no solo delegue en el tercer sector social determinadas tareas, sino que reafirme, sobre todo en estas circunstancias extremas, su papel de garante de derechos, estableciendo las vías necesarias para desplegar efectivamente esta colaboración con las organizaciones sociales que haga universal en derecho a la salud.

Un modelo sociosanitario integral

La vulnerabilidad social que está poniendo en evidencia esta crisis en tantos frentes, también pone de manifiesto los escasos recursos disponibles para favorecer los cuidados en el propio domicilio, lo que provoca una especial desprotección de las personas mayores y de sus cuidadores, ya sean empleadas o familiares. De ahí la apuesta de Cáritas por un modelo socio-sanitario integral que realmente asegure una vida digna (física, social, emocional…) a las personas mayores que están viviendo en sus domicilios.

Las personas mayores son un colectivo heterogéneo y diverso. Con necesidades, capacidades y realidades muy diferentes. En estos días donde no pocas veces asistimos con tristeza e indignación a asumir la muerte de las personas mayores como un “mal menor”, urge seguir apostando por una sociedad que dedique todos sus recursos a proteger la dignidad y la vida de estas personas, puesto que la manera en la que tratamos a nuestros mayores identifica qué tipo de sociedad somos.  Como recuerda el papa Francisco, “una sociedad que no cuida de sus mayores, no tiene futuro”. 

Cuando pase la emergencia

Cuando la situación de alarma termine y poco a poco se recupere ese ritmo cotidiano que ahora anhelamos, creemos que importante impulsar en la agenda social, y en las prioridades de los poderes públicos, de los agentes sociales y económicos, del tercer sector social, de los barrios y de las familias, un debate que, partiendo de un mutuo reconocimiento de nuestra vulnerabilidad, interdependencia y eco-dependencia, permita reconstruir la acción social y la colaboración público-privada.

Algunas de las claves de este debate tienen que ver, en primera instancia, con una mirada integral al derecho a la salud de toda la sociedad y también de las personas mayores, que incluya la activación de redes y procesos que acompañen a las personas mayores que viven en situaciones de soledad no deseada o se sienten solas en diferentes contextos.

Es imprescindible también poner sobre la mesa la función que desempeñan los centros residenciales para garantizar esa vida digna y cómo ha de articularse la colaboración público-privada para que realmente sean lugares que defiendan y protejan en derecho a la vida. Por último, este debate debe incluir también el reconocimiento social, laboral y legal de los trabajos de cuidados y de las personas que los están realizando, puesto que son ellas quienes están sosteniendo tantas vidas vulnerables, a pesar de los ahora más visibles fallos del sistema.

Cuentas de Cáritas Urgell «EMERGENCIA COVID 19»


CAIXABANK ES36 2100 0018 1702 0051 6790

Bizum Donativos con el código 33449

Donaciones a través de nuestra página web:


Comptes de Càritas Espanyola «EMERGÈNCIA COVID 19»


SANTANDER ES62 0049 1892 62 2313290223

CAIXABANK ES71 2100 2208 3402 0031 3871

BANKIA ES16 2038 1010 6460 0068 7202

SABADELL ES37 0081 0216 7700 0131 5935

IBERCAJA ES11 2085 9298 7203 3032 2960

Bizum Donatius amb el codi 00089

Telèfon de donacions: 900.33.99.99


#CadaGestoCuenta

Triar com ens alimentem és un dret, no un privilegi #JoComTu 💳❤️

10.147€ de 20.000€ recaptat
Certificat
Informació Personal

Import de la donació: 20,00€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalanSpanish