Les prioritats de les 25 Càritas Diocesanes amb centres residencials se centren suplir la falta de recursos sanitaris i mesures de protecció.
Les xarxes solidàries de voluntaris de Càritas estan sent fonamentals per a acompanyar als majors en situació de solitud no desitjada.
Càritas. 15 d’abril de 2020.– La crisi sociosanitària provocada pel coronavirus està posant a prova la capacitat de resposta de l’àmplia xarxa territorial de Càritas a les persones majors, un dels col·lectius socials més exposats a l’impacte de la pandèmia.
Des de la declaració de l’estat d’alarma, les prioritats de totes les Càritas Diocesanes amb recursos residencials per a majors s’han centrat a extremar les mesures de prevenció decretades per les autoritats sanitàries.
2.456 majors atesos en 32 residències
Actualment, 25 Càritas Diocesanes en tota Espanya compten amb centres residencials i/o centres de dia, que integren una xarxa estatal formada per 32 residències en les quals s’atén a 2.456 persones majors.
I encara que tots aquests recursos residencials segueixen els protocols indicats pel Govern i han adaptat les seves normes de funcionament a les exigències de prevenció i aïllament davant el coronavirus, molts d’ells s’enfronten a un problema generalitzat que aquesta crisi, com és la desprotecció a la qual estan exposades els residents i el personal encarregat de la seva atenció davant les manques de material sanitari.
Per a respondre a aquest repte, Càritas ha realitzat en les últimes setmanes un gran esforç de mobilització de materials de prevenció davant la pandèmia, la qual cosa ha permès distribuir entre tots els seus projectes 20.000 guants, 55.000 màscares, 600 litres de gel hidro-alcohòlic i 2.000 litres de líquid desinfectant de superfícies.
6.800 majors acompanyats en els seus propis domicilis
Al costat d’aquesta xarxa de centres residencials, altres 30 Càritas Diocesanes duen a terme programes d’acompanyament a persones majors en els seus propis domicilis, tant en àrees urbanes com en zones rurals.
Un total de 6.789 persones majors estan acompanyades gràcies a aquests projectes de Càritas, que també han hagut d’adaptar els seus protocols de treball a causa de la pandèmia. La majoria dels programes de Càritas s’han reformulat per a reforçar l’acompanyament telefònic o per vídeo-anomenada, perquè, en molts casos, el més important és estar i escoltar.
El paper dels voluntaris i les xarxes solidàries
En aquest treball d’acompanyament domiciliari està sent fonamental el compromís de les prop de 7.000 voluntaris implicats en les accions d’acompanyament a persones majors, que en la seva gran majoria viuen sols, unes circumstàncies que, en aquesta emergència, aguditzades per les condicions de confinament imposades, afegeixen major vulnerabilitat a la situació de gran precarietat social que afecta molts d’aquests majors.
L’actual crisi està revelant la importància que té el model de treball de Càritas en els seus programes de majors, que es basa en gran manera en l’articulació de xarxes solidàries, quotidianes, teixides a base de molt de temps, de converses i vides compartides, que acosten i revinculen a les persones majors als seus territoris, barris i comunitats veïnals.
Aquestes xarxes, creades pels voluntaris i voluntàries de Càritas des de fa anys, estan permetent sostenir en aquesta emergència social, més enllà de les òbvies necessitats físiques, a les persones majors que en diferents contextos se senten soles. Aquesta labor realitzada pels voluntaris des de fa anys al servei d’un model de societat “que no descarta” permet que avui els programes puguin adaptar-se més fàcilment a la realitat del confinament.
Des que va començar aquesta crisi soci-sanitària, estem veient diàriament com molts voluntaris de Càritas, que són també persones majors –més del 50% dels 85.000 voluntaris de la institució tenen més de 65 anys— continuen la seva labor solidària des de les seves cases, posant-se en primera fila en la resposta a les necessitats de l’emergència i compartint amb la seva comunitat i amb el seu veïnat tota la seva experiència vital acumulada.
Suport de l’Administració
Càritas apel·la al suport indispensable de les Administracions per a respondre adequadament a les necessitats d’aquestes persones, tant en col·laboració de personal sanitari i tècnic com en les mesures de protecció físiques per a garantir la seva atenció, en la realització de test per a descartar a les persones que tenen el virus fins i tot sent asimptomàtics o amb simptomatologia.
Així mateix, el suport dels poders públics és igualment vital per a les tasques de neteja, de desinfecció i totes aquelles que assegurin la vida digna de les persones, incloent-hi el contacte amb els seus familiars i l’acompanyament en les pèrdues.
És important subratllar la importància que l’Estat no sols delegui en el tercer sector social determinades tasques, sinó que reafirmi, sobretot en aquestes circumstàncies extremes, el seu paper de garant de drets, establint les vies necessàries per a desplegar efectivament aquesta col·laboració amb les organitzacions socials que faci universal en dret a la salut.
Un model sociosanitari integral
La vulnerabilitat social que està posant en evidència aquesta crisi en tants fronts, també posa de manifest els escassos recursos disponibles per a afavorir les cures al mateix domicili, la qual cosa provoca una especial desprotecció de les persones majors i dels seus cuidadors, siguin empleades o familiars. D’aquí l’aposta de Càritas per un model sociosanitari integral que realment asseguri una vida digna (física, social, emocional…) a les persones majors que estan vivint en els seus domicilis.
Les persones majors són un col·lectiu heterogeni i divers. Amb necessitats, capacitats i realitats molt diferents. En aquests dies on no poques vegades assistim amb tristesa i indignació a assumir la mort de les persones majors com un “mal menor”, urgeix continuar apostant per una societat que dediqui tots els seus recursos a protegir la dignitat i la vida d’aquestes persones, ja que la manera en la qual tractem als nostres majors identifica quin tipus de societat som. Com recorda el papa Francesc, “una societat que no cuida dels seus majors, no té futur”.
Quan passi l’emergència
Quan la situació d’alarma acabi i a poc a poc es recuperi aquest ritme quotidià que ara anhelem, creiem que important impulsar en l’agenda social, i en les prioritats dels poders públics, dels agents socials i econòmics, del tercer sector social, dels barris i de les famílies, un debat que, partint d’un mutu reconeixement de la nostra vulnerabilitat, interdependència i ressò-dependència, permeti reconstruir l’acció social i la col·laboració público-privada.
Algunes de les claus d’aquest debat tenen a veure, en primera instància, amb una mirada integral al dret a la salut de tota la societat i també de les persones majors, que inclogui l’activació de xarxes i processos que acompanyin a les persones majors que viuen en situacions de solitud no desitjada o s’asseguin soles en diferents contextos.
És imprescindible també posar sobre la taula la funció que exerceixen els centres residencials per a garantir aquesta vida digna i com ha d’articular-se la col·laboració público-privada perquè realment siguin llocs que defensin i protegeixin en dret a la vida. Finalment, aquest debat ha d’incloure també el reconeixement social, laboral i legal dels treballs de cures i de les persones que els estan realitzant, ja que són elles els qui estan sostenint tantes vides vulnerables, malgrat els ara més visibles fallades del sistema.
Comptes de Càritas Urgell «EMERGÈNCIA COVID 19»
CAIXABANK ES36 2100 0018 1702 0051 6790
Bizum Donatius amb el codi 33449
Donacions a través de la nostra pàgina web:
Comptes de Càritas Espanyola «EMERGÈNCIA COVID 19»
SANTANDER ES62 0049 1892 62 2313290223
CAIXABANK ES71 2100 2208 3402 0031 3871
BANKIA ES16 2038 1010 6460 0068 7202
SABADELL ES37 0081 0216 7700 0131 5935
IBERCAJA ES11 2085 9298 7203 3032 2960
Bizum Donatius amb el codi 00089
Telèfon de donacions: 900.33.99.99
#CadaGestoCuenta