La nostra veu, Joan Pujol voluntari de Càritas

AVUI SOM EN TEMPS DE PASQUA…TEMPS DE RESURRECCIÓ I DE VIDA… PER AIXÒ AFIRMEM QUE LA VICTÒRIA DEL RESSUSCITAT SOBRE LA MORT, tampoc el Covid 19 no pot ni podrà mai, guanyar, impedir ni MOLT MENYS VÈNCER… EMMAÚS AVUI és cada una de les cases on estem confinats i un tan decebuts, perquè “això que ens està passant” no s’acaba… i costa de veure el final del mal son… CLEOFÀS I EL SEU COMPANY som tots i cada un dels creients, que malgrat la nostra FE, a tots ens costa de VEURE/CREURE que el SENYOR continua caminant al nostre costat… per això, COM ELLS, ens hem de repetir l’un a l’altre: “Nosaltres esperàvem”… AVUI, COM ELLS, CONTINUEM NECESITANT EL COMPANY DE CAMÍ que ens continuï llegint, recordant i descobrint-nos el sentit de LES ESCRIPTURES, també en aquest ja llarg camí que està sent un tan incert i dificultós del confinament… AVUI, COM ELLS, ens fa falta sentir-nos acompanyats per AQUELL que ens diu: “de què discutiu entre vosaltres tot caminant”… com si AVUI no fos evident que la desgràcia del Coronavirus no estès monopolitzant les paraules, els fets, l’economia i la vida, i no només la nostra, sinó la de tot el planeta… i li responem: “tu ets l’únic que no saps que ha passat? AVUI, COM ELLS, hem de sentir i escoltar, dins el nostre cor, aquell “mig” ingenu i “profundament” terapèutic “QUE?”, que també COM A ELLS, avui ens convida a relatar les nostres vivències… algunes molt il·lusionades, altres un tan frustrades, altres esperançades, algunes potser un tan decebudes, algunes compartides i moltes més contingudes en silenci en el cor… i potser acabarem dient COM ELLS: “PERÒ A ELL, NO L’HEM VIST PAS”… què és sinó la pregaria del creient en mig del confinament i de la pandèmia?… “SI QUE US COSTA D’ENTENDRE! QUINS CORS TAN INDECISOS A CREURE”… aquesta és la realitat humana davant la FE que mai és evidència científica… a nosaltres XXI segles desprès, COM ELLS, ens costa d’entendre que la Mort obra pas a la VIDA… que el dolor i la mort, per més que creixi el coneixement humà està al nostre ADN… que aprenem molt i avancem més encara… però continuem essent fràgils i no ho podem tot… a nosaltres, COM A ELLS, ens costa entendre que “CALIA”… POTSER, COM ELLS, HEM DE RETORNAR I RELLEGIR LES ESCRIPTURES… potser no per entendre el què i el com… el coneixement científic… potser ens cal retornar-hi descobrir amb una mica més de profunditat en el contingut “de sentit”, perquè aquest mai és evident ni objectivable, però SI molt present en la dimensió profunda de la VIDA… PER ATANSAR-NOS, COM ELLS, A LA TAULA DEL PARTIR EL PA… potser sense rutines, sense “obligacions històriques”, ara que no és fàcil de ser-hi presents físicament, potser ens CAL un xic més de la innocència d’infants, potser ens CAL una mica més d’il·lusió empàtica i comunicativa, potser ens CAL que sigui REALMENT NOMËS ELL qui ens faci renéixer des del profund del nostre cor i de l’ànima aquell CLAM QUE, “DES DE QUE ELLS” EL VAREN EXPERSSAR TOTS ELS CREIENTS, DE TOT TEMPS, SEMPRE HEM ANHELAT: “QUEDAT AMB NOSALTRES QUE JA ES FA TARD”…

 

Nuestra voz, Joan Pujol voluntario de Cáritas

HOY ESTAMOS EN TIEMPO DE PASCUA…TIEMPO DE RESURRECCIÓN Y DE VIDA…

POR ESO AFIRMAMOS QUE LA VICTORIA DEL RESUCITADO SOBRE LA MUERTE, tampoco el Covid 19 no puede ni podrá nunca, ganar, impedir ni MUCHO MENOS VENCER…

EMMAÚS HOY es cada una de las casas donde estamos confinados y un tan decepcionados, porque “esto que nos está pasando” no se acaba… y costa de ver el final del mal sueño…

CLEOFÁS Y SU COMPAÑERO somos todos y cada uno de los creyentes, que a pesar de nuestra FÉ, a todos nos cuesta de VER/CREER que el SEÑOR continúa andando a nuestro lado… por eso, COMO ELLOS, nos tenemos que repetir el uno al otro: “Nosotros esperábamos”…

HOY, COMO ELLOS, CONTINUAMOS NECESITANDO EL COMPAÑERO DE CAMINO que nos continúe leyendo, recordando y descubriéndonos el sentido de LAS ESCRITURAS, también en este ya largo camino que está siendo un tan incierto y dificultoso del confinamiento…

HOY, COMO ELLOS, nos hace falta sentirnos acompañados por AQUEL que nos dice: “de que discutís entre vosotros andando”… cómo si HOY no fuera evidente que la desgracia del Coronavirus no extendido monopolizando las palabras, los hechos, la economía y la vida, y no solo la nuestra, sino la de todo el planeta… y le respondemos: “¿tú eres el único que no sabes que ha pasado?”

HOY, COMO ELLOS, tenemos que sentir y escuchar, dentro de nuestro coro, aquel “medio” ingenuo y “profundamente” terapéutico “QUE?”, que también COMO ELLOS, hoy nos invita a relatar nuestras vivencias… algunas mucho ilusionadas, otros uno tan frustradas, otras esperanzadas, algunas quizás un tan decepcionadas, algunas compartidas y muchas más contenidas en silencio en el coro… y quizás acabaremos diciendo COMO ELLOS: “PERO A ÉL, NO LO HEMOS VISTO ”¿… qué es sino la rogaría del creyendo en medio del confinamiento y de la pandemia?…

“¡SI QUE OS CUESTA DE ENTENDER! QUÉ COROS TAN INDECISOS A CREER”… esta es la realidad humana ante la FÉ que nunca es evidencia científica… a nosotros XXI siglos desprendido, COMO ELLOS, nos cuesta de entender que la Muerte obra en la VIDA… que el dolor y la muerte, por más que crezca el conocimiento humano está a nuestro ADN… que aprendemos mucho y avanzamos más encara… pero continuamos siendo frágiles y no lo podemos todo… a nosotros, COMO ELLOS, nos cuesta entender que “HACÍA FALTA”…

QUIZÁS, COMO ELLOS, TENEMOS QUE DEVOLVER Y RELEER LAS ESCRITURAS… quizás no para entender el qué y lo como… el conocimiento científico… quizás nos hay que devolver descubrir con algo más de profundidad en el contenido “de sentido”, porque este nunca es evidente ni objetivable, pero SI muy presente en la dimensión profunda de la VIDA…

POR ACERCARNOS, COMO ELLOS, A LA MESA DE PARTIR EL PAN… quizás sin rutinas, sin “obligaciones históricas”, ahora que no es fácil de ser presentes físicamente, quizás nos HACE FALTA un chico más de la inocencia de niños, quizás nos HACE FALTA algo más de ilusión empática y comunicativa, quizás nos HACE FALTA que sea REALMENTE NADA MÁS QUE ÉL quienes nos haga renacer desde el profundo de nuestro corazón y del alma aquel CLAMOR QUE, “DESDE QUE ELLOS” LO EXPERSARON TODOS LOS CREYENTES, DE TODO TIEMPOS, SIEMPRE HEMOS ANHELADO: “QUEDATE CON NOSOTROS QUE YA SE HACE TARDE”…

Només l’amor ho il·lumina tot

620€ de 20.000€ recaptat
Informació Personal

Altres
Terms

Import de la donació: 100,00€

Tambè pots realitzar una Transferència o un Bizum
  • ES36 2100 0018 1702 0051 6790
  • BIZUM 33449
Si fas una transferència o BIZUM envia’ns les teves dades personals i el comprovant de la transferència a caritas.cdurgell@caritas.es o al whatsapp +34622470683

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalanSpanish