Sense categoria

MANIFIESTO ANTE EL PRIMERO DE MAYO

Ante el 1º de Mayo de 2020, Día Internacional del Trabajo, extraordinariamente marcado por la crisis de la pandemia, las organizaciones promotoras de la iniciativa Iglesia por el Trabajo Decente (ITD) unimos nuestras voces y fuerzas, en esta celebración del trabajo y de san José obrero, para reafirmar que el trabajo es para la vida, que debe garantizarse unas condiciones laborales que protejan la integridad física y psíquica de la persona, y favorezca su protección social, esenciales para una vida digna.

No nos cabe duda de que la crisis laboral y económica provocada por la pandemia de la COVID-19, hubiera tenido un menor impacto, sin la indecente precariedad laboral, ese “virus” que caracteriza el sistema de relaciones labores, que lesiona los derechos de las personas trabajadoras y de sus familias; si la sanidad y el conjunto de políticas sociales hubieran contado con los recursos que necesitan y que fueron recortados como consecuencia de la anterior crisis financiera.

Los empleos más precarizados, como son los de personas trabajadoras del hogar y de cuidados, de la agricultura, de establecimientos de alimentación o repartidoras, que hasta el momento han estado invisibilizados y no han tenido un justo reconocimiento laboral y social, son los que en este momento de crisis sanitaria, que supone la paralización del sistema productivo y económico, se han «descubierto» como esenciales para la sostenibilidad de la vida, para garantizar el bienestar de todas las personas y que no nos falten alimentos y cuidados durante el periodo de cuarentena. Pero continúan ejerciendo sus funciones en condiciones precarias y en la mayoría de los casos sin la protección adecuada. Amplificamos nuestro aplauso, también para estas realidades.

«Tenemos unos sueldos muy bajos, sin derecho a paro, no estamos protegidas, por nada ni por nadie. ¿Por qué no tengo yo derecho a cobrar para como una cajera que trabajo en el supermercado, una panadera, un repartidor?… si mi trabajo es tan digno como el de ellos… no sé por qué las leyes están así, no sé por qué nos miran así, es que parecemos la clase baja del universo…» Rosario, empleada de hogar en Albacete.

A ello se unen el drama del desempleo registrado, que, junto al estructural, son la punta del iceberg de una crisis del empleo mucho mayor; que no computa los trabajos no reconocidos, ni el empleo suspendido por expedientes de regulación temporal. El empleo que en primer lugar se ha destruido es el más débil, el que carece de redes de protección social. Por ello, a todas las personas que verán reducidos sus ingresos, incluso hasta límites que no garanticen el mínimo para vivir dignamente, se suman las que no cuentan con ningún tipo de protección.

Hacemos un llamamiento para que se articulen e impulsen todas las medidas necesarias evitando que esto vuelva a pasar, y para apoyar y cuidar a las personas más afectadas, especialmente a quienes están en la calle, sin techo y las que nunca reúnen los requisitos para percibir alguna renta mínima. ITD, constituida por instituciones que acompañan a las víctimas de la precariedad, exigimos construir una red de protección social para quienes han perdido empleo, salario y derechos, para que nadie se quede atrás.

Necesitamos superar planteamientos individualistas y comprometernos solidariamente con la comunidad y el bien común. Valoramos el compromiso de la ciudadanía y el de tantas empresas, y subrayamos que son las Administraciones Públicas las garantes últimas del bien común de nuestra sociedad.

Desde estas constataciones, reclamamos:

  • El reconocimiento de un ingreso mínimo garantizado en un programa articulado que integre las políticas sociales en España.
  • El derecho a la prestación por desempleo para las personas empleadas de hogar, así como el reconocimiento social del trabajo de hogar y de cuidados.
  • La regularización extraordinaria y urgente de los trabajadores y las trabajadoras “sin papeles” y descartados de los derechos de ciudadanía.
  • Un pacto de Estado, entre toda la sociedad y sus instituciones que, entre otras cuestiones, apueste por la centralidad de la persona y el trabajo decente, piedra angular sobre lo que se sostiene todo lo demás.
  • El fortalecimiento del pilar de los derechos sociales en Europa.

Como entidades de la Iglesia sensibles y comprometidas con la realidad en el mundo obrero y del trabajo, en este 1º de Mayo y de san José obrero invitamos a las comunidades cristianas a unirnos, desde la distancia física obligatoria, desde nuestras casas, en la celebración y la oración. Os invitamos a participar con creatividad en aquellas acciones que puedan hacer visible la necesidad de un trabajo decente acorde con la dignidad humana.

Notícies

MANIFEST DAVANT EL 1ER DE MAIG

Davant el 1r de Maig de 2020, Dia Internacional del Treball, extraordinàriament marcat per la crisi de la pandèmia, les organitzacions promotores de la iniciativa Església pel Treball Decent (ITD) unim les nostres veus i forces, en aquesta celebració de la feina i de sant José obrer, per reafirmar que el treball és per a la vida, que ha de garantir unes condicions laborals que protegeixin la integritat física i psíquica de la persona, i afavoreixi la seva protecció social, essencials per a una vida digna.

No tenim cap dubte que la crisi laboral i econòmica provocada per la pandèmia de la COVID-19, hagués tingut un menor impacte, sense la indecent precarietat laboral, aquest “virus” que caracteritza el sistema de relacions laborals, que lesiona els drets de les persones treballadores i de les seves famílies; si la sanitat i el conjunt de polítiques socials haguessin comptat amb els recursos que necessiten i que van ser retallats com a conseqüència de l’anterior crisi financera.

Les ocupacions més precaritzades, com són les de persones treballadores de la llar i de cures, de l’agricultura, d’establiments d’alimentació o repartidores, que fins al moment han estat invisibilitzades i no han tingut un just reconeixement laboral i social, són els que en aquest moment de crisi sanitària, que suposa la paralització de el sistema productiu i econòmic, s’han «descobert» com a essencials per a la sostenibilitat de la vida, per garantir el benestar de totes les persones i que no ens faltin aliments i cures durant el període de quarantena. Però continuen exercint les seves funcions en condicions precàries i en la majoria dels casos sense la protecció adequada. Amplifiquem el nostre aplaudiment, també per a aquestes realitats.

«Tenim uns sous molt baixos, sense dret a atur, no estem protegides, per res ni per ningú. Per què no tinc jo dret a cobrar per com un/a caixer/a que treballa al supermercat, un forner, un repartidor? … si el meu treball és tan digne com el d’ells … no sé per què les lleis estan així, no sé per què ens miren així, és que semblem la classe baixa de l’univers … »Rosari, dona de fer feines a Albacete.

A això s’uneixen el drama de l’atur registrat, que, al costat de l’estructural, són la punta de l’iceberg d’una crisi de l’ocupació molt més gran; que no computa els treballs no reconeguts, ni l’ocupació suspesa per expedients de regulació temporal. L’ocupació que en primer lloc s’ha destruït és la més feble, el que no té xarxes de protecció social. Per això, a totes les persones que veuran reduïts els seus ingressos, fins i tot fins a límits que no garanteixin el mínim per viure dignament, se sumen les que no compten amb cap tipus de protecció.

Fem una crida perquè s’articulin i impulsin totes les mesures necessàries evitant que això torni a passar, i per donar suport i tenir cura de les persones més afectades, especialment als que estan al carrer, sense sostre i les que mai reuneixen els requisits per percebre alguna renda mínima. ITD, constituïda per institucions que acompanyen a les víctimes de la precarietat, exigim construir una xarxa de protecció social per als que han perdut ocupació, salari i drets, perquè ningú es quedi enrere.

Necessitem superar plantejaments individualistes i comprometre’ns solidàriament amb la comunitat i el bé comú. Valorem el compromís de la ciutadania i el de tantes empreses, i subratllem que són les administracions públiques les garants últimes de el bé comú de la nostra societat.

Des d’aquestes constatacions, reclamem:

• El reconeixement d’un ingrés mínim garantit en un programa articulat que integri les polítiques socials a Espanya.

• El dret a la prestació per desocupació per a les persones empleades de la llar, així com el reconeixement social de la feina de la llar i de cura.

• La regularització extraordinària i urgent dels treballadors i les treballadores “sense papers” i descartats dels drets de ciutadania.

• Un pacte d’Estat, entre tota la societat i les seves institucions que, entre altres qüestions, aposti per la centralitat de la persona i el treball decent, pedra angular sobre el que se sosté tota la resta.

• L’enfortiment del pilar dels drets socials a Europa.

Com a entitats de l’Església sensibles i compromeses amb la realitat en el món obrer i de la feina, en aquest 1r de Maig i de sant Josep obrer convidem a les comunitats cristianes a unir-nos, des de la distància física obligatòria, des de les nostres cases, en la celebració i l’oració. Us convidem a participar amb creativitat en aquelles accions que puguin fer visible la necessitat d’un treball decent acord amb la dignitat humana.

Uneix-te per ajudar a proporcionar allotjaments en els pisos d’acollida

400€ de 10.000€ recaptat
€
Informació Personal

Altres
Terms

Import de la donació: 100,00€

Tambè pots realitzar una Transferència o un Bizum

ES36 2100 0018 1702 0051 6790

BIZUM 33449

Si fas una transferència o BIZUM envia’ns les teves dades personals i el comprovant de la transferència a caritas.cdurgell@caritas.es o al whatsapp +34622470683

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *