El prevere, des de l’amor caritatiu, generador d’esperança


JAUME MAYORAL,Prevere del bisbat d’Urgell, delegat de Càritas diocesana d’Urgell i rector d’Agramunt i pobles de la Ribera del Sió


El goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes d’aquest temps,
sobretot dels pobres i de tota mena d’afligits, són també goig i esperança,
tristesa i angoixa dels deixebles de Crist.
Gaudium et Spes

Aquesta pandèmia provocada per la malaltia del Covid-19 ha capgirat la fal•làcia de l’Estat del Benestar que pensàvem que vivíem en el primer món, el “bitxo” ha visualitzat i accentuat la pobresa i la marginació que ja acompanyàvem des de Càritas i altres entitats solidàries, i que ara s’ha fet més general, és a dir la vulnerabilitat reservada a uns, els pobres de sempre, ara s’està generalitzant en molts que estaven fora de la
marginalitat. L’Església i la seva acció caritativa i social, ja sigui Càritas o altres entitats eclesials, no defalleix ni defallirà en aquests moments crítics, són experts en humanitat, i ara les tristeses i les angoixes d’aquesta situació de pandèmia arreu del món són entomades per poder-les vèncer.
Algú podia pensar que la situació de confinament, de les fases de desescalada, dels batibulls polítics, de tot l’enrenou econòmic i social que esta generant en la nostra societat i les nostres famílies, faria també confinar l’acció de l’Església i dels seus membres. Res més lluny de la realitat, us ben asseguro que el dia a dia de la tasca de molts dels batejats, entre ells els preveres, va creant i generant una veritable i pasqual
esperança. No podem defallir perquè el seu Amor ens empeny a ser-hi, com ens recorda la primera carta de Sant Pere sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. I aquesta és la nostra feina: donar respostes, sense grans discursos, i estar sempre a punt, des d’allò que sabem fer i no podem deixar rovellar, com és la pregària, la presència, l’acompanyament, el saber escoltar,…
No podem quedar-nos «confinats i confitats» a les nostres rectories, esperant la tornada a una «normalitat» que tardarà, i no val a dir que això és una crisi sanitària i nosaltres només som metges d’esperit. Estaríem fallant a molta gent, i especialment als 12.000 voluntaris de Càritas que tenim a Catalunya i que veuen en nosaltres un referent en la
caritat, Sant Joan Pau II a Pastores dabo vobis defineix al prevere com «l’home de la caritat». És veritat que les mesures que han adoptat els governs i les autoritats sanitàries dificulten el que podem oferir als que ens necessiten, ens han desmuntat de dalt a baix la manera de fer i estar en les nostres comunitats i en la nostra societat. Per tant hem de reinventar el nostre «sempre a punt», cada dia quan escoltem a les 8 del vespre, des dels
balcons, els aplaudiments, podem pensar en els treballadors i voluntaris de Càritas, que un dia més no han fallat a ningú. Això ens ha d’ajudar a vèncer el pessimisme, si el tenim massa viu en nosaltres. Plantegem-nos com podem donar-nos millor als altres, als vulnerables i als que treballen pels vulnerables; com podem acompanyar la gent de Càritas, que també necessiten que els ajudem a reactivar, encara més, el seu amor
caritatiu i esperançat. Potser caldria que els féssim protagonistes de les nostres «pancartes» i adreçar-los a tots ells: treballadors, voluntaris, vulnerables un gran i joiós «ens en sortirem».
Què podem fer? Segur que trobarem moltes idees, pròpies o dels companys de ministeri. Seria bo compartir-les, aquest tresor és bo d’oferir-lo, amb allò que en diem la comunió presbiteral. Aprofito aquesta col•laboració a la revista EL BON PASTOR per aportar-ne algunes, que a mi m’estan servint:
És bo agafar cada dia el telèfon i fer una roda de trucades als nostres voluntaris, especialment als més grans, que ho tenen més difícil per col•laborar com voldrien. Ens han dit tantes vegades que són població de risc, ells que sempre s’han arriscat pels fills, els nets… Demanar a les nostres càritas parroquials un llistat de persones grans i soles, persones amb dificultats, per poder compartir amb ells una estoneta de xerrada. Aquí el distanciament social el complim en escreix, malgrat estem a cau d’orella. Hem de ser homes de l’escolta, del saber parar l’orella per deixar arribar el que la nostra gent necessita comunicar, compartir, plorar, cridar, fins i tot denunciar.
Compartir el dia a dia de la feina feta per la nostra Càritas i portar-la a la pregària i a la missa que celebrem en la nostra soledat del confinament del culte. A mi m’ajuda repassar de manera periòdica la feina que fan des de la Càritas Diocesana, i veig que els nostres sempre estan a punt, malgrat veus que la vulnerabilitat s’ha multiplicat exponencialment, i darrera el llistat de feines veure una Església que viu la Pasqua des de l’ajuda als altres, sense defallir, i per tant jo tampoc puc defallir i no els puc fallar. Em necessiten i els necessito.
El prevere encara pot aportar més coses a la tasca de la caritat. Una de molt exigent que no podem descuidar i que ens ateny és la Justícia, no podem deixar de lluitar per buscar la dignitat de totes les persones – aquests dies quan perceps una actitud de menystenir la nostra gent gran – saber cridar alt i fort, al costat de Càritas la importància i la dignitat que tenen. No descuidar els que la pandèmia ha convertit en vulnerables dels vulnerables,
els migrants i refugiats. Tenim feina per conscienciar i aconseguir els seus drets ara encara més vulnerats i oblidats. A les nostres comunitats parroquials que acompanyem fer-los hi adonar que no val a dir que ja ho farà Càritas. Aquests dies tots hem de ser Càritas, participar col•laborant en les campanyes que han endegat, campanyes que busquen recursos econòmics per poder arribar a més gent necessitada, sense descuidar la
sensibilització tant necessària per a tothom. Adreçar-te als treballadors de Càritas per agrair la seva feina, animar-los, valorar el seu dia a dia. No val a dir que el sou els obliga, ells i elles també haurien d’estar ben presents
quan sortim a aplaudir o a tocar les campanes de les nostres esglésies, us puc dir amb coneixement de causa que s’ho mereixen. Aquests dies de misses via streaming, alguns companys ja ho fan, portar a la celebració la seva tasca, aquest reconeixement que també ajuda a generar més força en el teixit de la feina assistencial que es fa, i no descuidar les víctimes del coronavirus.
No és tant fer un llistat, que podríem allargar amb més exemples, sinó compartir amb vosaltres que en aquest moment de la història que ens ha tocat viure i patir, ara hem de ser-hi més que mai, perquè som els homes de la caritat.
Potser alguns voldreu aprofundir aquest element bàsic en la vida sacerdotal com és la Caritat, us aconsello una petita publicació que ofereix una reflexió ben acurada de la nostra missió a Càritas, i que podeu demanar-nos si no teniu a mà: El ministeri sacerdotal de Càritas. Tasques que s’han de realitzar, actituds i valors que s’han de potenciar.

El prevere, des de l’amor caritatiu, generador d’esperança


JAUME MAYORAL,Prevere del bisbat d’Urgell, delegat de Càritas diocesana d’Urgell i rector d’Agramunt i pobles de la Ribera del Sió


El goig i l’esperança, la tristesa i l’angoixa dels homes d’aquest temps,
sobretot dels pobres i de tota mena d’afligits, són també goig i esperança,
tristesa i angoixa dels deixebles de Crist.
Gaudium et Spes

Aquesta pandèmia provocada per la malaltia del Covid-19 ha capgirat la fal•làcia de l’Estat del Benestar que pensàvem que vivíem en el primer món, el “bitxo” ha visualitzat i accentuat la pobresa i la marginació que ja acompanyàvem des de Càritas i altres entitats solidàries, i que ara s’ha fet més general, és a dir la vulnerabilitat reservada a uns, els pobres de sempre, ara s’està generalitzant en molts que estaven fora de la
marginalitat. L’Església i la seva acció caritativa i social, ja sigui Càritas o altres entitats eclesials, no defalleix ni defallirà en aquests moments crítics, són experts en humanitat, i ara les tristeses i les angoixes d’aquesta situació de pandèmia arreu del món són entomades per poder-les vèncer.
Algú podia pensar que la situació de confinament, de les fases de desescalada, dels batibulls polítics, de tot l’enrenou econòmic i social que esta generant en la nostra societat i les nostres famílies, faria també confinar l’acció de l’Església i dels seus membres. Res més lluny de la realitat, us ben asseguro que el dia a dia de la tasca de molts dels batejats, entre ells els preveres, va creant i generant una veritable i pasqual
esperança. No podem defallir perquè el seu Amor ens empeny a ser-hi, com ens recorda la primera carta de Sant Pere sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança. I aquesta és la nostra feina: donar respostes, sense grans discursos, i estar sempre a punt, des d’allò que sabem fer i no podem deixar rovellar, com és la pregària, la presència, l’acompanyament, el saber escoltar,…
No podem quedar-nos «confinats i confitats» a les nostres rectories, esperant la tornada a una «normalitat» que tardarà, i no val a dir que això és una crisi sanitària i nosaltres només som metges d’esperit. Estaríem fallant a molta gent, i especialment als 12.000 voluntaris de Càritas que tenim a Catalunya i que veuen en nosaltres un referent en la
caritat, Sant Joan Pau II a Pastores dabo vobis defineix al prevere com «l’home de la caritat». És veritat que les mesures que han adoptat els governs i les autoritats sanitàries dificulten el que podem oferir als que ens necessiten, ens han desmuntat de dalt a baix la manera de fer i estar en les nostres comunitats i en la nostra societat. Per tant hem de reinventar el nostre «sempre a punt», cada dia quan escoltem a les 8 del vespre, des dels
balcons, els aplaudiments, podem pensar en els treballadors i voluntaris de Càritas, que un dia més no han fallat a ningú. Això ens ha d’ajudar a vèncer el pessimisme, si el tenim massa viu en nosaltres. Plantegem-nos com podem donar-nos millor als altres, als vulnerables i als que treballen pels vulnerables; com podem acompanyar la gent de Càritas, que també necessiten que els ajudem a reactivar, encara més, el seu amor
caritatiu i esperançat. Potser caldria que els féssim protagonistes de les nostres «pancartes» i adreçar-los a tots ells: treballadors, voluntaris, vulnerables un gran i joiós «ens en sortirem».
Què podem fer? Segur que trobarem moltes idees, pròpies o dels companys de ministeri. Seria bo compartir-les, aquest tresor és bo d’oferir-lo, amb allò que en diem la comunió presbiteral. Aprofito aquesta col•laboració a la revista EL BON PASTOR per aportar-ne algunes, que a mi m’estan servint:
És bo agafar cada dia el telèfon i fer una roda de trucades als nostres voluntaris, especialment als més grans, que ho tenen més difícil per col•laborar com voldrien. Ens han dit tantes vegades que són població de risc, ells que sempre s’han arriscat pels fills, els nets… Demanar a les nostres càritas parroquials un llistat de persones grans i soles, persones amb dificultats, per poder compartir amb ells una estoneta de xerrada. Aquí el distanciament social el complim en escreix, malgrat estem a cau d’orella. Hem de ser homes de l’escolta, del saber parar l’orella per deixar arribar el que la nostra gent necessita comunicar, compartir, plorar, cridar, fins i tot denunciar.
Compartir el dia a dia de la feina feta per la nostra Càritas i portar-la a la pregària i a la missa que celebrem en la nostra soledat del confinament del culte. A mi m’ajuda repassar de manera periòdica la feina que fan des de la Càritas Diocesana, i veig que els nostres sempre estan a punt, malgrat veus que la vulnerabilitat s’ha multiplicat exponencialment, i darrera el llistat de feines veure una Església que viu la Pasqua des de l’ajuda als altres, sense defallir, i per tant jo tampoc puc defallir i no els puc fallar. Em necessiten i els necessito.
El prevere encara pot aportar més coses a la tasca de la caritat. Una de molt exigent que no podem descuidar i que ens ateny és la Justícia, no podem deixar de lluitar per buscar la dignitat de totes les persones – aquests dies quan perceps una actitud de menystenir la nostra gent gran – saber cridar alt i fort, al costat de Càritas la importància i la dignitat que tenen. No descuidar els que la pandèmia ha convertit en vulnerables dels vulnerables,
els migrants i refugiats. Tenim feina per conscienciar i aconseguir els seus drets ara encara més vulnerats i oblidats. A les nostres comunitats parroquials que acompanyem fer-los hi adonar que no val a dir que ja ho farà Càritas. Aquests dies tots hem de ser Càritas, participar col•laborant en les campanyes que han endegat, campanyes que busquen recursos econòmics per poder arribar a més gent necessitada, sense descuidar la
sensibilització tant necessària per a tothom. Adreçar-te als treballadors de Càritas per agrair la seva feina, animar-los, valorar el seu dia a dia. No val a dir que el sou els obliga, ells i elles també haurien d’estar ben presents
quan sortim a aplaudir o a tocar les campanes de les nostres esglésies, us puc dir amb coneixement de causa que s’ho mereixen. Aquests dies de misses via streaming, alguns companys ja ho fan, portar a la celebració la seva tasca, aquest reconeixement que també ajuda a generar més força en el teixit de la feina assistencial que es fa, i no descuidar les víctimes del coronavirus.
No és tant fer un llistat, que podríem allargar amb més exemples, sinó compartir amb vosaltres que en aquest moment de la història que ens ha tocat viure i patir, ara hem de ser-hi més que mai, perquè som els homes de la caritat.
Potser alguns voldreu aprofundir aquest element bàsic en la vida sacerdotal com és la Caritat, us aconsello una petita publicació que ofereix una reflexió ben acurada de la nostra missió a Càritas, i que podeu demanar-nos si no teniu a mà: El ministeri sacerdotal de Càritas. Tasques que s’han de realitzar, actituds i valors que s’han de potenciar.

Només l’amor ho il·lumina tot

620€ de 20.000€ recaptat
Informació Personal

Altres
Terms

Import de la donació: 100,00€

Tambè pots realitzar una Transferència o un Bizum
  • ES36 2100 0018 1702 0051 6790
  • BIZUM 33449
Si fas una transferència o BIZUM envia’ns les teves dades personals i el comprovant de la transferència a caritas.cdurgell@caritas.es o al whatsapp +34622470683

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalanSpanish