Corpus: Càritas Urgell, Lleida i Solsona assenyalen la manca d’igualtat d’oportunitats

Les Càritas diocesanes de Lleida, Urgell i Solsona han anunciat en roda de premsa que es manté la cronificació de la pobresa i l’exclusió social ja anunciada l’any passat, arran de les dades de les seves memòries de 2019, que es van presentar el dimecres 10 de juny a Lleida, en un acte encapçalat pel Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Giménez.

Les tres Càritas Diocesanes de Ponent van atendre a l’any 2019 a 9.076 persones i de la seva tasca se’n van beneficiar aproximadament 20.000 persones. Cal destacar que es tracta d’una xifra similar a les de l’any anterior i això preocupa perquè és una mostra de la inexistència d’igualtat d’oportunitats per tothom, hi ha un nombre important de persones que queden al marge de la societat. La tipologia de les famílies ateses són en un 60% famílies amb fills a càrrec el que implica més vulnerabilitat en el perfil d’atenció.

A l’any 2019 les tres entitats van destinar 526.471 euros a ajudes econòmiques directes. Aquest més de mig milió d’euros s’ha destinat prioritàriament a la cobertura de les necessitats bàsiques beneficant  a  7.158  persones.  Precisament,  per  aquest  motiu  les  tres  Càritas  Diocesanes consideren que “la precarietat és consolida i la crisi provocada per la pandèmia de Covid-19 no millorarà la situació”. Un  terç  de  les  persones  que  s’han  atès  requereixen  de  nosaltres  un  acompanyament,  les persones tenen un sentiment de solitud, angoixa i el recolzament social o familiar del seu voltant no  és  capaç  d’atendre  les  seves  demandes  perquè  aquesta  xarxa  està  malmesa  o  perquè simplement no pot.

La  falta  d’oportunitats  per  gaudir  d’una  vida  digna,  on  les  necessitats  més  bàsiques  estiguin suficientment satisfetes, és el principal motiu pel qual es manté la cronicitat de les persones i famílies que s’han atès. Aquesta circumstància aboca a la població més feble, com els infants, a la permanència en aquesta situació al llarg de la seva vida. La manca d’una ocupació i d’un habitatge digne segueixen sent les principals manifestacions de les deficients condicions de vida en la que viuen i que repercuteixen en altres dimensions personals com la salut i l’educació.

Davant  una  societat  que  en  conjunt  està  desvinculada  d’aquesta  realitat,  les  nostres  entitats creixem en les persones i en la solidaritat de la ciutadania per revertir aquesta situació.

close

Apunta't al nostre Butlletí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.