FOESSA analitza el sistema d’Ingressos Mínims: cobertura limitada, alta desigualtat territorial i baixa intensitat protectora

En un breu estudi acabat de publicar dins de la sèrie «Focus» sota el títol «Vulneració de drets: Ingressos Mínims»

Càritas. 1 de juliol de 2020.- La Fundació FOESSA acaba de treure a la llum, dins de la seva sèrie “Focus” una breu anàlisi sobre el sistema d’ingressos mínims a Espanya, que ha saltat al primer pla de l’agenda política arran de l’aprovació, el passat 29 de maig, del Reial decret llei 20/2020 pel qual s’estableix el denominat Ingrés Mínim Vital (IMV) a Espanya.

Sota el títol “Vulneració de drets: Ingressos Mínims”, els experts de FOESSA analitzen al llarg de tres capítols el model espanyol, a fi d’identificar els punts febles del model proposat, el grau de suport social del mateix i el que la seva implementació poden suposar per a reduir la pobra extrema important o per a acabar en una altra oportunitat pèrdua.

Com s’assenyala en la introducció, “el sistema d’ingressos mínims es planteja com un dels suports bàsics de la protecció social per al manteniment d’un nivell de vida digne de la ciutadania” i “el seu objectiu primordial és facilitar un benestar mínim a la població vulnerable reduint la pobresa”. “No obstant això –subratllen els autors—, el model espanyol des del seu origen ha presentat tres principals elements deficitaris: un alt grau de desigualtat territorial, una baixa intensitat protectora i una cobertura limitada.

Aquest “Focus” analitza la intensitat protectora que en data d’avui ofereixen els diferents sistemes d’ingressos mínims que, des de criteris molt desiguals, han anat desenvolupant en les últimes quatre dècades les 17 Comunitats Autònomes i les dues ciutats autònomes del nostre país. I alerta que, encara que l’aprovació d’un IMV d’àmbit estatal és un clar avanç, “si no es desenvolupa adequadament a nivell reglamentari i si no s’articula adequadament amb els sistemes existents en les Comunitats Autònomes, es tractarà d’una oportunitat pèrdua per a les llars més vulnerables”.

Un “sistema” desigual que no cobreix l’objectiu que es proposa

En data d’avui i segons la memòria de les rendes mínimes que publica anualment el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, s’extreuen, entre altres, les següents conclusions.

– Es tracta d’un sistema amb baixa capacitat protectora i escassa cobertura. El nivell d’inversió és molt desigual i fins i tot en declivi en l’últim any. En moltes CCAA, les rendes mínimes no són un dret subjectiu, sinó que es tracta d’una prestació dependent de la disponibilitat pressupostària. Després d’anys d’augment lleu però constant, la suma total executada en matèria de RMI ha descendit en un 1,61%, passant de 1.544,4 milions de € en 2017 a 1.519,6 milions de € en 2018.

– La cobertura de les rendes mínimes, és a dir, a quantes persones en situació de pobresa arriben aquestes ajudes, és un dels punts febles més flagrants del sistema de protecció social espanyol. La mitjana de les rendes mínimes d’inserció implementades per les Comunitats Autònomes deixa a més del 93% de les persones en situació de pobresa a Espanya sense rebre aquest tipus d’ajudes.

– A Espanya, més de 2,6 milions de persones viuen sota el llindar de la pobresa severa (30% de la mitjana d’ingressos, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE 2018), mentre que la població beneficiària de les rendes mínimes, aconsegueix més de 679.000 persones (un 12,8% menys que en 2017). En termes de cobertura dels sistemes de garantia d’ingressos mínims, els beneficiaris de les rendes mínimes, a penes aconsegueix al 29% de la població sota el llindar de la pobresa severa. Una desprotecció que afecta dues de cada tres persones en aquestes circumstàncies.

– La taxa de cobertura que oscil·la des del 4,9% a Andalusia o 5,8% a Castella-la Manxa, les regions amb menys extensió, i aconsegueix fins al 274% de la població en pobresa severa a Navarra, 175% al País Basc o 145% a Astúries, les regions amb una cobertura més desenvolupada. Una vegada més són evidents les diferències territorials en el desenvolupament del sistema.

Un dret amb enorme suport social

L’estudi de FOESSA indica que segons el baròmetre del CIS de maig, la majoria de persones enquestades avala la iniciativa d’un Ingrés Mínim Vital de caràcter estatal (83,4%).

I d’acord amb els resultats de la seva pròpia enquesta EINSFOESSA de 2018 (Enquesta Sobre Integració i Necessitats Socials de la Fundació FOESSA), existeix també un ampli suport social per part de la ciutadania sobre la importància i idoneïtat d’un sistema de garantia d’ingressos mínims per a protegir a la població, en particular la més vulnerable: el 88,1% de la població d’Espanya creu que els qui reben ajudes socials ho fa perquè les necessiten per a viure; un 47,3% pensa que les Administracions públiques haurien de desenvolupar polítiques de garantia de rendes per a tothom, i en un 49,7% només per als qui ho necessitin.

Així mateix, el judici de la immensa majoria entre els qui les reben és que les rendes mínimes cobreixen poc o gairebé res les necessitats bàsiques (entre ambdues sumen el 84% de les respostes).

Avanç important o oportunitat perduda

Els autors de l’estudi asseguren que l’aprovació del Reial decret 20/2020, de 29 de maig representa un pas molt important que situa a Espanya una mica més prop de la mitjana europea de protecció social. Segons càlculs de l’executiu, el IMV arribaria a 850.000 llars (2,3 milions de persones), amb el que es triplica la protecció a la població amb escassos recursos a Espanya.

No obstant això, i mancant el fonamental desenvolupament reglamentari, es mantenen moltes incògnites sobre si el nou sistema d’ingressos mínims serà capaç de garantir l’efectivitat d’aquest nou dret subjectiu.

Dèficits identificats per Càritas

Per això, se subratlla la necessitat de “ser vigilant i continuar treballant perquè el sistema de protecció social no deixi a ningú enrere, en particular als més vulnerables”. En aquesta línia, recullen els dèficits ja identificats per Càritas en la seva nota de valoració del Reial decret, en deixar alguns aspectes sense resoldre que poden acabar suposant una oportunitat perduda per a incloure en el sistema de protecció.

Aquest “Focus” recorda els reptes de futur identificats per Càritas a l’hora de posar en marxa aquesta nova mesura protectora perquè realment permeti cobrir les necessitats i atorgar un dret real a les capes més vulnerables de la població. Entre aquestes caldria destacar:

– Les persones en situació administrativa irregular.

– Les persones joves emancipades menors de 23 anys.

– Les famílies que viuen en habitacions compartint l’habitatge amb més de dues famílies.

– La vinculació a l’ocupació i l’obligació de constar com a demandant d’ocupació, la qual cosa suposarà que les persones que per les seves circumstàncies (malalties cròniques, per exemple) no poden tenir una inclusió en el mercat laboral no podran accedir a la prestació.

– Les persones que estiguin residint de manera permanent en llocs amb finançament públic. Hi ha persones en situació d’exclusió que participen en projectes d’inclusió en espais residencials i que serien clars destinataris de l’Ingrés Mínim Vital.

Cal assenyalar, a més, que altres qüestions sobre les quals Càritas ha posat l’accent és la necessitat que les Comunitats Autònomes mantinguin la inversió que actualment destinen a les prestacions de garantia d’ingressos mínims autonòmiques com a prestació econòmica que pugui complementar l’Ingrés Mínim Vital o donar cobertura a aquells perfils als quals el IMV no arribi.

Al costat d’això, urgeix racionalitzar el sistema de prestacions per a optimitzar el seu impacte, sense que això suposi una reducció dels fons destinats a elles; acompanyar l’IMV amb un complement d’habitatge que eviti que l’import de la nova prestació es destini gairebé únicament al cost de l’habitatge i dels subministraments (el cost de l’habitatge i la inversió que les famílies han de dedicar al pagament de la mateixa supera el 50% dels ingressos en moltes llars); i facilitar per part de les Administracions els mecanismes d’empadronament, atès que aquesta és condició sine qua non per a poder sol·licitar l’Ingrés Mínim Vital.

FOESSA analiza el sistema de Ingresos Mínimos: cobertura limitada, alta desigualdad territorial y baja intensidad protectora

En un breve estudio recién publicado dentro de la serie «Focus»
bajo el título «Vulneración de derechos: Ingresos Mínimos»

Cáritas. 1 de julio de 2020.- La Fundación FOESSA acaba de sacar a la luz, dentro de su serie “Focus” un breve análisis sobre el sistema de ingresos mínimos en España, que ha saltado al primer plano de la agenda política a raíz de la aprobación, el pasado 29 de mayo, del Real Decreto-ley 20/2020 por el que se establece el denominado Ingreso Mínimo Vital (IMV) en España.

Bajo el título “Vulneración de derechos: Ingresos Mínimos”, los expertos de FOESSA analizan a lo largo de tres capítulos el modelo español, con objeto de identificar los puntos débiles del modelo propuesto, el grado de respaldo social del mismo y lo que su implementación pueden suponer para reducir la pobre extrema importante o para acabar en otra oportunidad pérdida.

Como se señala en la introducción, “el sistema de ingresos mínimos se plantea como uno de los soportes básicos de la protección social para el mantenimiento de un nivel de vida digno de la ciudadanía” y “su objetivo primordial es facilitar un bienestar mínimo a la población vulnerable reduciendo la pobreza”. “Sin embargo –subrayan los autores—, el modelo español desde su origen ha presentado tres principales elementos deficitarios: un alto grado de desigualdad territorial, una baja intensidad protectora y una cobertura limitada.

Este “Focus” analiza la intensidad protectora que a fecha de hoy ofrecen los distintos sistemas de ingresos mínimos que, desde criterios muy desiguales, han ido desarrollando en las últimas cuatro décadas las 17 Comunidades Autónomas y las dos ciudades autónomas de nuestro país. Y alerta de que, aunque la aprobación de un IMV de ámbito estatal es un claro avance, “si no se desarrolla adecuadamente a nivel reglamentario y si no se articula adecuadamente con los sistemas existentes en las Comunidades Autónomas, se tratará de una oportunidad pérdida para los hogares más vulnerables”.

Un “sistema” desigual que no cubre el objetivo que se propone

A fecha de hoy y según la memoria de las rentas mínimas que publica anualmente el Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social, se extraen, entre otras, las siguientes conclusiones.

  • Se trata de un sistema con baja capacidad protectora y escasa cobertura. El nivel de inversión es muy desigual e incluso en declive en el último año. En muchas CCAA, las rentas mínimas no son un derecho subjetivo, sino que se trata de una prestación dependiente de la disponibilidad presupuestaria. Tras años de aumento leve pero constante, el monto total ejecutado en materia de RMI ha descendido en un 1,61%, pasando de 1.544,4 millones de € en 2017 a 1.519,6 millones de € en 2018.
  • La cobertura de las rentas mínimas, es decir, a cuántas personas en situación de pobreza llegan estas ayudas, es uno de los puntos débiles más flagrantes del sistema de protección social español. El promedio de las rentas mínimas de inserción implementadas por las Comunidades Autónomas deja a más del 93% de las personas en situación de pobreza en España sin recibir este tipo de ayudas.
  • En España, más de 2,6 millones de personas viven bajo el umbral de la pobreza severa (30% de la mediana de ingresos, según la Encuesta de Condiciones de Vida del INE 2018), mientras que la población beneficiaria de las rentas mínimas, alcanza a más de 679.000 personas (un 12,8% menos que en 2017). En términos de cobertura de los sistemas de garantía de ingresos mínimos, los beneficiarios de las rentas mínimas, apenas alcanza al 29% de la población bajo el umbral de la pobreza severa. Una desprotección que afecta a dos de cada tres personas en estas circunstancias.
  • La tasa de cobertura que oscila desde el 4,9% en Andalucía o 5,8% en Castilla La Mancha, las regiones con menos extensión, y alcanza hasta el 274% de la población en pobreza severa en Navarra, 175% en el País Vasco o 145% en Asturias, las regiones con una cobertura más desarrollada. Una vez más son evidentes las diferencias territoriales en el desarrollo del sistema.

Un derecho con enorme respaldo social

El estudio de FOESSA indica que según el barómetro del CIS de mayo, la mayoría de personas encuestadas avala la iniciativa de un Ingreso Mínimo Vital de carácter estatal (83,4%).

Y de acuerdo a los resultados de su propia encuesta EINSFOESSA de 2018 (Encuesta Sobre Integración y Necesidades Sociales de la Fundación FOESSA), existe también un amplio respaldo social por parte de la ciudadanía acerca de la importancia e idoneidad de un sistema de garantía de ingresos mínimos para proteger a la población, en particular la más vulnerable: el 88,1% de la población de España cree que quienes reciben ayudas sociales lo hace porque las necesitan para vivir; un 47,3% piensa que las Administraciones públicas deberían desarrollar políticas de garantía de rentas para todo el mundo, y en un 49,7% solo para quienes lo necesiten.

Asimismo, el juicio de la inmensa mayoría entre quienes las reciben es que las rentas mínimas cubren poco o casi nada las necesidades básicas (entre ambas suman el 84% de las respuestas).

Avance importante u oportunidad pérdida

Los autores del estudio aseguran que la aprobación del Real Decreto 20/2020, de 29 de mayo representa un paso muy importante que sitúa a España un poco más cerca de la media europea de protección social. Según cálculos del ejecutivo, el IMV llegaría a 850.000 hogares (2,3 millones de personas), con lo que se triplica la protección a la población con escasos recursos en España.

No obstante, y a falta del fundamental desarrollo reglamentario, se mantienen muchas incógnitas sobre si el nuevo sistema de ingresos mínimos será capaz de garantizar la efectividad de ese nuevo derecho subjetivo.

Déficits identificados por Cáritas

Por ello, se subraya la necesidad de “ser vigilante y seguir trabajando para que el sistema de protección social no deje a nadie atrás, en particular a los más vulnerables”. En esa línea, recogen los déficits ya identificados por Cáritas en su nota de valoración del Real Decreto, al dejar algunos aspectos sin resolver que pueden acabar suponiendo una oportunidad perdida para incluir en el sistema de protección.

Este “Focus” recuerda los retos de futuro identificados por Cáritas a la hora de poner en marcha esta nueva medida protectora para que realmente permita cubrir las necesidades y otorgar un derecho real a las capas más vulnerables de la población. Entre estas cabría destacar:

  • Las personas en situación administrativa irregular.
  • Las personas jóvenes emancipadas menores de 23 años.
  • Las familias que viven en habitaciones compartiendo la vivienda con más de dos familias.
  • La vinculación al empleo y la obligación de constar como demandante de empleo, lo que supondrá que las personas que por sus circunstancias (enfermedades crónicas, por ejemplo) no pueden tener una inclusión en el mercado laboral no podrán acceder a la prestación.
  • Las personas que estén residiendo de forma permanente en lugares con financiación pública. Hay personas en situación de exclusión que participan en proyectos de inclusión en espacios residenciales y que serían claros destinatarios del Ingreso Mínimo Vital.

Cabe señalar, además, que otras cuestiones sobre las que Cáritas ha puesto el acento es la necesidad de que las Comunidades Autónomas mantengan la inversión que actualmente destinan a las prestaciones de garantía de ingresos mínimos autonómicas como prestación económica que pueda complementar el Ingreso Mínimo Vital o dar cobertura a aquellos perfiles a los que el IMV no llegue.

Junto a ello, urge racionalizar el sistema de prestaciones para optimizar su impacto, sin que ello suponga una reducción de los fondos destinados a ellas; acompañar el IMV con un complemento de vivienda que evite que el importe de la nueva prestación se destine casi únicamente al coste de la vivienda y de los suministros (el coste de la vivienda y la inversión que las familias tienen que dedicar al pago de la misma supera el 50% de los ingresos en muchos hogares); y facilitar por parte de las Administraciones los mecanismos de empadronamiento, dado que esta es condición sine qua non para poder solicitar el Ingreso Mínimo Vital.

Som el que donem. Som amor.

27.581€ de 30.000€ recaptat
Selecciona el mètode de pagament
Vull desgravar
Accepto rebre informació
He llegit i accepto l' avís
Informació Personal

Import de la donació: 20,00€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalanSpanish