Gairebé 2 de cada 3 famílies ateses per Càritas a Catalunya es troben en situació de pobresa severa

  • Durant el mes d’abril, un 68 % dels membres de les llars ateses per Càritas en edat laboral estaven a l’atur.
  • Els ingressos de les llars han caigut un 33 %. Les famílies ingressen, de mitjana, uns 536 € mensuals.
  • La meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a la  hipoteca o el lloguer, o no tenen prou diners per pagar els subministraments.

Càritas Catalunya publica una investigació realitzada durant els mesos de maig i juny per conèixer quin ha estat l’impacte de la crisi social i econòmica  causada per la COVID-19 en les llars acompanyades per les 10 Càritas diocesanes amb seu a Catalunya. L’informe amb el títol “L’impacte de la COVID-19 en les famílies ateses per les Càritas amb seu a Catalunya” avalua l’impacte que la crisi està tenint en diferents aspectes com l’ocupació, la situació econòmica, l’habitatge, les xarxes de suport o la salut a partir de 550 entrevistes realitzades a llars catalanes acompanyades per Càritas.

“Aquesta situació no està afectant a totes les persones per igual, sinó que l’impacte ha estat més evident en aquelles llars que ja estaven en una situació de major precarietat”, ha indicat Francesc Roig, president de Càritas Catalunya. L’entitat, juntament amb la Fundació FOESSA ja advertien en l’Informe sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Catalunya, que prop d’un milió i mig de persones a Catalunya es trobaven en situació d’exclusió social durant el 2018.

Impacte en l’àmbit laboral

Durant el mes d’abril, un 68 % dels membres de les llars ateses per Càritas en condicions de treballar estaven a l’atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principis de març, que eren el 47 %. Es tracta de llars amb grans dificultats per accedir al mercat laboral formal, però també a l’informal.

L’impacte és més evident en les llars formades per persones d’origen estranger, pel pes que tenen les feines informals en aquestes llars.  L’1  de  març,  un  10 %  dels  components  d’aquestes llars treballava en l’economia submergida, mentre que en les famílies de nacionalitat espanyola suposava un 2,8 %. Aquesta realitat afecta greument a la situació econòmica de les persones sense contracte, no només per la pèrdua dels ingressos, sinó per la impossibilitat d’accedir a les prestacions d’atur o als expedients de regulació temporal decretats per l’estat.

Situació econòmica de les llars

Els ingressos de les llars ateses per les Càritas catalanes s’han vist reduïts en un 33 %. Les famílies ingressen, de mitjana, uns 536 € mensuals. Actualment, 1 de cada 4 llars no disposa de cap ingrés.

“1 de cada 3 persones (36 %) que ha acudit a Càritas durant la COVID-19 és nova o feia més d’un any que no se l’atenia. Si aquesta crisi s’allarga en el temps i no es prenen les mesures adients, més famílies es veuran obligades a demanar ajuda a l’Administració o a les entitats socials”, ha advertit el president de Càritas Catalunya. I és que gairebé 2 de cada 3 famílies ateses per Càritas a Catalunya, concretament el 65,2 %, es troben per sota del llindar crític de la pobresa severa. Abans de la COVID-19, eren el 49,7 % de les famílies, el que suposa un increment d’un 15,5 % en només dos mesos.

Situació de l’habitatge

La meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a les despeses de la hipoteca o el lloguer (49 %), i el 45,6 % admet que no té prou diners per pagar les despeses de subministraments.

El 36 % de les famílies han hagut de reduir les despeses d’alimentació, provocant que no hagin pogut seguir una dieta adequada. S’ha arribat a l’extrem que un 18,8 % ha deixat de comprar medicaments. La incidència d’aquesta situació en les llars amb menors a càrrec ha generat dificultats per conciliar la cura dels infants i el treball. Un 12 % de les llars admeten que han renunciat a una ocupació o feina per tenir cura dels infants. De la mateixa manera, la situació ha fet aflorar la bretxa digital existent, ja que el 13 % de les llars no disposen de connexió a internet i el 35,8 % no té les habilitats necessàries per fer tràmits en línia. La impossibilitat de fer tràmits de manera digital exclou a moltes llars de les oportunitats d’accedir a ajudes, feines o formació. Finalment, en el 61 % de les llars, la crisi econòmica i sanitària, sumada a la situació de confinament ha provocat un increment de l’ansietat i els problemes per dormir i un 17% de les famílies han constatat que els conflictes a la llar han augmentat arran de la situació.

Riscos i reptes que planteja la crisi de la COVID-19

Des de Càritas, s’ha remarcat la importància de la comunitat, destacant que cal impulsar estructures comunitàries que afavoreixin espais de cohesió social. Les entitats socials del Tercer Sector tenen un repte en la construcció d’aquests espais i en el foment de la participació tant de les persones destinatàries de l’acció com de les persones que pertanyen a la comunitat.

Així mateix, cal que l’Administració impulsi polítiques públiques d’habitatge  encaminades  a  facilitar  l’accés  i  el  manteniment  d’una llar  assequible  per  a tothom.  Pel que fa als ingressos, és necessari un encaix correcte entre l’Ingrés Mínim Vital (IMV) i la Renda Garantia de cCutadania (RGC), garantint que ambdues siguin complementaries. Finalment, cal ampliar la cobertura de l’IMV a tots aquells col·lectius que estan exclosos, com les persones en situació administrativa irregular, els joves d’entre 18 i 22 anys o les persones en situació de sense llar.

Casi 2 de cada 3 familias atendidas por Cáritas en Catalunya se encuentran en situación de pobreza severa

  • Durante el mes de abril, un 68 % de los miembros de los hogares atendidos por Cáritas en edad laboral estaban en paro.
  • Los ingresos de los hogares han caído un 33 %. Las familias ingresan, de media, unos 536 € mensuales
  • La mitad de los hogares atendidos por Cáritas han tenido dificultades para hacer frente a la hipoteca o el alquiler, o no tienen suficiente dinero para pagar los suministros

Cáritas Catalunya publica una investigación realizada durante los meses de mayo y junio para conocer cuál ha sido el impacto de la crisis social y económica causada por la COVID-19 en los hogares acompañados por las 10 Cáritas diocesanas con sede en Catalunya. El informe con el título “El impacto de la COVID-19 en las familias atendidas por las Cáritas con sede en Catalunya” evalúa el impacto que la crisis está teniendo en diferentes aspectos como el empleo, la situación económica, la vivienda, las redes de apoyo o la salud a partir de 550 entrevistas realizadas a hogares catalanes acompañados por Cáritas.

“Esta situación no está afectando a todas las personas por igual, sino que el impacto ha sido más evidente en aquellos hogares que ya estaban en una situación de mayor precariedad”, ha indicado Francesc Roig, presidente de Càritas Catalunya. La entidad, junto con la Fundación FOESSA ya advertían en el informe sobre exclusión y desarrollo social en Catalunya, que cerca de un millón y medio de personas en Catalunya se encontraban en situación de exclusión social durante 2018.

Impacto en el ámbito laboral

Durante el mes de abril, un 68 % de los miembros de los hogares atendidos por Cáritas en condiciones de trabajar estaban en paro, lo que supone un aumento de 21 puntos porcentuales respecto a principios de marzo, que eran el 47 %. Se trata de hogares con grandes dificultades para acceder al mercado laboral formal, pero también al informal.

El impacto es más evidente en los hogares formados por personas de origen extranjero, por el peso que tienen los trabajos informales en estos hogares. El 1 de marzo, un 10 % de los componentes de estos hogares trabajaba en la economía sumergida, mientras que en las familias de nacionalidad española suponía un 2,8 %. Esta realidad afecta gravemente a la situación económica de las personas sin contrato, no solo por la pérdida de ingresos, sino por la imposibilidad de acceder a las prestaciones de desempleo o a los expedientes de regulación temporal decretados por el estado.

Situación económica de los hogares

Los ingresos de los hogares atendidos por las Cáritas catalanas se han visto reducidos en un 33 %. Las familias ingresan, de media, unos 536 € mensuales. Actualmente, 1 de cada 4 hogares no dispone de ningún ingreso.

“1 de cada 3 personas (36 %) que ha acudido a Cáritas durante la COVID-19 es nueva o hacía más de un año que no se le atendía. Si esta crisis se alarga en el tiempo y no se toman las medidas adecuadas, más familias se verán obligadas a pedir ayuda a la Administración o a las entidades sociales”, ha advertido el presidente de Càritas Catalunya. Y es que casi 2 de cada 3 familias atendidas por Cáritas en Catalunya, concretamente el 65,2 %, se encuentran por debajo del umbral crítico de la pobreza severa. Antes de la COVID-19, eran el 49,7 % de las familias, lo que supone un incremento de un 15,5 % en solo dos meses.

Situación de la vivienda

La mitad de los hogares atendidos por Cáritas han tenido dificultades para hacer frente a los gastos de la hipoteca o el alquiler (49 %), y el 45,6 % admite que no tiene suficiente dinero para pagar los gastos de suministros.

El 36 % de las familias han tenido que reducir los gastos de alimentación, provocando que no hayan podido seguir una dieta adecuada. Se ha llegado al extremo de que un 18,8 % ha dejado de comprar medicamentos. La incidencia de esta situación en los hogares con menores a cargo ha generado dificultades para conciliar el cuidado de los niños y el trabajo. Un 12 % de los hogares admiten que han renunciado a un empleo o trabajo para cuidar de los niños. Del mismo modo, la situación ha hecho aflorar la brecha digital existente, ya que el 13 % de los hogares no disponen de conexión a internet y el 35,8 % no tiene las habilidades necesarias para hacer trámites en línea. La imposibilidad de realizar trámites de manera digital excluye a muchos hogares de las oportunidades de acceder a ayudas, trabajos o formación. Finalmente, en el 61 % de los hogares, la crisis económica y sanitaria, sumada a la situación de confinamiento ha provocado un incremento de la ansiedad y los problemas para dormir y un 17 % de las familias han constatado que los conflictos en el hogar han aumentado a raíz de la situación.

Riesgos y retos que plantea la crisis de la COVID-19

Desde Cáritas, se ha remarcado la importancia de la comunidad, destacando que hay que impulsar estructuras comunitarias que favorezcan espacios de cohesión social. Las entidades sociales del Tercer Sector tienen un reto en la construcción de estos espacios y en el fomento de la participación tanto de las personas destinatarias de la acción como de las personas que pertenecen a la comunidad.

Asimismo, es necesario que la Administración impulse políticas públicas de vivienda encaminadas a facilitar el acceso y el mantenimiento de un hogar asequible para todos. En cuanto a los ingresos, es necesario un encaje correcto entre el Ingreso Mínimo Vital (IMV) y la Renta Garantida de Ciudadanía (RGC), garantizando que ambas sean complementarias. Finalmente, hay que ampliar la cobertura del IMV todos aquellos colectivos que están excluidos, como las personas en situación administrativa irregular, los jóvenes de entre 18 y 22 años o las personas en situación de sin hogar.

Som el que donem. Som amor.

27.581€ de 30.000€ recaptat
Selecciona el mètode de pagament
Vull desgravar
Accepto rebre informació
He llegit i accepto l' avís
Informació Personal

Import de la donació: 20,00€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalanSpanish