Les deu Càritas catalanes atenen un 63% més de persones en els programes de primera resposta a la COVID-19

Avui, a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya, ha tingut lloc la presentació en roda de premsa de la Memòria 2019 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya i l’impacte de la COVID-19. A l’acte han intervingut el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya; Francesc Roig, president de Càritas Catalunya; Cora Mazo, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya;
i Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya.
Francesc Roig ha posat de manifest que abans de la crisi de 2008 ja existien unes debilitats en el nostre model socioeconòmic que comportaven un fort risc de cronificació de les situacions d’exclusió i, fins i tot, de polarització de l’estructura social.
Davant de les notícies sobre la recuperació econòmica, els estudis de Càritas ja van constatar que, malgrat aquesta situació, la majoria de les famílies ateses per Càritas encara estaven immerses a la meitat del túnel i, a més a més, la seva xarxa de protecció social i familiar ja havia esgotat les seves reserves d’ajuda.
La situació a Catalunya ens mostra que 1,5 milions de persones fa deu anys que demanen ajuda -a causa de la seva gran vulnerabilitat- i no veuen una sortida a la seva situació. A banda d’aquest milió i mig, Roig ha remarcat amb preocupació que “hi ha un milió de persones més que, tot i tenir una feina (això sí, precària i incerta), estan atemorides i angoixades només de pensar que si torna una crisi com la que acaben de patir, cauran irremeiablement en l’exclusió”.
En referència a l’acció de Càritas durant la COVID-19 a Catalunya ha explicat que Càritas no va tancar, tot i que va haver d’adaptar els seus serveis a la nova realitat i va veure com les peticions d’ajuda es van multiplicar per tres a les Càritas d’arreu de Catalunya.

Respecte a la implementació de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), Francesc Roig ha
manifestat que el van rebre positivament, però caldrà veure el seu encaix amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC). “L’IMV no està donant una solució real al problema de centenars de milers de ciutadans, i si no hi ha un veritable impuls amb recursos humans i econòmics, es quedarà en un no res”.
Finalment, el president de Càritas Catalunya ha fet èmfasi en la importància d’anar plegats. “Si les forces polítiques, sindicals i empresarials no arriben a bastir un pla de xoc immediat, ens hem de preparar per a una situació que encara s’agreujarà més”. 217.171 persones acompanyades per Càritas a Catalunya el 2019 Cora Mazo, representant de la Comissió d’Acció Social de Càritas Catalunya ha explicat que el 2019 les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya van acompanyar 82.139 llars on hi vivien 217.171 persones, un 2% menys que el 2018.
Segons les dades presentades, els col·lectius més afectats per l’exclusió social són les famílies amb fills i les mares soles, així com les persones que provenen d’altres països i que no tenen la seva situació regularitzada, o bé cauen en la irregularitat sobrevinguda.
La majoria són famílies amb fills, que representen pràcticament la meitat de les persones ateses (48%). Això ens confirma l’especial vulnerabilitat de les llars amb menors i joves, una tendència preocupant. Molts infants i joves creixen avui en famílies marcades per privacions materials severes, i tindran molt més difícil assolir una ocupació, un habitatge i unes condicions de vida de certa seguretat en les quals es puguin projectar personalment i familiarment en el futur. Cora Mazo també ha destacat l’elevada proporció de persones soles ateses (32%), xifra que posa de manifest les situacions de vulnerabilitat de persones sense llar i de
persones migrades soles que acudeixen a les Càritas amb seu a Catalunya.
Un tema molt preocupant és que pràcticament la meitat de les persones ateses NO disposa d’un habitatge digne, proporció que augmenta any rere any. En concret, des del 34% que representaven el 2017 van augmentar al 48% el 2018 i fins al 49% el 2019.
Tot analitzant la zona de naixement destaca l’augment de pes de les persones ateses provinents d’Amèrica del Sud i d’Amèrica Central, fins a representar el 34 % del total, cosa que reflecteix l’increment de les persones que han de fugir dels seus països d’origen per situacions de violència.
La situació legal de les persones ateses per les Càritas catalanes durant el
2019 mostra un increment de cinc punts percentuals de persones en situació administrativa irregular, fins a representar el 34% del total, que per primera vegada iguala la proporció de persones en situació administrativa regular (34%) i supera les persones de nacionalitat espanyola, que es redueixen fins al 32%.

És urgent un canvi de paradigma
Tot seguit, Anna Roig, representant de la Comissió de Comunicació de Càritas Catalunya ha fet una breu anàlisi sobre l’impacte social i econòmic de la COVID19 a les famílies ateses per Càritas. Roig ha destacat que un 68% dels membres de les llars ateses per Càritas en edat laboral estaven a l’atur, el que suposa un augment de 21 punts percentuals respecte a principis de març. Això ha provocat que els ingressos de les llars hagin caigut un 33%, ingressant de mitjana uns 536€ mensuals. A més, la meitat de les llars ateses per Càritas han tingut dificultats per fer front a la hipoteca o el lloguer, o no han tingut prou diners per pagar els subministraments.
Les dades, extretes de 550 entrevistes realitzades a llars catalanes acompanyades per Càritas, demostren que, actualment, 1 de cada 4 llars no disposa de cap ingrés.
En aquest context, Roig ha demanat un canvi de paradigma, en què s’abordi la garantia d’ingressos mínims per a totes les persones; la regulació del sector immobiliari (sobretot pel que fa a l’habitatge de lloguer); un canvi de model productiu; generació de feina estable i de qualitat, especialment per als joves; canvis en la política migratòria i d’asil, la creació d’un nou pacte polític que garanteixi les pensions actuals i futures, així com el suport real a la petita i 3 mitjana empresa, entre d’altres.

La comunitat tindrà un paper clau en el futur de tots

En la darrera part de la roda de premsa ha intervingut el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona i bisbe delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya. Per Omella, les dades d’aquesta memòria “constaten que som molt lluny de superar la crisi que va començar l’any 2008, i més tenint en compte els estralls que ha originat la pandèmia”. “La COVID-19 ens ha obligat a reorganitzar la vida de l’Església i també el servei que Càritas fa des de les parròquies i arxiprestats. En aquest temps de pandèmia i de confinament, hem d’agrair l’acció desplegada per Càritas juntament amb altres institucions de servei i de solidaritat”.
Omella ha destacat la tasca imprescindible de les 12.991 persones voluntàries i dels 595 professionals de l’entitat, remarcant l’arribada de 625 nous voluntaris durant la COVID-19. Així mateix, ha donat les gràcies als 13.863 socis i donants i a les 1.269 empreses. “Sense tots ells, res d’això seria possible”, ha indicat.
“Tenim per endavant un temps de greus dificultats econòmiques i socials i, davant d’aquesta situació, no podem tancar els ulls ni el cor. Cal estar al costat dels més vulnerables, amb un acompanyament fratern i compromès. En aquesta nova etapa, serà clau el paper de la comunitat com a element de cohesió social i de protecció entre les persones, així com un acompanyament integral que inclogui la dimensió psicoemocional”, ha conclòs el cardenal Omella.

Las diez Cáritas catalanas atienden un 63% más de personas en los programas de primera respuesta a la COVID-19

Hoy, en la sede del Colegio de Periodistas de Cataluña, ha tenido lugar la presentación en rueda de prensa de la Memoria 2019 de las Cáritas diocesanas con sede en Cataluña y el impacto de la COVID-19. En el acto han intervenido el cardenal Joan Josep Omella, arzobispo de Barcelona y obispo delegado de la Conferencia Episcopal Tarraconense a Cáritas Cataluña; Francesc Roig, presidente de Cáritas Cataluña; Cora Mazo, representante de la Comisión de Acción Social de Cáritas Cataluña; y Anna Roig, representante de la Comisión de Comunicación de Cáritas Cataluña.

Francesc Roig ha puesto de manifiesto que antes de la crisis de 2008 ya existían unas debilidades en nuestro modelo socioeconómico que conllevaban un fuerte riesgo de cronificación de las situaciones de exclusión y, incluso, de polarización de la estructura social.

Ante las noticias sobre la recuperación económica, los estudios de Cáritas ya constataron que, a pesar de esta situación, la mayoría de las familias atendidas por Cáritas aún estaban inmersas en la mitad del túnel y, además, su red de protección social y familiar ya había agotado sus reservas de ayuda.

La situación en Cataluña nos muestra que 1,5 millones de personas hace diez años que piden ayuda -debido a su gran vulnerabilidad- y no ven una salida a su situación. Aparte de este millón y medio, Roig remarcó con preocupación que «hay un millón de personas más que, a pesar de tener un trabajo (eso sí, precaria e incierta), están atemorizadas y angustiadas sólo de pensar que si vuelve una crisis como la que acaban de sufrir, caerán irremediablemente en la exclusión «.

En referencia a la acción de Cáritas durante la COVID-19 en Cataluña ha explicado que Cáritas no cerró, aunque tuvo que adaptar sus servicios a la nueva realidad y vio como las peticiones de ayuda se multiplicaron por tres a las Cáritas de toda Cataluña.

Respecto a la implementación del Ingreso Mínimo Vital (IMV), Francesc Roig ha manifestado que le recibieron positivamente, pero habrá que ver su encaje con la Renta Garantizada de Ciudadanía (RGC). «El IMV no está dando una solución real al problema de cientos de miles de ciudadanos, y si no hay un verdadero impulso con recursos humanos y económicos, se quedará en nada».

Finalmente, el presidente de Cáritas Cataluña ha hecho hincapié en la importancia de ir juntos. «Si las fuerzas políticas, sindicales y empresariales no llegan a construir un plan de choque inmediato, hay que prepararse para una situación que aún se agravará más».

217.171 personas acompañadas por Cáritas en Cataluña en 2019

Cora Mazo, representante de la Comisión de Acción Social de Cáritas Cataluña ha explicado que en 2019 las diez Cáritas diocesanas con sede en Cataluña acompañaron 82.139 hogares donde vivían 217.171 personas, un 2% menos que en 2018.

Según los datos presentados, los colectivos más afectados por la exclusión social son las familias con hijos y las madres solas, así como las personas que provienen de otros países y que no tienen su situación regularizada, o bien caen en la irregularidad sobrevenida.

La mayoría son familias con hijos, que representan prácticamente la mitad de las personas atendidas (48%). Esto nos confirma la especial vulnerabilidad de los hogares con menores y jóvenes, una tendencia preocupante. Muchos niños y jóvenes crecen hoy en familias marcadas por privaciones materiales severas, y tendrán mucho más difícil lograr un empleo, una vivienda y unas condiciones de vida de cierta seguridad en las que se puedan proyectar personalmente y familiarmente en el futuro.

Cora Mazo también ha destacado la elevada proporción de personas solas atendidas (32%), cifra que pone de manifiesto las situaciones de vulnerabilidad de personas sin hogar y de personas migradas solas que acuden a las Cáritas con sede en Cataluña.

Un tema muy preocupante es que prácticamente la mitad de las personas atendidas NO dispone de una vivienda digna, proporción que aumenta año tras año. En concreto, desde el 34% que representaban en 2017 aumentaron el 48% en 2018 y hasta el 49% en 2019.

Analizando la zona de nacimiento destaca el aumento de peso de las personas atendidas provenientes de América del Sur y de América Central, hasta representar el 34% del total, lo que refleja el incremento de las personas que tienen que huir de sus países de origen por situaciones de violencia.

La situación legal de las personas atendidas por las Cáritas catalanas durante 2019 muestra un incremento de cinco puntos porcentuales de personas en situación administrativa irregular, hasta representar el 34% del total, que por primera vez iguala la proporción de personas en situación administrativa regular (34%) y supera las personas de nacionalidad española, que se reducen hasta el 32%.

Es urgente un cambio de paradigma

A continuación, Anna Roig, representante de la Comisión de Comunicación de Cáritas Cataluña ha hecho un breve análisis sobre el impacto social y económico de la COVID-19 a las familias atendidas por Cáritas. Roig ha destacado que un 68% de los miembros de los hogares atendidos por Cáritas en edad laboral estaban en paro, lo que supone un aumento de 21 puntos porcentuales respecto a principios de marzo. Esto ha provocado que los ingresos de los hogares hayan caído un 33%, ingresando de media unos 536 € mensuales. Además, la mitad de los hogares atendidos por Cáritas han tenido dificultades para hacer frente a la hipoteca o el alquiler, o no han tenido suficiente dinero para pagar los suministros.

Los datos, extraídos de 550 entrevistas realizadas a hogares catalanes acompañadas por Cáritas, demuestran que, actualmente, 1 de cada 4 hogares no dispone de ningún ingreso. En este contexto, Roig ha pedido un cambio de paradigma, en el que se aborde la garantía de ingresos mínimos para todas las personas; la regulación del sector inmobiliario (sobre todo en cuanto a la vivienda de alquiler); un cambio de modelo productivo; generación de empleo estable y de calidad, especialmente para los jóvenes; cambios en la política migratoria y de asilo, la creación de un nuevo pacto político que garantice las pensiones actuales y futuras, así como el apoyo real a la pequeña y mediana empresa, entre otros.

La comunidad tendrá un papel clave en el futuro de todos

En la última parte de la rueda de prensa ha intervenido el cardenal Joan Josep Omella, arzobispo de Barcelona y obispo delegado de la Conferencia Episcopal Tarraconense a Cáritas Cataluña. Por Omella, los datos de esta memoria «constatan que estamos muy lejos de superar la crisis que comenzó en 2008, y más teniendo en cuenta los estragos que ha originado la pandemia». «La COVID-19 nos ha obligado a reorganizar la vida de la Iglesia y también el servicio que Cáritas hace desde las parroquias y arciprestazgos. En este tiempo de pandemia y de confinamiento, debemos agradecer la acción desplegada por Cáritas junto con otras instituciones de servicio y de solidaridad «.

Omella destacó la tarea imprescindible de las 12.991 personas voluntarias y de los 595 profesionales de la entidad, remarcando la llegada de 625 nuevos voluntarios durante la COVID-19. Asimismo, ha dado las gracias a los 13.863 socios y donantes y las 1.269 empresas. «Sin todos ellos, nada de esto sería posible», indicó.

«Tenemos por delante un tiempo de graves dificultades económicas y sociales y, ante esta situación, no podemos cerrar los ojos ni el corazón. Hay que estar al lado de los más vulnerables, con un acompañamiento fraterno y comprometido. En esta nueva etapa, será clave el papel de la comunidad como elemento de cohesión social y de protección entre las personas, así como un acompañamiento integral que incluya la dimensión psicoemocional «, concluyó el cardenal Omella.

Uneix-te per ajudar a proporcionar allotjaments en els pisos d’acollida

16.175€ de 20.000€ recaptat
Informació Personal

Altres
Terms

Import de la donació: 100,00€

Tambè pots realitzar una Transferència o un Bizum

ES36 2100 0018 1702 0051 6790

BIZUM 33449

Si fas una transferència o BIZUM envia’ns les teves dades personals i el comprovant de la transferència a caritas.cdurgell@caritas.es o al whatsapp +34622470683

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *