Els cristians no podem defugir dels que han tingut de fugir

Aquest diumenge 27 de setembre l’Església celebra la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, amb el lema de “Com Jesucrist, obligats a fugir”. Potser moltes vegades ens hem quedat mirant només l’altre costat de la problemàtica dels refugiats, dels migrants i dels desplaçats, fem un exercici de mirada diferent, mirem-nos a nosaltres, a les societats que rebem milers de persones cada any, i que l’emergència sanitària del Covid-19 no ha frenat en els seus desplaçaments, sinó que els ha avivat més. Davant la seva fugida per trobar i construir una vida més digna i humana, tal com demana l’Evangeli i exigeix la Doctrina Social de l’Església, mirem el nostre paper, no només com a cristians sinó com a ciutadans, i aquí el verb que ens ha d’il·luminar és “defugir”.

No podem defugir d’aquells que han estat obligats per motius ben inhumans a deixar casa, terra, arrels, història per poder donar una millor oportunitat a les seves famílies. Segur que l’episodi de la fugida a Egipte de la Sagrada Família ens fa parlar d’un Herodes malvat i injust, de reconèixer la gran força humana i de valentia per part de Josep i Maria acompanyant a Jesús. Però als que viuen aquesta situació bíblica en els nostres dies, a aquests els acusem de problemàtics, que posen en perill el nostre Estat del Benestar. Defugim i esquivem el que el Papa Francesc ens demana en el Missatge de la Jornada, una crida valenta, que de manera profètica s’adreça als catòlics i a tots els homes i dones de bona voluntat, a acollir, protegir, promoure i integrar els que han fugit arreu del món i tenim a casa nostra, també als desplaçats interns de casa nostra.

Permeteu-me apuntar-vos un fragment de la pregària que el Papa ha inclòs en el seu text de la Jornada, una pregària adreçada a Sant Josep, que ens hauria de servir a tots nosaltres com a reflexió i com a premissa d’actuació, diu “Dona als qui els acullen una mica de la tendresa d’aquest pare just i savi, que va estimar a Jesús com un vertader fill i va sostenir a Maria al llarg del camí.”

Aquest juny s’incorporava una nova lletania lauretana que invoca a la Mare de Déu com a “Consol dels emigrants”, que la Verge Maria ens ajudi a no defugir d’aquells que han estat obligats a fugir, dels emigrants que hi ha arreu del món i truquen a les portes de casa nostra.

Mn. Jaume Mayoral, delegat Càritas

Los cristianos no podemos rehuir de los que han tenido de huir

Este domingo 27 de septiembre la Iglesia celebra la Jornada Mundial del Migrante y del Refugiado, con el lema de “Cómo Jesucristo, obligados a huir”. Quizás muchas veces nos hemos quedado mirando solo el otro lado de la problemática de los refugiados, de los migrantes y de los desplazados, basura un ejercicio de mirada diferente, mirémonos a nosotros, a las sociedades que recibimos miles de personas cada año, y que la emergencia sanitaria del Covid-19 no ha frenado en sus desplazamientos, sino que los ha avivado más.

Ante su fuga para encontrar y construir una vida más digna y humana, tal como pide el Evangelio y exige la Doctrina Social de la Iglesia, miramos nuestro papel, no solo como cristianos sino como ciudadanos, y aquí el verbo que nos tiene que iluminar es “rehuir”.

No podemos rehuir de aquellos que han sido obligados por motivos muy inhumanos a dejar casa, tierra, raíces, historia para poder dar una mejor oportunidad a sus familias. Seguro que el episodio de la fuga en Egipto de la Sagrada Familia nos hace hablar de un Herodes malvado e injusto, de reconocer la gran fuerza humana y de valentía por parte de Josep y Maria acompañante a Jesús. Pero a los que viven esta situación bíblica en nuestros días, a estos los acusamos de problemáticos, que posan en peligro nuestro Estado del Bienestar.

Rehuimos y esquivamos el que el Papa Francisco nos pide en el Mensaje de la Jornada, un llamamiento valiente, que de manera profética se dirige a los católicos y a todos los hombres y mujeres de buena voluntad, a acoger, proteger, promover e integrar los que han huido en todo el mundo y tenemos en casa nuestra, también a los desplazados internos de casa nuestra. Permitidme apuntaros un fragmento de la plegaria que el Papa ha incluido en su texto de la Jornada, una plegaria dirigida a Sant Josep, que nos tendría que servir a todos nosotros como reflexión y como premisa de actuación, dice “Mujer a quienes los acogen un poco de la ternura de este padre justo y sabio, que estimó a Jesús como un verdadero hijo y sostuvo a Maria a lo largo del camino.”

Este junio se incorporaba una nueva letanía *lauretana que invoca a la Virgen María como “Consuelo de los emigrantes”, que la Virgen Maria nos ayude a no rehuir de aquellos que han sido obligados a huir, de los emigrantes que hay en todo el mundo y trucan a las puertas de casa nuestra.

Mn. Jaume Mayoral, delegado Cáritas.

Som el que donem. Som amor.

27.581€ de 30.000€ recaptat
Selecciona el mètode de pagament
Vull desgravar
Accepto rebre informació
He llegit i accepto l' avís
Informació Personal

Import de la donació: 20,00€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalanSpanish