25 de octubre, Día de las Personas Sin Hogar

Cáritas denuncia que «no tener casa mata»

La Covid-19 ha desvelado la inseguridad ante el virus
de muchas personas sin hogar o que viven en infraviviendas insalubres

Unos 800.000 hogares y 2,1 millones de personas sufren
situaciones de inseguridad en la vivienda en España

La celebración, en pleno impacto social y sanitario de la pandemia, del Día de Personas Sin Hogar, que se convoca el 25 de octubre, ha puesto a la luz la realidad de muchas personas sin hogar o de personas que viven en infraviviendas, lugares poco salubres y dignos para poder vivir con cierta seguridad y para quienes es una utopía poder adoptar las medidas de prevención decretadas por las Administraciones.

En este escenario de extrema vulnerabilidad de estas personas ante el virus, las entidades que impulsan la Campaña de Personas Sin HogarCáritas, Faciam (Federación de Asociaciones y Centros de Ayuda a Marginados), XaPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona) y besteBI (Plataforma por la Exclusión Residencial y a favor de las Personas Sin Hogar de Bilbao)— han elegido un mensaje de impacto para denunciar esta situación.

“No tener casa MATA”

Con el contundente lema “NO TENER CASA MATA”, se quiere llamar la atención de los poderes públicos y de la ciudadanía sobre los efectos que la falta de una vivienda adecuada supone para miles de personas y familias en nuestro país, donde se estima que cerca de 800.000 hogares y 2,1 millones de personas sufren situaciones de inseguridad en la vivienda (VIII Informe Foessa sobre Exclusión y Desarrollo Social en España).

Cáritas conoce de primera mano estas situaciones de precariedad extrema gracias al trabajo de acogida y apoyo que se ofrece anualmente a las casi 40.000 las personas en situación de sin hogar acompañadas desde los proyectos desarrollados en todo el país por el conjunto de la Confederación.

Este año se da un paso más en la reivindicación que las entidades promotoras de la jornada se viene impulsando en los últimos años para exigir que se garantice el derecho humano a la vivienda y apelar al conjunto de la sociedad a preguntarse cómo se sienten sin vivienda y sin protección las personas sin hogar

“No tener casa –explica Enrique Domínguez, responsable del Programa de Personas sin hogar de Cáritas— impide tener un hogar, unas relaciones sociales normalizadas, un espacio básico de protección, además de suponer un serio impacto en la salud física y mental”. “Afecta a los sueños, las oportunidades, la confianza y la salud de estas personas, y, por tanto, a sus derechos. De ahí que digamos que ´no tener casa mata´”, añade.

En un contexto en el que “la vivienda se ha convertido en la primera línea de defensa frente al coronavirus”, como señala Leilani Farha, Relatora de la ONU para una vivienda adecuada, las medidas dirigidas a la población para afrontar el coronavirus, como aumentar la higiene, quedarse en casa o el distanciamiento social estricto, no son realistas ni posibles para las personas que viven en la calle.

Esas dificultades son especialmente graves en un país como España, que carece de un parque de vivienda social en alquiler adecuado: únicamente cuenta con cerca de 275.000 viviendas de ese tipo, lo que supone tan solo el 1,5 % del parque de viviendas principales (datos del Informe de la Defensoría del Pueblo “La vivienda protegida y el alquiler social en España 2019”).

A ello se suma el hecho de que, según el estudio realizado en la “Estrategia Nacional Integral para Personas sin Hogar 2015-2020”, la esperanza de vida de las personas sin hogar está entre 42-52 años, lo que son unos 30 años menos que la población general.

Algunas propuestas

Ante el agravamiento de la vulneración del derecho humano a la vivienda en tiempos de la Covid-19, en un tiempo de crisis extraordinario donde algunos derechos se fragilizan aún más, Cáritas lanza propuestas concretas para avanzar en un escenario de reconstrucción social que tenga especialmente en cuanta a las personas sin hogar.

  • Es urgente una ley estatal de garantía de acceso a la vivienda donde se incluyan todas las situaciones de exclusión residencia y sinhogarismo.
  • Es necesario incrementar el esfuerzo realizado por la Administración pública en materia de rehabilitación y mantenimiento del parque de viviendas, y promoción de vivienda en alquiler social de forma preferencial.
  • Definir e implementar una estrategia específica de lucha contra la exclusión residencial/sinhogarismo, basada en un enfoque de derecho humano a la vivienda con dotación presupuestaria adecuada y apoyada en la coparticipación de los distintos niveles administrativos y administraciones.
  • Continuar con la medida extraordinaria de paralización de desahucios y desalojos sin alojamiento alternativo en vivienda habitual en alquiler. Según datos del Consejo General del Poder Judicial, en 2019 en España se realizaron 54.006 desahucios; aunque las cifras suponen un 9,5% menos que en 2018, siguen reflejando una realidad dramática: casi 150 desahucios diarios, 6 cada hora.

Demandas

Junto a estas propuestas, en el marco de la Campaña de Personas Sin Hogar se demanda a las Administraciones Públicas que garanticen una vida digna para todas las personas, recordando que la vivienda es la primera barrera de protección para preservar la salud, la vida y la dignidad. Al mismo tiempo, se lanza un llamamiento a la sensibilidad y veracidad de los medios de comunicación a la hora de informar sobre la situación real en la que viven las personas sin hogar.

Y al conjunto de la sociedad, las entidades convocantes de la Jornada invitan a promover y participar en espacios de trabajo en red con otras entidades sociales, y a velar por un sistema de protección social fuerte que facilite los procesos de inclusión, además de “avanzar hacia una sociedad de los cuidados en la que como comunidad recuperemos como valor principal la solidaridad, la justicia y la empatía”.

Movilizaciones on line

Dada la excepcionalidad de la situación socio-sanitaria, este año se restringirán al máximo los actos de movilización ciudadana en los espacios urbanos, como en años precedentes. Y se impulsarán acciones on line en redes sociales bajo el hashtag #notenercasamata que den el protagonismo debido a las personas participantes en los programas y recursos de las entidades sociales.

La mayoría de eventos programados tendrán lugar el jueves 22 de octubre, donde está previsto proceder a la lectura del Manifiesto preparado para la jornada de este año. En Madrid, las pantallas gigantes ubicadas en la Plaza del Callao proyectarán a lo largo de esa jornada imágenes y testimonios de personas sin hogar.

25 d’octubre, Dia de les Persones Sense Llar

Càritas denuncia que «no tenir casa mata»


La Covid-19 ha revelat la inseguretat davant el virus de moltes persones sense llar o que viuen en infrahabitatges insalubres.

Unes 800.000 llars i 2,1 milions de persones sofreixen situacions d’inseguretat en l’habitatge en Espanya.

La celebració, en ple impacte social i sanitari de la pandèmia, del Dia de Persones Sense Llar, que es convoca el 25 d’octubre, ha posat a la llum la realitat de moltes persones sense llar o de persones que viuen en infrahabitatges, llocs poc salubres i dignes per a poder viure amb una certa seguretat i per als qui és una utopia poder adoptar les mesures de prevenció decretades per les Administracions.

En aquest escenari d’extrema vulnerabilitat d’aquestes persones davant el virus, les entitats que impulsen la Campanya de Persones Sense Llar —Càritas, Faciam (Federació d’Associacions i Centres d’Ajuda a Marginats), XaPSLL (Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar de Barcelona) i besteBI (Plataforma per l’Exclusió Residencial i a favor de les Persones Sense Llar de Bilbao)— han triat un missatge d’impacte per a denunciar aquesta situació.

“No tenir casa MATA”

Amb el contundent lema “NO TENIR CASA MATA”, es vol cridar l’atenció dels poders públics i de la ciutadania sobre els efectes que la falta d’un habitatge adequat suposa per a milers de persones i famílies al nostre país, on s’estima que prop de 800.000 llars i 2,1 milions de persones sofreixen situacions d’inseguretat en l’habitatge (VIII Informe Foessa sobre Exclusió i Desenvolupament Social a Espanya).

Càritas coneix de primera mà aquestes situacions de precarietat extrema gràcies al treball d’acolliment i suport que s’ofereix anualment a les gairebé 40.000 les persones en situació de sense llar acompanyades des dels projectes desenvolupats en tot el país pel conjunt de la Confederació.

Enguany es fa un pas més en la reivindicació que les entitats promotores de la jornada es ve impulsant en els últims anys per a exigir que es garanteixi el dret humà a l’habitatge i apel·lar al conjunt de la societat a preguntar-se com s’asseguin sense habitatge i sense protecció les persones sense llar
“No tenir casa –explica Enrique Domínguez, responsable del Programa de Persones sense llar de Càritas— impedeix tenir una llar, unes relacions socials normalitzades, un espai bàsic de protecció, a més de suposar un seriós impacte en la salut física i mental”. “Afecta els somnis, les oportunitats, la confiança i la salut d’aquestes persones, i, per tant, als seus drets. D’aquí ve que diguem que “no tenir casa mata”, afegeix.

En un context en el qual “l’habitatge s’ha convertit en la primera línia de defensa enfront del coronavirus”, com assenyala Leilani Farha, Relatora de l’ONU per a un habitatge adequat, les mesures dirigides a la població per a afrontar el coronavirus, com augmentar la higiene, quedar-se a casa o el distanciament social estricte, no són realistes ni possibles per a les persones que viuen al carrer.

Aquestes dificultats són especialment greus en un país com Espanya, que manca d’un parc d’habitatge social en lloguer adequat: únicament compta amb prop de 275.000 habitatges d’aquest tipus, la qual cosa suposa tan sols l’1,5% del parc d’habitatges principals (dades de l’Informe de la Defensoria del Poble “L’habitatge protegit i el lloguer social a Espanya 2019”).

A això se suma el fet que, segons l’estudi realitzat en l'”Estratègia Nacional Integral per a Persones sense Llar 2015-2020″, l’esperança de vida de les persones sense llar està entre 42-52 anys, la qual cosa són uns 30 anys menys que la població general.


Algunes propostes

Davant l’agreujament de la vulneració del dret humà a l’habitatge en temps de la Covid-19, en un temps de crisi extraordinari on alguns drets es fan fràgils encara més, Càritas llança propostes concretes per a avançar en un escenari de reconstrucció social que tingui especialment en quanta a les persones sense llar.

– És urgent una llei estatal de garantia d’accés a l’habitatge on s’incloguin totes les situacions d’exclusió residencia i sensellarisme.

– És necessari incrementar l’esforç realitzat per l’Administració pública en matèria de rehabilitació i manteniment del parc d’habitatges, i promoció d’habitatge per a llogar social de manera preferencial.

– Definir i implementar una estratègia específica de lluita contra l’exclusió residencial/sensellarisme, basada en un enfocament de dret humà a l’habitatge amb dotació pressupostària adequada i recolzada en la coparticipació dels diferents nivells administratius i administracions.

– Continuar amb la mesura extraordinària de paralització de desnonaments i desallotjaments sense allotjament alternatiu en habitatge habitual per llogar. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, en 2019 a Espanya es van realitzar 54.006 desnonaments; encara que les xifres suposen un 9,5% menys que en 2018, continuen reflectint una realitat dramàtica: gairebé 150 desnonaments diaris, 6 cada hora.

Demandes

Al costat d’aquestes propostes, en el marc de la Campanya de Persones Sense Llar es demanda a les Administracions Públiques que garanteixin una vida digna per a totes les persones, recordant que l’habitatge és la primera barrera de protecció per a preservar la salut, la vida i la dignitat. Al mateix temps, es llança una crida a la sensibilitat i veracitat dels mitjans de comunicació a l’hora d’informar sobre la situació real en la qual viuen les persones sense llar.
I al conjunt de la societat, les entitats convocants de la Jornada conviden a promoure i participar en espais de treball en xarxa amb altres entitats socials, i a vetllar per un sistema de protecció social forta que faciliti els processos d’inclusió, a més d'”avançar cap a una societat de les cures en la qual com a comunitat recuperem com a valor principal la solidaritat, la justícia i l’empatia”.

Mobilitzacions en línia

Donada l’excepcionalitat de la situació sociosanitària, enguany es restringiran al màxim els actes de mobilització ciutadana en els espais urbans, com en anys precedents. I s’impulsaran accions en línia en xarxes socials sota l’etiqueta #notenercasamata que donin el protagonisme a causa de les persones participants en els programes i recursos de les entitats socials.
La majoria d’esdeveniments programats tindran lloc el dijous 22 d’octubre, on està previst procedir a la lectura del Manifest preparat per a la jornada d’enguany. A Madrid, les pantalles gegants situades en la plaça del Callao projectaran al llarg d’aquesta jornada imatges i testimoniatges de persones sense llar.

Uneix-te per ajudar a proporcionar allotjaments en els pisos d’acollida

16.175€ de 20.000€ recaptat
Informació Personal

Altres
Terms

Import de la donació: 100,00€

Tambè pots realitzar una Transferència o un Bizum

ES36 2100 0018 1702 0051 6790

BIZUM 33449

Si fas una transferència o BIZUM envia’ns les teves dades personals i el comprovant de la transferència a caritas.cdurgell@caritas.es o al whatsapp +34622470683

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *