Càritas alerta que la Covid-19 s’ha disparat un 25% la demanda de places per a persones sense llar

Un informe presentat avui assenyala que els recursos de Càritas per a persones sense llar estan a la vora de la saturació a tot Espanya.

En l’informe presentat avui sota el títol “Les persones en situació de sense llar acompanyades per Càritas. Context en 2019 i durant l’estat d’alarma i la COVID-19 “, Càritas alerta que la crisi sanitària i social causada pel coronavirus ha provocat l’augment de la presència de persones sense llar en els recursos de la Confederació de tot Espanya i ha incrementat la necessitat de places en un 25%.

Aquest augment ha posat a la vora de la saturació la xarxa d’acollida i acompanyament de Càritas per a les persones sense llar, de manera que, com es va reclamar en la roda de premsa de presentació de l’estudi, “urgeixen allotjaments de continuïtat i mesures alternatives per a totes les persones sense llar afectades per la pandèmia “, al costat de polítiques públiques àgils per afrontar les noves necessitats plantejades per la Covid-19 que garanteixin els drets i la dignitat d’aquestes persones invisibles”.

Aquest informe, que es publica dins de la col·lecció “Estudis i Investigacions” del segell Càritas Espanyola Editors, ha estat presentat per Natalia Peiró, secretària general de Càritas; Thomas Ubrich, tècnic de l’Equip d’Estudis i coordinador de la investigació; i Enrique Domínguez, tècnic de l’Equip d’Inclusió i responsable de Persones sense Llar.

Aquest estudi és el resultat d’un exhaustiu treball de consulta dut a terme per l’Equip d’Estudis de Càritas entre les Càritas Diocesanes de tot Espanya que tenen algun tipus de projecte d’intervenció amb persones sense llar, amb l’objectiu de disposar d’una anàlisi fiable entorn de la realitat del sense llar. Per a això s’ha realitzat una macro-enquesta en la qual han participat 58 Càritas Diocesanes, que representen el 92% de les Càritas Diocesanes de país que tenen algun tipus de projecte d’intervenció amb persones en situació de sense llar (PsSH).

Resultats de l’enquesta: nombre de places i perfils

La consulta ha permès realitzar una radiografia de la intervenció que Càritas porta a terme amb aquestes persones i conèixer l’impacte que està tenint la COVID-19 en els recursos i en els usuaris d’aquests.

Càritas estima que actualment unes 40.000 persones viuen al carrer a Espanya, una dada molt superior a la xifra oficial de les 33.000 persones identificades en l’any 2015 en l’Estratègia Nacional Integral per a les Persones Sense Llar i que és l’instrument de què s’ha dotat l’Administració central per donar resposta a la situació d’aquestes persones.

Sobre l’activitat duta a terme per Càritas, destaquen aquestes dades:

  • Durant l’últim any, la xarxa de Càritas per PsSH va atendre a 39.483 persones. El perfil general de les persones sense llar acompanyades és el d’un home entre 45 i 64 anys de nacionalitat espanyola.
  • El 53,5% són de nacionalitat espanyola i el 46,5% restant estrangeres; d’aquestes, set de cada deu són d’origen extracomunitari, i tres de cada deu són ciutadans d’un país de la Unió Europea.
    Càritas gestiona un total de 5.448 places per a persones sense llar, a través d’una xarxa de 469 centres a tot el país.
  • La meitat d’aquestes places (2.700) són de tipus habitacional: centres d’acollida i assistència integral, pisos d’acollida temporal, centres de nit, centres d’acollida per a dones soles o amb els seus fills, o pisos d’inclusió social d’estada indefinida, entre altres.
  • 2.100 places són gestionades en centres de dia, on es faciliten i recolzen processos orientats a la socialització, la recuperació d’habilitats personals, la millora de la seva salut i l’ocupació del temps, al costat de la millora de la seva ocupabilitat i autonomia econòmica.
  • Les places restants corresponen a centres ocupacionals, empreses d’inserció, cases d’acollida VIH, drogodependència, centres d’urgència i altres.

L’enquesta revela els diferents perfils de vulnerabilitat que presenten les persones acompanyades per Càritas a través dels seus recursos. Especialment destaquen els següents:

  • La duresa de la realitat que pateixen prop de 7.100 dones sense sostre o sense habitatge ateses per Càritas, moltes de les quals es veuen al carrer després d’haver patit violència.
  • Els més de 1.000 nens, nenes i adolescents que viuen en famílies sense habitatge habitual; i els 7.300 joves entre 18 i 29 anys, molts d’ells joves extutelats que surten dels centres de menors sense un allotjament alternatiu.
  • L’extrema fragilitat dels 2.000 majors de 65 anys que Càritas acompanya a través de la seva xarxa d’atenció a persones sense llar.

Impacte de la Covid-19

L’enquesta revela l’impacte que la pandèmia està tenint a la xarxa d’acollida a les PsSh de Càritas. En primer lloc, la crisi sociosanitari provocada per la COVID-19 ha provocat l’augment de la presència de persones sense llar en els recursos de Càritas i ha incrementat la necessitat de places en un 25%.

Les places han augmentat durant la pandèmia en un total de 1.407. Això vol dir que, amb l’aparició de l’emergència, Càritas està arribant a gestionar un total de 6.855 places per atendre les necessitats de PsSH.

“El coronavirus -ha subratllat Thomas Ubrich– ha posat en primera línia la dificultat per a l’accés a un habitatge digne i revelat l’especial fragilitat d’aquestes persones i la importància d’aquest espai de protecció que és la llar. Aquesta crisi ens ha fet conscients que no podem viure sense llar: necessitem independència, d’una llar nostra, no compartit, segur i confortable”. “L’habitatge és més que mai un element central de la vida, i en particular davant de l’coronavirus“, ha afegit.

Els rebrots de contagi i les noves mesures de confinament afecten especialment els més vulnerables. D’aquí l’advertència llançada per Ubrich que en aquesta segona onada “els nostres recursos són a la vora de la saturació, a punt de desbordar la nostra capacitat per respondre a les necessitats de les persones sense llar”. “Necessitem urgentment noves mesures-ha assegurat-, també a llarg termini davant la complexitat de la situació, així com mantenir i consolidar les places de nou creades, però, sobretot, avançar cap a solucions permanents. No podem oblidar que l’habitatge és la primera barrera de protecció per preservar la salut, la vida i la dignitat”.

Reptes per a l’acció

Al costat de les dades obtingudes a través de l’enquesta a les Càritas Diocesanes, l’estudi planteja els reptes i oportunitats que llança la nova realitat social creada per la pandèmia, al costat d’una sèrie d’orientacions que permetin generar canvis encaminats a millorar la vida de les persones sense llar i en situació d’exclusió.

A la llum de les dades recollides, Enrique Domínguez va posar el focus en aquestes constatacions, que suposa un repte per al treball de Càritas en aquest àmbit:

  • Més d’un terç de les Càritas Diocesanes duen a terme treball de carrer, un servei que, en general, compta amb un menor desenvolupament i presència en l’acció de les entitats socials i les administracions.
  • L’atenció de Càritas se centra sobretot en l’accés a un allotjament adequat: 8 de cada deu recursos destinats a PsSH són de tipus residencial o allotjament. Mereixen destacar-se els més de 220 recursos d’allotjament situats en pisos.
  • Entorn del 80-90% dels recursos i dispositius de Càritas per PsSH són de titularitat pròpia. Durant l’estat d’alarma, la titularitat de les places generades en col·laboració amb Càritas ha estat sobretot pública (un 74%).
  • L’enquesta confirma la necessitat d’adaptar les nostres intervencions i recursos al que les persones realment necessiten, i treballar cada vegada més “amb” les persones i no només “per a” les persones.
  • Encara que l’estudi presenta un perfil general molt similar al “tradicional”, això no vol dir que no existeixin o no estiguin arribant als centres de Càritas persones amb altres situacions de gran vulnerabilitat, com són els joves extutelats que surten dels centres de menors sense un allotjament alternatiu, dones que han estat víctimes d’una agressió o violència, persones que encadenen estades temporals en cases de coneguts on ja no poden quedar-se, o els que pateixen un trastorn de salut mental o determinades addiccions.
  • És preocupant la dada que dos de cada deu persones siguin joves entre 18 i 29 anys, un 18,6% del total, i que un 2,6% siguin menors d’edat, és a dir que corresponen a famílies en situació de sense llar (parlem de més de 1.000 nens, nenes i adolescents).
  • El paper decisiu de les persones voluntàries en l’acció de Càritas amb les PsSH: el 2019 van ser 3.344 persones voluntàries, el que suposa un 78% del total dels que desenvolupen la seva acció en recursos de Càritas dirigits aquestes persones.

Orientacions i propostes

Els dos últims capítols de l’informe es dediquen a assenyalar una sèrie d’orientacions i propostes d’intervenció en aquest terreny, per garantir el ple accés als drets humans de les PsSH i unes condicions de vida dignes.

De manera resumida, en la roda de premsa es van assenyalar algunes, com:

  • En un escenari de gran incertesa, desprotecció i vulnerabilitat com l’actual, les polítiques públiques han de ser àgils i dirigir el seu focus a les persones més vulnerables, que moltes vegades són invisibles o ni tan sols estan en el sistema.
  • És urgent que tant les entitats socials com les administracions posem l’atenció en la garantia d’accés i gaudi de drets: a la salut, a l’habitatge de la protecció social, entre d’altres. 
  • El risc de perdre l’enfocament integral i de drets humans en l’acció amb les PsSh a causa de l’emergència causada per la COVID-19 no ha de suposar passos enrere en la nostra aposta per l’acompanyament a aquestes persones: calen allotjaments de continuïtat i alternatives d’allotjament per a totes les persones que van arribar als dispositius provisionals durant la pandèmia i que, a dia d’avui, han desaparegut en la seva majoria.
  • Hem d’avançar a una societat de les cures, on protegim la vida de cada persona, i especialment la de les més vulnerables, i recuperar valors com la solidaritat, la justícia i l’empatia. Aquesta transformació s’ha de donar en la pràctica en les comunitats i el conjunt de la societat, on tots tenim dret a tenir un lloc.

Construir una nova realitat

Les solucions al problema de les persones sense llar han de venir de la mà d’aquesta col·laboració entre els poders públics i les entitats socials, com bé va subratllar Natalia Peiró en la seva intervenció. “Com Càritas hem col·laborat, i seguim fent-ho -va afirmar- en el procés de desescalada i reconstrucció posterior amb les persones en situació de sense llar, en la mesura en què s’han gestionat diversos recursos nous i s’han gestionat places d’emergència en col·laboració amb l’Administració per tot el territori”.

I encara que “hi ha una gran incertesa de cara al futur, ningú sap com evolucionarà la pandèmia ni com ens en sortirem de les diferents onades i confinaments que està suposant la COVID, tenim l’oportunitat de construir una nova realitat de manera conjunta, implicant a tota la societat, en la qual ningú sense llar sigui possible”, va assegurar la secretària general de Càritas.

Cáritas alerta de que la Covid-19 ha disparado un 25% la demanda de plazas para personas sin hogar

Un informe presentado hoy señala que los recursos de Cáritas para personas sin hogar están al borde de la saturación en toda España.

En el informe presentado hoy bajo el título “Las personas en situación de sin hogar acompañadas por Cáritas. Contexto en 2019 y durante el estado de alarma y la COVID-19”, Cáritas alerta de que la crisis sanitaria y social causada por el coronavirus ha provocado el aumento de la presencia de personas sin hogar en los recursos de la Confederación de toda España y ha incrementado la necesidad de plazas en un 25%.

Este aumento ha puesto al borde de la saturación la red de acogida y acompañamiento de Cáritas para las personas sin hogar, por lo que, como se reclamó en la rueda de prensa de presentación del estudio, “urgen alojamientos de continuidad y medidas alternativas para todas las personas sin hogar afectadas por la pandemia”, junto a políticas públicas ágiles para afrontar las nuevas necesidades planteadas por la Covid-19 que garanticen los derechos y la dignidad de estas personas invisibles”.

Este informe, que se publica dentro de la colección “Estudios e Investigaciones” del sello Cáritas Española Editores, ha sido presentado por Natalia Peiro, secretaria general de Cáritas; Thomas Ubrich, técnico del Equipo de Estudios y coordinador de la investigación; y Enrique Domínguez, técnico del Equipo de Inclusión y responsable de Personas sin Hogar.

Este estudio es el resultado de un exhaustivo trabajo de consulta llevado a cabo por el Equipo de Estudios de Cáritas entre las Cáritas Diocesanas de toda España que tienen algún tipo de proyecto de intervención con personas sin hogar, con el objetivo de disponer de un análisis fiable en torno a la realidad del sinhogarismo. Para ello se ha realizado una macro-encuesta en la que han participado 58 Cáritas Diocesanas, que representan el 92% de las Cáritas Diocesanas del país que tienen algún tipo de proyecto de intervención con personas en situación de sin hogar (PsSH).

Resultados de la encuesta: número de plazas y perfiles

La consulta ha permitido realizar una radiografía de la intervención que Cáritas lleva a cabo con estas personas y conocer el impacto que está teniendo la COVID-19 en los recursos y en los usuarios de los mismos.

Cáritas estima que actualmente unas 40.000 personas viven en la calle en España, un dato muy superior a la cifra oficial de las 33.000 personas identificadas en el año 2015 en la Estrategia Nacional Integral para las Personas Sin Hogar y que es el instrumento del que se ha dotado la Administración central para dar respuesta a la situación de estas personas.

Sobre la actividad llevada a cabo por Cáritas, destacan estos datos:

  • Durante el último año, la red de Cáritas para PsSH atendió a 39.483 personas. El perfil general de las personas sin hogar acompañadas es el de un varón entre 45 y 64 años de nacionalidad española.
  • El 53,5% son de nacionalidad española y el 46,5% restante extranjeras; de estas, siete de cada diez son de origen extracomunitario, y tres de cada diez son ciudadanos de un país de la Unión Europea.
  • Cáritas gestiona un total de 5.448 plazas para personas sin hogar, a través de una red de 469 centros en todo el país.
  • La mitad de estas plazas (2.700) son de tipo habitacional: centros de acogida y asistencia integral, pisos de acogida temporal, centros de noche, centros de acogida para mujeres solas o con sus hijos, o pisos de inclusión social de estancia indefinida, entre otros.
  • 2.100 plazas son gestionadas en centros de día, donde se facilitan y apoyan procesos orientados a la socialización, la recuperación de habilidades personales, la mejora de su salud y la ocupación del tiempo, junto a la mejora de su empleabilidad y autonomía económica.
  • Las plazas restantes corresponden a centros ocupacionales, empresas de inserción, casas de acogida VIH, drogodependencia, centros de urgencia y otros.

La encuesta revela los distintos perfiles de vulnerabilidad que presentan las personas acompañadas por Cáritas a través de sus recursos. En especial destacan los siguientes:

  • La dureza de la realidad que sufren cerca de 7.100 mujeres sin techo o sin vivienda atendidas por Cáritas, muchas de las cuales se ven en la calle tras haber sufrido violencia.
  • Los más de 1.000 niños, niñas y adolescentes que viven en familias sin vivienda habitual; y los 7.300 jóvenes entre 18 y 29 años, muchos de ellos jóvenes ex tutelados que salen de los centros de menores sin un alojamiento alternativo.
  • La extrema fragilidad de los 2.000 mayores de 65 años que Cáritas acompaña a través de su red de atención a personas sin hogar.

Impacto de la Covid-19

La encuesta desvela el impacto que la pandemia está teniendo en la red de acogida a las PsSh de Cáritas. En primer lugar, la crisis socio-sanitario provocada por la COVID-19 ha provocado el aumento de la presencia de personas sin hogar en los recursos de Cáritas y ha incrementado la necesidad de plazas en un 25%.

Las plazas han aumentado durante la pandemia en un total de 1.407. Esto significa que, con la aparición de la emergencia, Cáritas está llegando a gestionar un total de 6.855 plazas para atender a las necesidades de PsSH.

“El coronavirus –ha subrayado Thomas Ubrich— ha puesto en primera línea la dificultad para el acceso a una vivienda digna y revelado la especial fragilidad de estas personas y la importancia de ese espacio de protección que es el hogar. Esta crisis nos ha hecho conscientes que no podemos vivir sin hogar: necesitamos independencia, de un hogar nuestro, no compartido, seguro y confortable”. “La vivienda es más que nunca un elemento central de la vida, y en particular frente al coronavirus”, ha añadido.

Los rebrotes de contagio y las nuevas medidas de confinamiento afectan especialmente a los más vulnerables. De ahí la advertencia lanzada por Ubrich de que en esta segunda ola “nuestros recursos están al borde de la saturación, a punto de desbordar nuestra capacidad para responder a las necesidades de las personas sin hogar”. “Necesitamos urgentemente de nuevas medidas—ha asegurado—, también a largo plazo ante la complejidad de la situación, así como mantener y consolidar las plazas nuevamente creadas, pero, sobre todo, avanzar hacia soluciones permanentes. No podemos olvidar que la vivienda es la primera barrera de protección para preservar la salud, la vida y la dignidad”.

Retos para la acción

Junto a los datos obtenidos a través de la encuesta a las Cáritas Diocesanas, el estudio plantea los retos y oportunidades que lanza la nueva realidad social creada por la pandemia, junto a una serie de orientaciones que permitan generar cambios encaminados a mejorar la vida de las personas sin hogar y en situación de exclusión.

A la luz de los datos recogidos, Enrique Domínguez puso el foco en estas constataciones, que supone un reto para el trabajo de Cáritas en este ámbito:

  • Más de un tercio de las Cáritas Diocesanas llevan a cabo trabajo de calle, un servicio que, en general, cuenta con un menor desarrollo y presencia en la acción de las entidades sociales y las Administraciones.
  • La atención de Cáritas se centra sobre todo en el acceso a un alojamiento adecuado: 8 de cada diez recursos destinados a PsSH son de tipo habitacional u alojamiento. Merecen destacarse los más de 220 recursos de alojamiento ubicados en pisos.
  • En torno al 80-90% de los recursos y dispositivos de Cáritas para PsSH son de titularidad propia. Durante el estado de alarma, la titularidad de las plazas generadas en colabora¬ción con Cáritas ha sido sobre todo pública (un 74%).
  • La encuesta confirma la necesidad de adaptar nuestras intervenciones y recursos a lo que las personas realmente necesitan, y trabajar cada vez más “con” las personas y no sólo “para” las personas
  • Aunque el estudio presenta un perfil general muy similar al “tradicional”, eso no significa que no existan o no estén llegando a los centros de Cáritas personas con otras situaciones de gran vulnerabilidad, como son los jóvenes ex tutelados que salen de los centros de menores sin un alojamiento alternativo, mujeres que han sido víctimas de una agresión o violencia, personas que encadenan estancias temporales en casas de conocidos donde ya no pueden quedarse, o quienes sufren un trastorno de salud mental o determinadas adicciones.
  • Es preocupante el dato de que dos de cada diez personas sean jóvenes entre 18 y 29 años, un 18,6% del total, y que un 2,6% sean menores de edad, es decir que corresponden a familias en situación de sin hogar (hablamos de más de 1.000 niños, niñas y adolescentes).
  • El papel decisivo de las personas voluntarias en la acción de Cáritas con las PsSH: en 2019 fueron 3.344 personas voluntarias, lo que supone un 78% del total de quienes desarrollan su acción en recursos de Cáritas dirigidos estas personas.

Orientaciones y propuestas

Los dos últimos capítulos del informe se dedican a señalar una serie de orientaciones y propuestas de intervención en este terreno, para garantizar el pleno acceso a los derechos humanos de las PsSH y unas condiciones de vida dignas.

De manera resumida, en la rueda de prensa se señalaron algunas, como:

  • En un escenario de gran incertidumbre, desprotección y vulnerabilidad como el actual, las políticas públicas deben ser ágiles y dirigir su foco a las personas más vulnerables, que muchas veces son invisibles o ni siquiera están en el sistema.
  • Urge que tanto las entidades sociales como las Administraciones pongamos la atención en la garantía de acceso y disfrute de derechos: a la salud, a la vivienda o a la protección social, entro otros.
  • El riesgo de perder el enfoque integral y de derechos humanos en la acción con las PsSh a causa de la emergencia causada por la COVID-19 no debe suponer pasos atrás en nuestra apuesta por el acompañamiento a estas personas: se necesitan alojamientos de continuidad y alternativas de alojamiento para todas las personas que llegaron a los dispositivos provisionales durante la pandemia y que, a fecha de hoy, han desaparecido en su mayoría.
  • Debemos avanzar a una sociedad de los cuidados, donde protejamos la vida de cada persona, y en especial la de las más vulnerables, y recuperar valores como la solidaridad, la justicia y la empatía. Esta transformación debe darse en la práctica en las comunidades y el conjunto de la sociedad, donde todos tenemos derecho a tener un lugar.

Construir una nueva realidad

Las soluciones al problema de las personas sin hogar deben venir de la mano de esa colaboración entre los poderes públicos y las entidades sociales, como bien subrayó Natalia Peiro en su intervención. “Como Cáritas hemos colaborado, y seguimos haciéndolo, –afirmó— en el proceso de desescalada y reconstrucción posterior con las personas en situación de sin hogar, en la medida en que se han gestionado varios recursos nuevos y se han gestionado plazas de emergencia en colaboración con la Administración por todo el territorio”.

Y aunque “existe una gran incertidumbre de cara al futuro, nadie sabe cómo va a evolucionar la pandemia ni cómo vamos a salir de las diferentes olas y confinamientos que está suponiendo la COVID, tenemos la oportunidad de construir una nueva realidad de manera conjunta, implicando a toda la sociedad, en la que nadie sin hogar sea posible”, aseguró la secretaria general de Cáritas.

Triar com ens alimentem és un dret, no un privilegi #JoComTu 💳❤️

10.147€ de 20.000€ recaptat
Certificat
Informació Personal

Import de la donació: 20,00€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalanSpanish