La Quaresma ens convida a la Caritat

Aquest 17 de febrer és el Dimecres de Cendra i escoltarem a les nostres celebracions la frase: “Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli” una proposta que els creients hem d’intentar viure aquests dies -i millor, tota la vida- de la Quaresma que estem celebrant com a temps litúrgic. La conversió ens ha de fer canviar cap a fer el bé i viure amb plenitud l’Evangeli, Evangeli que ens conduirà a anar a la recerca dels altres, especialment dels més vulnerables, una vulnerabilitat que la pandèmia que viu la humanitat a fet créixer d’una manera crítica.

Càritas des del primer minut d’aquesta crisi humana ha volgut fer arribar el missatge i la tasca que ens encomana l’Evangeli, que és estendre la mà cap els necessitats. Un allargar la mà que ha suposat un gran esforç per part dels treballadors i voluntaris de Càritas, i també un gran esforç econòmic per poder atendre les necessitats que van sorgint i que dibuixen una situació preocupant per a moltes famílies de les nostres parròquies. Gràcies a la caritat de moltes persones s’han pogut fer moltes accions per poder ajudar als que han quedat silenciats i aïllats per un virus que no mira qui té al davant. Com a xifres ben actualitzades en aquest passat mes de gener ja s’han dedicat 20.622,74 euros a ajudes directes (aliments, habitatge, medicines, ajudes escolars…).

El sentit de la Quaresma ens demana a Càritas fer una crida a recuperar els pilars fonamentals d’aquest temps, que són: dejuni, oració i almoina. Potser ens preocupem molt de no menjar carn els divendres, amb un sentit molt purità, o potser de resar una part del rosari o altres pregàries, però i l’almoina on la tenim posada en aquest viatge personal que fem per la Quaresma? El Papa Francesc dedica el segon capítol de la seva Encíclica “Fratelli tutti” -tant lloada per molts, esperem que també sigui viscuda per molts- a la paràbola del Bon Samarità, us vull recordar que en la paràbola neotestamentària, el samarità no només auxilià puntualment a la persona maltractada, podríem dir que també és una persona vulnerable i invisible per aquells que passen pel seu costat, us recordo el darrer gest del samarità: “L’endemà va treure’s dos denaris i els va donar a l’hostaler dient-li: -Ocupa’t d’ell i, quan jo torni a passar, et pagaré les despeses que facis de més.” hi ha una opció de caritat que perdurà en el temps.  Ara us demanem que en aquest temps quaresmal valoreu el gest evangèlic de l’almoina, i penseu en Càritas i en aquesta frase: “ajuda’ns a ajudar”, et necessitem per poder ser bons samaritans, per poder fer de la fraternitat una veritable realitat, i com dèiem per poder donar sentit cristià a la Quaresma que estem vivint!

Mn. Jaume Mayoral, delegat Càritas d’Urgell

close

Apunta't al nostre Butlletí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.