De l’egoista jo al fraternal nosaltres !!!

La Jornada Mundial del Migrant i Refugiat, que celebrem en aquest dia, ens vol fer recordar els pronoms personals, per que tinguem clar cap on hem d’anar en el tema de les migracions i dels refugiats. La frase de la Campanya és ben clara “Cap a un nosaltres cada cop més gran”, i ens subratlla la primera persona del plural “nosaltres”. En el magisteri pontifici, en la DSE i en l’Evangeli el sentit de ser Església només es pot entendre superant d’una vegada el jo davant del tu (vosaltres), i on ell/ella (ells) passen de ser negats i oblidats, a transformar-se en un fraternal nosaltres.

La situació que viu el nostre món ha accentuat, en aquest nou mil·lenni, la distància entre els països rics i desenvolupats i els més pobres. Només ens sabem mirar el melic, i no veiem, o no volem veure, la situació de les pasteres a la Mediterrània i a les costes de les Illes Canàries, la fugida de menors i joves per la tanca de Ceuta, els milers d’exiliats dels conflictes bèl·lics i socials arreu del món, i tantes altres situacions que fan que ens hi referim com el problema d’ells i elles. No entenem que és un problema de nosaltres, almenys des d’una mirada cristiana. Perquè són els nostres germans, no podem deixar-los arran de camí, ens ho recorda i ens ho crida la paràbola del bon samarità, tantes vegades referenciada a la Doctrina Social de l’Església.

Sabem que no es resol en un dia: Jesús de Natzaret ho va anunciar a qui va voler escoltar-lo i en aquests dos mil darrers anys l’Església ho ha proclamat i, amb tot, ens costa sortir del “jo” petit, ridícul i egoista. I aquest esforç per sortir-hi és el que ens porta a veure la feina que fem a casa nostra, i ens diu que volem anar “cap un nosaltres cada cop més gran”. Són les experiències d’acollida d’exiliats al Principat d’Andorra; dels pisos d’acollida de Càritas en diferents indrets del Bisbat (Balaguer i La Seu); de l’acompanyament als nouvinguts a la nostra terra a través de Càritas… aleshores ens adonem que potser si que el nosaltres ja està més a prop, i que, entre tots, l’aconseguirem. El Papa Francesc ens diu en un fragment de la pregària de la Jornada: “Beneeix cada gest d’acollida i d’assistència que situa novament a qui està a l’exili en el nosaltres de la comunitat i de l’Església, perquè la nostra terra pugui ser, tal com Tu la vas crear, la casa comuna de tots els germans i germanes.”.

Que, entre tots, ho fem realitat!

Mn. Jaume Mayoral, Delegat Episcopal de Càritas

De l’egoista jo al fraternal nosaltres

La Jornada Mundial del Migrant i Refugiat, que celebrem en aquest dia, ens vol fer recordar els pronoms personals, per que tinguem clar cap on hem d’anar en el tema de les migracions i dels refugiats. La frase de la Campanya és ben clara “Cap a un nosaltres cada cop més gran”, i ens subratlla la primera persona del plural “nosaltres”. En el magisteri pontifici, en la DSE i en l’Evangeli el sentit de ser Església només es pot entendre superant d’una vegada el jo davant del tu (vosaltres), i on ell/ella (ells) passen de ser negats i oblidats, a transformar-se en un fraternal nosaltres.

La situació que viu el nostre món ha accentuat, en aquest nou mil·lenni, la distància entre els països rics i desenvolupats i els més pobres. Només ens sabem mirar el melic, i no veiem, o no volem veure, la situació de les pasteres a la Mediterrània i a les costes de les Illes Canàries, la fugida de menors i joves per la tanca de Ceuta, els milers d’exiliats dels conflictes bèl·lics i socials arreu del món, i tantes altres situacions que fan que ens hi referim com el problema d’ells i elles. No entenem que és un problema de nosaltres, almenys des d’una mirada cristiana. Perquè són els nostres germans, no podem deixar-los arran de camí, ens ho recorda i ens ho crida la paràbola del bon samarità, tantes vegades referenciada a la Doctrina Social de l’Església.

Sabem que no es resol en un dia: Jesús de Natzaret ho va anunciar a qui va voler escoltar-lo i en aquests dos mil darrers anys l’Església ho ha proclamat i, amb tot, ens costa sortir del “jo” petit, ridícul i egoista. I aquest esforç per sortir-hi és el que ens porta a veure la feina que fem a casa nostra, i ens diu que volem anar “cap un nosaltres cada cop més gran”. Són les experiències d’acollida d’exiliats al Principat d’Andorra; dels pisos d’acollida de Càritas en diferents indrets del Bisbat (Balaguer i La Seu); de l’acompanyament als nouvinguts a la nostra terra a través de Càritas… aleshores ens adonem que potser si que el nosaltres ja està més a prop, i que, entre tots, l’aconseguirem. El Papa Francesc ens diu en un fragment de la pregària de la Jornada: “Beneeix cada gest d’acollida i d’assistència que situa novament a qui està a l’exili en el nosaltres de la comunitat i de l’Església, perquè la nostra terra pugui ser, tal com Tu la vas crear, la casa comuna de tots els germans i germanes.”.

Que, entre tots, ho fem realitat!

Mn. Jaume Mayoral, Delegat Episcopal de Càritas

Portadors de petits miracles

0€ de 25.000€ recaptat
Informació Personal

Altres
Terms

Import de la donació: 100,00€

Tambè pots realitzar una Transferència o un Bizum

ES36 2100 0018 1702 0051 6790

BIZUM 33449

Si fas una transferència o BIZUM envia’ns les teves dades personals i el comprovant de la transferència a caritas.cdurgell@caritas.es o al whatsapp +34622470683

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *