” L’acció de Càritas és viva i s’adapta a les necessitats del moment i del territori”

Foto d’arxiu Marta Fortuny

Entrevista realitzada abans de començar la Guerra d’Ucraïna

Sempre ha estat vinculada Càritas? Quant temps porta a Càritas i quina ha estat la trajectòria? 

Des de ben petita, he està vinculada a la meva primera parròquia d’Os de Balaguer, d’on sóc filla, a través de grups d’infants i joves. Més endavant se’m va presentar l’oportunitat de treballar a Càritas d’Urgell, que posava en funcionament un nou projecte: la botiga Grapats a La Seu d’Urgell, aquest gener ha fet 18 anys. La meva experiència a l’entitat ha estat des dels inicis ben variada, cosa que m’ha ajudat a tenir una visió i coneixement ampli de Càritas d’Urgell. He passat per diferents projectes: botiguera a la primera botiga de Grapats a La Seu d’Urgell, treballadora social a la Càritas de La Seu d’Urgell, uns anys com a secretària general de l’entitat i actualment com a Coordinadora General, donant suport i acompanyant l’acció i la xarxa dels 5 centres que Càritas d’Urgell té al territori.


Hi ha hagut un creixement exponencial en la demanda d’ajuts?

El març del 2020 vam haver de fer un esforç augmentant el pressupost destinat a ajudes directes, vam tancar l’any destinant més de 284.000 € (un 67% més respecte al 2019), aquestes ajudes s’han hagut de mantenir durant el 2021 i de ben segur que també i haurem de destinar el mateixos esforços durant el 2022. També hem hagut d’acudir en moments puntuals, a parròquies petites que fins ara podien donar resposta a la necessitats aïllades de les famílies de la seva població a través de la parròquia.


¿Què és el que més demanen les famílies que Càritas ajuda?

Durant els indicis de la pandèmia, el que més demanaven les famílies que s’adreçaven a Càritas, eren ajudes per cobrir necessitats bàsiques. L’any 2020 vam augmentar en un 67% el nostre pressupost destinat a ajudes (284.000 €), que hem hagut de mantenir durant el 2021. Les despeses en un principi estaven relacionades amb la manutenció i actualment en el manteniment de la llar (lloguer i subministraments). Però cal destacar, que en tot moment sol·liciten i el que més valoren és l’acompanyament i ho fem a través de: grups d’autoajuda, els Espais Grapats, orientació laboral, els nens i joves amb el reforç educatiu… les famílies volen retrobar-se i tornar a reunir-se als centres de Càritas, on és senten escoltats i acompanyats en el seu dia a dia.



Com ha afrontat aquesta època de pandèmia?

La pandèmia ha suposat un aprenentatge i creixement per tots nosaltres. N’hem sortit reforçats i encoratjats. Els inicis van ser difícils per la inseguretat, teníem clar que havíem de mantenir oberts els nostres punts d’atenció de Càritas, però al mateix temps cuidar-nos i cuidar als nostres treballadors contractats, voluntaris i voluntàries. No ens hem d’oblidar de les dos empreses del Grup Grapats, propietat de Càritas, durant aquest temps hem hagut de treballar de valent per assegurar-n’hi la sostenibilitat empresarial i la social manteniment els llocs de treball. Hem vist, més que mai, que l’acció de Càritas és viva i s’adapta a les necessitats del moment i del territori. Hem estat capaços d’anar-nos adaptant a les directrius sanitàries, però estan sempre de manera presencial i amatent al costat dels més vulnerables de casa nostra. Recordo molt bé el lema que vam fer nostre “Amb més compromís que mai”.


El 2008 hi va haver una gran crisis es pot comparar amb la que estem visquin ara?

Les conseqüències d’aquest dos any de pandèmia, si tenim en compte la desigualtat i la cohesió social, són molt pitjors de les que vam viure en la crisis del 2008. Aquest dos anys ens estan portant a una distància cada cop més gran entre els risc i els pobres i més pobresa i desigualtat. Els migrants, les dones i els joves són els que estan patint més les conseqüències socials i econòmiques derivades de la pandèmia.

I pel que fa al perfil del voluntari, ¿com ha canviat?

Continuem tenint voluntaris de tota la vida, compromesos amb la parròquia i oferint una tasca desinteressada en favor dels més vulnerables. Al mateix temps se’ns adreça un col·lectiu de persones noves que les podríem dividir en dos grups: persones prejubilades i estudiants d’ESO i batxillerat els dos grups tenen una  inquietud humanitària i de participar en projectes que ajudin a col·lectius desafavorits.. A totes elles se’ls tracta des del respecte, però en tot moment transmetent-los la nostra missió que és la que mou les nostres actuacions fonamentades en els valors de l’humanisme cristià. No voldria acabar donant les gràcies a tots els voluntaris i voluntàries de Càritas, són el pilar bàsic i insubstituïble. Sense elles no podríem haver arribat a les 1.100 famílies del nostre  bisbat. Fem ben nostre “Amb més compromís que mai”.

Entrevista a Marta Fortuny


close

Apunta't al nostre Butlletí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.