Preguntes freqüents sobre el conflicte d’Ucraïna

Davant les nombroses preguntes que estem rebent sobre la guerra a Ucraïna i les formes d’ajudar a la població civil que n’està patint les conseqüències, us fem arribar una sèrie de preguntes i respostes que us seran útils a l’hora de vehicular l’ajuda. Aquest document s’anirà actualitzant diàriament, amb l’objectiu de ser una eina pràctica que s’adapti a l’evolució i conseqüències del conflicte.

Des de Càritas Catalunya, us agraïm les mostres de suport i el vostre esperit d’ajuda cap als més vulnerables d’aquest conflicte.

15 FAQS sobre el conflicte d’Ucraïna

Les administracions públiques (Govern d’Espanya, Generalitat de Catalunya i ajuntaments) aconsellen centralitzar les demandes dins el Pla Estatal d’acollida a refugiats. En aquest sentit, Càritas treballa donant suport en tot allò que pot, però prioritzant el dispositiu estatal. Són moltes les situacions que quedaran excloses del circuit públic, o que la resposta podria no ser tan àgil com requereix aquesta emergència. Com sempre, la missió de Càritas és estar al costat dels més vulnerables. Hi serem per acollir i acompanyar totes aquelles situacions excloses de la cobertura del Pla Estatal; així les situacions d’aquelles persones que temporalment no tinguin les necessitats bàsiques cobertes fins a ser garantides pel Pla Estatal o aquelles que quedin excloses del sistema.
El Pla Estatal d’Acollida a persones Refugiades són una sèrie de mesures estatals, dividides en fases, dirigides a garantir la cobertura de necessitats bàsiques de les persones refugiades, així com la seva inserció sociolaboral. Les mesures van dirigides a persones que no disposin de mitjans econòmics (que no tinguin ingressos superiors als de l’Ingrès Mínim Vital) per a fer front a les seves necessitats bàsiques i les de la seva unitat familiar. Aquest Pla Estatal, que l’Administració central té en conveni amb les entitats de refugi, està dividit en les següents fases:
  • FASE 0, de valoració inicial i derivació Es fa una primera avaluació de la situació de la persona. És possible derivar la persona a recursos d’habitatge i cobrir necessitats bàsiques quan es doni una situació de vulnerabilitat/urgència. Actualment, a Barcelona, aquesta fase es fa a la Fira de Barcelona, gestionada per Creu Roja. Durada: la mínima imprescindible (màxim estimat 30 dies). El temps d’estada en aquesta Fase 0 no es descompta dels períodes màxims d’estada en la resta de fases. En aquesta fase, les Càritas amb seu a Catalunya no hi entrem, perquè no som entitats d’emergència en refugi, però sí que ja estem ajudant en el previ quan cal i en les següents fases quan no estiguin cobertes les necessitats. Algunes de les entitats que sí són gestores del Sistema Estatal de Acogida e Integración són Creu Roja, ACCEM i CEAR. Per tant, qualsevol oferiment a Càritas de pisos o allotjaments destinats a acollir persones refugiades d’aquest conflicte, si ens trobem encara en la Fase 0, des de Càritas no podem utilitzar-los per aquest fi, però sí que de ben segur seran recursos molt valuosos quan s'engeguin les properes fases del pla (durant les properes setmanes) i aquestes persones necessitin cobrir les seves necessitats bàsiques i consolidar el seu procés d’inclusió.Per aquest motiu, qualsevol oferiment a Càritas pel que fa a les necessitats d’allotjament de les persones refugiades, ja sigui per via telefònica o per correu electrònic, serà de gran ajuda en les properes fases del pla.
  • FASE 1, d’ACOLLIDA Objectiu: cobrir necessitats bàsiques i ajudar la persona a adquirir habilitats per la vida autònoma (allotjament, manutenció, atenció social, atenció psicològica, aprenentatge de la llengua, formació prelaboral i laboral, interpretació i traducció, i assistència jurídica). Durada: 6 mesos
  • FASE 2, d’Autonomia S’inicia quan la persona finalitza l’estada al dispositiu d’acollida i continua necessitant recolzament. Es cobreixen necessitats bàsiques i es posen a disposició alguns recursos, principalment ajudes econòmiques, que es complementen amb acompanyament, aprenentatge intensiu de la llengua i l’accés a programes d’ocupació i formació. Durada: màxim 6 mesos
Durada màxima total de totes les fases: La durada màxima de la primera fase i la segona és de 12 mesos, podent ser de 18 en el cas de persones que estiguin en programes de reubicació.
Les persones que arriben d’Ucraïna tenen dret a prestacions socials que cobreixin les seves necessitats bàsiques, sempre que no disposin de mitjans econòmics, així com una autorització de residència i treball. Ara bé, per tal de poder accedir a aquestes ajudes, que són variables en funció del moment i de la situació econòmica, és necessari que la persona entri al Pla Estatal d’Acollida i Refugi, és a dir, que estigui o bé en un recurs d’habitatge gestionat per una de les entitats d’acollida o estigui dins el Programa d’acollida en Famílies. Per tant, segons la normativa actual, les persones provinents del conflicte a Ucraïna, que estan sent acollides per un particular o entitats fora del sistema estatal d’acollida no podran accedir a les prestacions del Pla Estatal d’Acollida i Refugi.
• Contactar amb la Creu Roja provincial. Creu Roja disposa d’un centre operatiu d’emergències on ens poden informar dels centres operatius provincials, i podem avisar de l’arribada de grups grans de refugiats. Per tal de posar-nos en contacte amb ells cal trucar al 704 202 224. • El centre d’acollida situat a Barcelona dona cobertura a tota Catalunya, i per tant tothom que estigui a Catalunya pot dirigir-se a aquest centre per rebre acollida (La Fira- Avda. Reina Maria Cristina, s/n, Pavelló 7, de dilluns a diumenge de 9 a 19 h). Per demanar cita cal trucar al 910 474 444.
Entrada a territori Schengen: • Soc ucraïnès, puc entrar a la UE? Les persones originàries d’Ucraïna no necessiten visat per entrar a territori Schengen. Poden estar en aquest territori fins a 90 dies, sense necessitat de tramitar cap document addicional. • No soc ucraïnès, però vivia a Ucraïna. Les persones de tercers països que tenien residència a Ucraïna permanent o temporal, seran beneificiàries del sistema d’acollida de protecció internacional i, per tant, podran entrar també a l’espai Schengen. Les persones de tercers països que no tinguin una autorització de residència a Ucraïna, podran entrar i mantenir-se a territori Schengen en funció dels requisits d’entrada habituals existents i de la seva nacionalitat. A qui afecta aquesta situació: • Nacionals ucraïnesos, les seves famílies, i els estrangers de tercers països amb autorització de residència (permanent o temporal, com els estudiants) a Ucraïna que es trobaven en data 24/02/2022 a Ucraïna. • Nacionals ucraïnesos residents a Ucraïna, els seus familiars, i els estrangers de tercers països amb autorització de residència (permanent o temporal) que en data 24/02/2022 no estaven a Ucraïna i no han pogut tornar. • Nacionals ucraïnesos que estiguessin a Espanya abans del 24/02/2022 en situació administrativa irregular.   Com poden regularitzar la situació administrativa?   En aquests moments, la normativa permet dues opcions: • Demanant protecció internacional. Per fer-ho, cal demanar cita a la Comissaria de la Policia Nacional. Un cop presentada la sol·licitud, al cap de 6 mesos l’autorització provisional de residència es converteix en autorització de residència i treball. L’autorització s’anirà prorrogant en tant que no hi hagi una resolució expressa a la petició. Per demanar cita cal accedir al següent enllaç i seleccionar la província on es troba la persona i clicar l’opció Policia- Sol·licitud Asilo: https://sede.administracionespublicas.gob.es/icpplustieb/citar?p=8&locale=es En el cas que la persona resideixi a la província de Barcelona, cal que seleccioni Barcelona/ CNP PSJ PLANTA BAJA PASSEIS SANT JOAN 189/Solicitud de Asilo. • Demanant protecció temporal. Aquesta opció està contemplada a la normativa europea des de 2001, però no ha estat fins al passat 4 de març de 2022 que per primer cop s’autoritza el seu ús. Implica una protecció integral des del moment de la concessió (residència i treball, habitatge, cobertura de necessitats bàsiques). Amb data de 10 de març, s’ha publicat al BOE l’Ordre PCM/169/2022 de 9 de març, que desenvolupa el procediment per al reconeixement de la protecció temporal a persones afectades pel conflicte a Ucraïna. On es pot demanar la protecció temporal? Als centres d’acollida de Barcelona: Adreça: FIRA de Barcelona. Av. Maria Cristina s/n, Pavelló 7. Com es pot demanar cita prèvia? Trucant al telèfon 910 474 444 (servei 24 h) Recordem que és possible demanar protecció temporal a qualsevol província, contactant amb les diferents Jefaturas de Policia Nacional Provincial, que es troben a les capitals de província. En el següent enllaç es pot consultar on demanar protecció temporal a les diferents províncies: Comisarías. Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones (inclusion.gob.es) Un cop la persona ha demanat protecció temporal, i disposa del resguard de sol·licitud, pot accedir a la notificació en el següent enllaç: https://www.citapreviadnie.es/citaPreviaDni/IndexDesplazados.action IMPORTANT: Tant si la persona disposa d’habitatge com si no, és necessari que tothom entri al circuit de protecció temporal, i això passa, inicialment, per a que tothom demani la protecció temporal el més aviat possible. Detallem els punts més importants d’aquest nou procediment:  La sol·licitud de protecció temporal es demanarà davant la Policia Nacional, sigui la que està situada als centres d’acollida de refugiats o a les Comissaries de la Policia Nacional (pendent de confirmar si es necessitarà cita prèvia o es podrà anar de forma presencial sense cita).  Documentació que cal presentar. Malgrat que l’ordre es limita a indicar que la persona haurà d’acreditar que forma part d’aquest col·lectiu, a l’espera d’instruccions de Comissaria de la Policia Nacional, es detallen els documents que, al nostre entendre, poden acreditar aquesta pertinença: o En el cas de persones ucraïneses, passaport (en cas de no disposar de passaport, un document d’identitat ucraïnès, així com el títol de viatge autoritzant l’entrada a territori Schengen). o En el cas de persones de tercers països: passaport i document que acrediti que la persona tenia autorització de residència permanent a Ucraïna. o En el cas de menors, el certificat de naixement que acredita el parentiu amb l’adult que l’acompanya, o bé el document que acredita que és el tutor legal, quan l’adult no és el pare o la mare. o En el cas que la persona no disposi de cap document d’identificació, és important que es posi en contacte amb el seu consolat (Consolat d’Ucraïna a Barcelona: carrer de Numància, 185, baixos 2, 08034 Barcelona. Telèfon: 934 028 956 / 932 052 521).  Termini i resolució del procediment: o En el moment de la presentació, la Policia Nacional expedirà un resguard de la presentació, on s’assignarà el NIE provisional. o La sol·licitud serà enviada a l’Oficina d’Asil i Refugi, que ho haurà de resoldre en el termini de 24 hores.  Notificació de la resolució: o La notificació es farà, preferentment, per via electrònica. S’ha habilitat un sistema online per tal que les persones, un cop disposen del resguard de sol·licitud de la protecció temporal, puguin descarregar-se la resolució. Copiem a continuació l’enllaç: ЗАВАНТАЖЕННЯ ДОЗВОЛУ ТИМЧАСОВОГО ЗАХИСТУ Descarga de resolución de protección temporal: https://servicio.mir.es/nfrontal/asi_desc_res.html o En cas de no poder-se fer per via electrònica es farà per via postal o per compareixença personal a la Comissaria de la Policia Nacional. o Un cop es disposa de la resolució concedint la protecció temporal, caldrà demanar cita a Comissaria de la Policia Nacional per a tramitar la TIE (targeta d’identificació d’estranger), demanant cita prèvia al següent enllaç i seleccionant l’opció “Policia tarjeta conflicto Ucrania”: Proceso automático para la solicitud de cita previa (administracionespublicas.gob.es) Important: Cal que la persona pugui facilitar un telèfon de contacte per agilitar el procediment i comunicar ràpidament a l’Oficina d’Asil i Refugi qualsevol canvi en el domicili de notificació. A la ciutat de Barcelona, s’està fent sessions grupals informatives amb relació a les vies de regularització d’aquestes persones, mitjançant el SAIER (Servei d’Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats) i CEAR (Comisión Española de Ayuda al Refugiado). Cal tenir un contracte laboral per disposar d’aquesta autorització temporal? No, no s’ha de tenir cap contracte laboral. A la persona se li concedirà autorització de residència i treball sense la necessitat d’un contracte. Més informació legal: El Ministerio de Inclusión, Seguridad Social y Migraciones, ha publicat la Guia de desplaçats Ucraïnesos, on es dona resposta a temes legals i s'informa de les entitats d'acollida a les diferents comunitats autònomes: https://www.inclusion.gob.es/ficheros/ucrania/guia_desplazados_ucranianoses.pdf Aquesta guia disposa d’una chatbot en ucraïnès i espanyol, per tal que la persona interessada pugui fer la consulta online i ser atès al moment. CEAR ha penjat una fulla informativa amb tota la informació relativa al procediment de documentació. Aquesta informació s’anirà actualitzant (es penjarà també en ucraïnès). https://www.cear.es/guia-sobre-el-asilo-en-espana-para-personas-afectadas-por-la-guerra-en-ucrania/ Guia en ucraïnès https://www.cear.es/wp-content/uploads/2022/03/INFORMACIO%CC%81N-PROTECCIO%CC%81N-POBLACIO%CC%81N-UCRANIA_def-UCR-070322.pdf CONSEJO GENERAL DE LA ABOGACIA ESPAÑOLA El Consejo General de la Abogacía Española ha emès una guia de tràmits, i s’informa que alguns col·legis d’advocats estan obrint torns d’assistència jurídica d’advocats voluntaris, que posen els seus serveis a disposició dels refugiats. +INFO: La Abogacía se vuelca en el apoyo legal a los refugiados ucranianos En el cas de Barcelona, el Col·legi d’Advocats ha habilitat un servei gratuït d’assistència a aquest col·lectiu. Per demanar el servei, es pot fer adreçant-se al següent contacte: Ciutat de la Justícia Av. Carrilet edifici D, 1a planta Tel. 934 221 545 sertra@icab.cat soj@icab.cat
Des de Càritas no recomanem la recollida de material per diferents motius:  No podem garantir que el material arribi al punt de destí davant la situació actual, sense que sigui bloquejat o interceptat.  Les entitats que treballen en el terreny són les que coneixen les necessitats reals de la població, que són canviants.  El cost de transport fins al punt de destí és elevat, podent-se utilitzar l’import per a ajudar a més persones.  És millor comprar el que es necessiti als països fronterers que acullen a les persones refugiades. La recomanació de totes les organitzacions que treballem habitualment en situacions d’emergència humanitària és canalitzar totes les ajudes mitjançant les entitats que treballen al territori, que són les que coneixen les necessitats i les formes de cobrir-les sobre el terreny. No recomanem la recollida de medicaments, ja que hi ha una regulació específica per la importació a altres països i està regulat pel Ministerio de Sanidad. En el cas de Càritas Catalunya us recordem a la pàgina web www.caritascatalunya.cat disposeu dels números de compte que han habilitat les Càritas diocesanes catalanes i Cáritas Española. Els diners recaptats aniran destinats a Càritas Internacional a través de Càritas Española
Els béns donats en espècie des d’aquí poden no ser adequats a les necessitats de la població i a la situació humanitària i logística sobre el terreny. Les aportacions financeres són més eficients. Els béns donats individualment poden suposar costos i dificultats administratives logístiques addicionals (necessitat d'embalatge, tràmits duaners suplementaris, data de caducitat en aliments i medicaments, etc.) i poden posar en perill la vida de més persones. En una situació de conflicte, totes les persones i les comunitats tenen capacitats de resposta, malgrat la seva vulnerabilitat. Les aportacions financeres permeten la compra a mercats locals, ajudant a l'activació de l'economia en aquests països.
Càritas no ofereix suport econòmic, material ni logístic per a iniciatives individuals que organitzin desplaçaments a Ucraïna ni a les zones frontereres. El model de cooperació de l’entitat se centra en l’ajuda organitzada a través dels donatius econòmics i els canals ja establerts als equips que treballen sobre el terreny. Si tens dubtes sobre desplaçaments i ajuda a l’exterior, cal que et posis en contacte amb emergencies.exteriors@gencat.cat
Davant els oferiments per acollir un menor, UNICEF ens recorda que el procés d’acollida a menors és un procés regulat. Per tant, s’ha de fer per canals oficials de les administracions públiques. Us recomanem que no feu difusió d’iniciatives no oficials que us poden arribar per les diverses xarxes socials. En el cas de Catalunya, aquest oferiment es pot fer mitjançant l’Institut Català d’Acolliments de la Generalitat de Catalunya, escrivint al correu icaa.dso@gencat.cat En el cas de trobar-nos amb algun menor sol, que no està acompanyat per un tutor legal, caldrà posar-se en contacte amb Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència (DGAIA) al telèfon 116 111.
Segons informació de premsa, El Ministerio de Inclusión i la Fundació “la Caixa” han arribat a un acord per activar el Projecte d’Acollida a Famílies d’Ucraïna. A partir del 24 de març les famílies que vulguin acollir a persones ucraïneses poden trucar al telèfon gratuït 900 670 909, operatiu de 9 a 22 h. Per a més informació podeu consultar el següent enllaç on trobareu un recull de preguntes freqüents i una guia de consells per a famílies acollidores: Acogida de refugiados de Ucrania - Fundación ”la Caixa” (fundacionlacaixa.org) Si disposa d’un allotjament destinat a persones refugiades del conflicte, des de Càritas ara mateix no el podem utilitzar per aquesta finalitat (Fase 0 del Pla Estatal d’Acollida de Persones Refugiades), perquè no som una entitat d’emergència en refugi, però sí que seran recursos molt valuosos quan s'engeguin les properes fases del pla i aquestes persones necessitin cobrir les seves necessitats bàsiques i consolidar el seu procés d’inclusió. Per aquest motiu, qualsevol oferiment a Càritas pel que fa a les necessitats d’allotjament de les persones refugiades, ja sigui per via telefònica o per correu electrònic, serà de gran ajuda per a nosaltres en les properes fases del pla, durant les properes setmanes.
La documentació d’identificació dels nacionals ucraïnesos correspon a les representacions diplomàtiques d’aquest Estat acreditades a Espanya. Cal adreçar-se al Consolat d’Ucraïna a Barcelona: c/ Numància, 185, baixos 2, 08034 Barcelona. Telèfon: 934 028 956 / 932 052 521.
La Dirección General de Tráfico ha emès la Instrucción COND 2022/02 en relació als carnets de conduir de persones ucraïneses: • Es prorroga la validesa dels carnets de conduir ucraïnesos durant un any des de la data d’entrada a Espanya. • En el cas de voler fer el canvi al carnet de conduir espanyol, ho podran fer un cop disposen d’autorització de residència, demanant “Cita previa de canje”.
El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha establert un protocol per tal d’escolaritzar de forma àgil als menors ucraïnesos que estan arribant. Poden ser matriculats, mitjançant el sistema de matrícula viva –el que s’utilitza per persones recent arribades i/o canvis de residencia durant el curs escolar. No caldrà que estiguin empadronats. Els menors s’escolaritzaran al centre en què tinguin familiars/coneguts o el més proper al lloc de residència. La informació relativa al tràmit es pot trobar a la web del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya: https://web.gencat.cat/ca/ucraina/persones-refugiades/escolaritzacio-dels-infants-i-joves/ En aquesta web trobareu tant el full de sol·licitud, com els punts de presentació i el protocol elaborat per la Generalitat de Catalunya.
Hi pot haver dues casuístiques: a) Si són persones allotjades en albergs, residències, etc. facilitades per entitats especialitzades, el centre d’acollida o ONG responsable del grup comunicarà a la Regió Sanitària i/o CatSalut la relació de persones amb una sèrie de dades per poder-les acreditar. Se’ls hi lliurarà el resguard amb el CIP, i les TSI s’enviaran a l’adreça del centre o a l’adreça alternativa que s’indiqui. b) Si són persones que s’allotgen a cases de familiars o amics, cal que s’empadronin en aquests domicilis, i que després s’adrecin al CAP o bé omplin el formulari per a l’expedició de la primera TSI: https://salut.gencat.cat/pls/rca/rcapktsi_COVID.SOLICITAR_TSI_FORM
Els centres de Càritas Ucraïna continuen atenent la població civil necessitada. Les seves 36 oficines repartides per tot el país treballen de manera coordinada amb les seus operatives de la Càritas nacional, a Kíiv i Lviv. Des del començament de la invasió, Càritas Ucraïna manté un projecte d’emergència per satisfer les necessitats bàsiques de les persones més vulnerables. En aquests moments, s’estan equipant amb ajuda humanitària 11 centres d’acollida (Kramatorsk, Rubizhne, Zaporizhya, Volnovakha, Mariupol, Kharkiv, Dnipro, Kyiv, Zhytomyr, Odessa, Ivano-Frankivk) per sumar-se al pla de resposta a l’emergència. La resposta de Càritas Ucraïna està donant prioritat al repartiment de menjar calent, aigua, kits d’higiene bàsica, refugi temporal per a persones que han abandonat casa seva, servei de bugaderia i transport segur per a les persones de buscar reunir-se amb familiars a altres zones del país. El pla d’emergència inclou també atenció a casos especials (com la gent gran, els menors i les persones amb discapacitat) i l’acompanyament emocional bàsic i les activitats d’oci per a nens que els ajudin a mantenir la normalitat enmig de la situació de gran estrès provocada pels atacs. Així mateix, les Càritas dels països veïns -Romania, Polònia i Moldàvia- estan activant també plans nacionals d’acollida als fluxos de refugiats ucraïnesos que creuen les fronteres. A Romania, les Càritas de Bucarest, Iasi, Maramures i Satu Mare han començat a avaluar la situació i establir equips de primera intervenció, definint un programa de resposta a l’emergència centrat en l’acollida i el suport per a refugiats (informació, servei de bugaderia, servei de comunicació, aliments i kits d’higiene), programes específics d’acolliment infantil, refugi i allotjament temporal a parròquies locals i mobilització de voluntaris per a l’acollida. Càritas Polònia està preparant també l’acollida, l’allotjament i el transport segur per als refugiats, amb programes d’emergència similars als habilitats per Càritas a Romania. Per part seva, Càritas Moldàvia ha posat en marxa un pla d’emergència a través de la seva oficina nacional, a Chisinau, i les sis Càritas locals a Grigorauca, Rascov, Ribnita, Stauceni, Stircea i Tiraspol. En total, compta amb uns 200 agents al terreny. En coordinació amb les autoritats locals, s’han donat suport a 390 persones ubicades a centres oficials (Chisinau, Ocnita, Palanca) amb menjar, aigua, kits d’higiene i suport social i emocional. A més, s’està preparant un centre gestionat per Càritas a Chisinau, on oferir allotjament digne i segur a uns 70 refugiats, amb una atenció especial a menors i dones. En la mateixa línia, Càritas Bulgària també està preparant centres per donar resposta a l’arribada de refugiats ucraïnesos, que arriben bé per via terrestre, bé per ferri des d’Odessa al lloc de Varna. El 28 de febrer, es calculava que més de 7.000 ucraïnesos havien arribat al país i s’espera que aquest nombre augmenti els propers dies.

Som el que donem. Som amor.

27.581€ de 30.000€ recaptat
Selecciona el mètode de pagament
Vull desgravar
Accepto rebre informació
He llegit i accepto l' avís
Informació Personal

Import de la donació: 20,00€

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

CatalanSpanish