” si en algun moment soc ambiciós és per raons de fe, i això ha implicat molt sovint complicar-me la vida”

Parlem en aquest butlletí amb el Director voluntari de Càritas Diocesana d’Urgell, Josep Casanova, que ha aportat un sentit d’organització diferent al projecte de Càritas d’Urgell, ha incorporat estructura en el territori i ha fer créixer aquesta nostra organització de manera que avui lidera propostes de suport social engrescadores i noves que ajuden a dotzenes de persones quotidianament a sentir-se integrades, a recuperar el sentit de la segona oportunitat, a reciclar objectes, a reciclar-se personal i socialment.

  • Després de prop de 17 anys al capdavant de Càritas diocesana d’Urgell quin seria el resum que ens faria de la seva activitat i de las tasca que s’ha dut a terme?
    Durant aquest anys Càritas d’Urgell ha fet una gran evolució: hem passat d’una Càritas centrada en la roba i aliments, i d’una Caritas dispensadora d’ajudes… a una Càritas que vol acompanyar a les persones i que té projecte, o dit d’un altre manera, que disposa i prepara estratègies de treball i que incideix en el futur immediat. El desplegament territorial ha estat la clau d’aquesta evolució, per a mi sempre ha estat inspirador i motivador que la nostra missió inclogui la promoció del compromís social de les comunitats cristianes, o dit d’una manera més nostra, les parròquies. Les parròquies són ancoratges humans en el territori i elles mateixes potencien la proximitat en la comprensió dels conflictes i les problemàtiques i també de l’atenció.
    A més, hem incorporat i apostat per projectes d’economia social, com a possibilitat de transformació social i també coma a recurs per la inserció laboral. La Càritas d’avui té mes recursos per desenvolupar la seva acció, cinc centres en el territori, dos pisos d’acollida transitòria i dues empreses d’economia social.
  • En la seva trajectòria professional ha tingut molta presència la gestió en el món de la banca. Aquest és un sector una mica demonitzat en els sectors d’atenció social… què li va aportar a vostè a l’hora d’encarar aquesta feina a Càritas?

Durant anys, en la meva vida laboral, he vist un gran percentatge de clients, que el dia 5 de cada mes ja havien gastat tots els seus ingressos. Aquestes situacions i d’altres problemàtiques socials com son les ruptures familiars, des de la posició de director d’oficina bancaria, et col·locaven, en ocasions, en un rol més pròxim al  treballador social que al directiu bancari. Quan tenies que embargar a una pobra vídua que havia avalat el préstec del seu fill, podies fer-ho sense qüestionar res? No, calia buscar-hi alternatives. Amb aquesta reflexió reivindico que, des de qualsevol posició laboral o civil, també podem i estem obligats a  desenvolupar el nostre compromís social.


  • Vostè arriba a la gestió de Càritas Diocesana després de col·laborar amb la Càritas parroquial de la Seu d’Urgell, oi?

Quan vaig ser director de la Càritas parroquial de la Seu, fa divuit anys, vaig promoure la creació de la botiga Grapats. Aquest projecte ha estat l’embrió de l’actual projecte Grapats. Ja des de la parroquial no entenia aquesta obsessió a diferenciar la parroquial i la diocesana, doncs si Càritas actua es en nom de la comunitat cristiana… així que quan es va plantejar la gestió de  Càritas diocesana em va semblar un repte a encarar des d’aquest punt de vista: és més natural és que tinguem la percepció d’una sola Càritas, independent dels nivells organitzatius establerts. Així he intentat fer avançar la organització, i sembla que malgrat les dificultats inicials, hem aconseguit un bon resultat.

  • Considera que la gestió l’allunya de les persones i les seves necessitats?

No hem  considero una persona de despatx, ni tampoc estic tot el dia pendent de l’ordinador. Si que es veritat que la meva acció no es directa amb les persones, però crec, que el meu servei es vetllar i construir organització, perquè sigui útil a les persones que hi treballen i a les persones que atenem. Si no es així, tenim el risc de viure dels pobres en lloc per als pobres.

  • Quines prioritats té ara la Càritas diocesana d’Urgell?

La nostra prioritat  es  fer una Càritas fidel a la seva missió i això vol dir estar al costat del mes necessitats: el nostre servei ha de ser útil a les persones que atenem. Aquest visió implica la recerca constant de la màxima eficiència en la gestió dels recursos , on cal actuar amb més visió de processos de millora en lloc d’un grapat de bones intencions.


  • Com valora les conclusions del Informe Foessa?

És dur de llegir-ho… sento que vivim en una societat que no progressa perquè deixa moltes persones descartades del sistema. A Catalunya hem passat a ser el campions de la exclusió social.

  • Càritas és un complement o l’alternativa en la gestió política?

Ni una cosa ni l’altra. Càritas es missió de l’Església al servei dels febles i exclosos de la nostra societat. Cada cristià i cada comunitat estem cridats a ser instruments de Déu per la alliberació i promoció dels pobres, de manera que es puguin integrar-se plenament en la societat. El mateix Papa Francesc diu que “ una Església sense Caritat no existeix”.

  • Quines propostes concretes sobre immigració fa  Càritas?

Resoldre  d’una vegada el tema dels irregulars o il·legals. Ens hem de plantejar qüestions com la de que des de quan una persona resulta  il·legal? Què és el que estableix aquesta “il.legalitat”?

També fem propostes en l’àmbit dels refugiats per raons d’economia, política, guerres, desastres naturals… perquè no oblidem que no només són refugiats les persones que arriben aquests dies d’Ucraïna, n’hi ha molts altres que també fan la cua d’espera per ser acollits, i arriben de molts diversos indrets.


  • Que en pensa de les persones, entitats i partits polítics  que tenen un prejudici  sobre Càritas perquè és acció social que neix de l’Església catòlica?

En aquests casos, òbviament, predomina mes l’interès partidista i els clixés interessats en una idea concreta o uns resultats electorals, que el servei a les persones. També hi ha un gran desconeixement de la nostra organització, aquesta és la veritat. Sovint em sembla que en el discurs general de la societat es donen moltes coses per sobre enteses en l’àmbit de l’acció social vers els grups més desfavorits… coses que en realitat són una aportació de l’Església a l’harmonia social, que es fa de manera gratuïta i voluntària, i que a vegades són aportacions en espècie que interessadament es fan “invisibles” en el discurs mediàtic.

  • Què els i diria als que creuen a Càritas, però no a l’Església?

Que tots dos estem en el terreny comú de Déu, els pobres. Deu opta i seguirà optant pels pobres. La causa dels pobres es la causa de Déu.

  • Teniu la impressió que la caritat real porta a la fe veritable?

Com deia abans, per definició cada cristià i cada comunitat estem cridats a ser instruments de Déu per a l’alliberament i la promoció dels pobres, per la seva integració plena en la societat. Així doncs, no hi ha fe sense caritat. Sant Pau expressa sintèticament la relació estreta entre fe i amor amb aquestes paraules: “La fe actua per la caritat” (Gal 5,6). I jo sempre ho tinc molt present.


  • Sent que la societat s’ha replegat, i estem en una mena de campi qui pugui i que cada pal aguanti la seva vela?

Ara som una societat en la que ens considerem mes solidaris, en la que ens agrada la solidaritat emocional… però vet aquí que la dimensió comunitària ha quedat relegada pel jo dels meus drets. Jo el que diria és que hem de tenir present que cadascú ha de carregar amb la seva responsabilitat de fer un mon millor i mes just. De la mística del melic i del benestar personal , proposem  passar a la mística dels ulls oberts de Jesús, tal com diu la paràbola del Bon Samarità.

  • Càritas ha posat en marxa empreses d’acompanyament laboral a les persones a través del reciclatge de roba i dels serveis a empreses i particulars. Perquè embrancar-se en una aventura d’aquest estil?

Càritas fa una aposta clara per impulsar projectes que fomentin l’economia social i solidària per tal de promoure un model econòmic més just, respectuós amb el medi ambient i que doni oportunitats de treball digne a persones amb dificultats. Es veritat que la missió de Càritas no es la de crear empreses, però que ens calen els recursos que faciliten per assolir els nostres objectius de suport a la comunitat i als més fràgils.

  • L’han canviat personalment aquests anys  al timó de Càritas?

Aquest temps m’han portat a un procés d’implicació i de compromís molt elevat. El projecte m’ha enganxat totalment, però també m’ha fet descobrir la mística del samarità creient, que no cau en la temptació de considerar-se “salvador” de tants crucificats de la terra. Algú m’ha dit en alguna ocasió que soc ambiciós. I miri, si ho soc en algun moment és per raons de fe, i això ha implicat molt sovint complicar-me la vida. No vull la Càritas del Casanova: vull la Càritas de l’Església d’Urgell. És aquesta la visió que dona el sentit del meu servei, i també m’ha ajuda a superar la fatiga i el desànim. M’ha transformat, tècnicament, i com a persona. M’ha portat a ensinistrar persones en el que jo sabia, i a anar més enllà; a destil·lar respostes imaginatives enfront a reptes humans que no havia imaginat; a  crear un espai de treball útil i sostenible per si mateix, que respongués a les necessitats de la societat rural en la que ens situem. En resum, m’ha obligat aprofundir en les meves creences i a cercar més enllà del que és veu; a respirar fondo per trobar l’alè i la inspiració, i dur a terme aquest projecte de la comunitat cristiana. És la meva comunitat, la que creu en l’home i la dona, en la humanitat, tal com Jesucrist ens ensenya.

Entrevista Josep Casanova Obiols

close

Apunta't al nostre Butlletí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.