L’exclusió social va créixer el doble a les llars amb dones al capdavant

Càritas llança la campanya “Elles som nosaltres” per donar visibilitat a la bretxa d’exclusió que pateixen les dones que acompanya.

El risc de pobresa continua sent més elevat a les llars encapçalades per dones. Durant la pandèmia, l’augment de l’exclusió social en les famílies la sustentadora principal de les quals és dona va créixer el doble, en passar del 18% el 2018 al 26% el 2021, mentre que a les llars encapçalades per homes va augmentar del 15 al 18%, segons l’informe Evolució de la cohesió social i conseqüències de la Covid-19 a Espanya,  presentat per Càritas el 2022.

Aquesta bretxa estructural i persistent mou Càritas a visibilitzar i denunciar, amb motiu del Dia Internacional de la Dona treballadora, les múltiples desigualtats que continuen patint les dones que acompanyem. “Els avenços de les últimes dècades han estat importants, però encara queda molt camí per recórrer perquè la igualtat entre homes i dones es converteixi en la pedra angular d’un desenvolupament humà i sostenible”, assegura Noelia de Pablo, responsable del programa de Dona de Càritas Espanyola.

Càritas acompanya un nombre cada vegada més gran de famílies monoparentals encapçalades per dones en situació de vulnerabilitat. Es tracta de llars on la sustentadora principal té un treball precari no només quant a salari, sinó també a condicions laborals, inestabilitat o vulneració de drets.

En el dilema de treballar o tenir cura

A això es suma que les dones són les principals sustentadores de les cures familiars i moltes vegades acusen la falta de xarxes de suport. “Moltes d’elles es troben en la tessitura d’haver de triar entre treballar o cuidar, el que repercuteix greument és la seva situació, havent d’abandonar el mercat laboral, reduir les seves jornades o renunciar al desenvolupament de les seves carreres professionals per poder cuidar. I d’altres, a treballar sense possibilitat de conciliar el que repercuteix greument en la qualitat de vida de la infància”, apunta Noelia de Pablo.

La marcada feminització dels treballs que compten amb menor reconeixement social i pitjors condicions laborals no ajuda a millorar la situació de les dones en risc d’exclusió. És el cas de l’ocupació de llar i de les cures. “Malgrat els importants avanços que s’han produït en aquest sector en els últims anys encara no s’ha aconseguit una veritable equiparació de drets amb la resta de persones treballadores, sent especialment rellevant tot el relatiu a les condicions particulars que comporta el treball d’interna”, denuncia Noelia de Pablo.

En moltes ocasions, aquestes treballadores veuen vulnerats els seus drets laborals per estar sotmeses a àmplies jornades, incloses jornades nocturnes, sense a penes descans, amb temps de presència que obliguen a tenir disponibilitat i, en molts casos, sense distinció entre treballs de llar i de cures, no comptant amb la remuneració corresponent, donada l’ especialització que requereixen.

Al llarg del 2022, Càritas va acompanyar 41.514 dones a través dels seus diferents programes d’ocupació. El perfil d’aquestes demandants de treball van ser dones de més de 45 anys, amb estudis bàsics, escassa experiència laboral i poques competències digitals. En un nombre cada vegada més gran es troben a més immerses en complexos processos migratoris. La falta d’ocupació o l’ocupació precària no són els únics obstacles que han d’afrontar moltes dones en situació d’exclusió.

A aquesta realitat també s’hi suma la violència. El 2022, Càritas va acompanyar a Espanya 14.140 dones en més de 30 projectes específics relacionats amb la dona. Molts d’ells, estan relacionats amb programes de suport a dones víctimes de violència, d’explotació i sexual.

“Aquestes situacions estan en moltes ocasions totalment invisibilitzades. En el cas de les dones en contextos de prostitució ens preocupa la seua ‘expulsió’ a llocs més ocults i vulnerables, com assentaments o pisos, la qual cosa significa una major precarietat i estigmatització, més dificultats en el seu acompanyament i escassetat d’alternatives per la falta d’accés a prestacions socials o ocupació”, indica.

El doble estigma de la salut mental

La desigualtat també té efectes sobre la salut, sobretot en l’abordatge de la salut mental. “En els nostres programes veiem el biaix que existeix tant en el diagnòstic com en el tractament de la salut de les dones, causant entre altres coses, sobremedicació, la qual cosa empitjora la seua qualitat de vida”, apunta Noelia de Pablo.

A més, les dones amb dificultats en la seva salut mental “pateixen un doble estigma sent considerades, entre altres qüestions, com menors d’edat, no aptes per ser mares o fins i tot per sostenir arguments veraços, cosa que acaba dificultant encara més la seva situació i augmentant el deteriorament de l’autoestima”, afegeix. A tot això, cal sumar el patiment emocional a causa de les càrregues que suposen les dobles jornades i altres realitats que de manera estructural afecten significativament la seva salut mental.

Respostes humanitàries

En l’ àmbit internacional, la llarga llista de conflictes i desastres naturals tenen un impacte de forma desproporcionat en les persones més vulnerables, sobretot en dones i nenes. Algunes d’aquestes crisis humanitàries són més mediàtiques, com Ucraïna o Palestina, però una gran majoria són crisis “oblidades”, com el que passa a República Democràtica del Congo, Burkina Faso, Sudan del Sud, Mali, Veneçuela, Haití i a Myanmar i Bangladesh amb els refugiats Rohingya.

Aquestes crisis humanitàries empenyen a desplaçaments forçosos, cosa que enfronta moltes dones a vulnerabilitats addicionals i a ser objecte directe de moltes formes de violències, explotació i abusos. “Aquestes condicions subratllen la importància d’integrar un enfocament de gènere en totes les respostes humanitàries, perquè s’implementin mesures de protecció adequades amb l’objectiu de mitigar els riscos als quals estan exposades”, apunta Noelia de Pablo.

Davant tota aquesta realitat, Càritas fa una crida a les Administracions públiques, als responsables polítics i als agents econòmics i socials a treballar en una igualtat real entre homes i dones amb pressupostos sensibles al gènere. En aquesta línia, Càritas ha presentat també a l’arc parlamentari les seves Propostes Polítiques, en les quals s’inclou un pla integral de cures, polítiques d’ocupació inclusiva i una protecció efectiva de les víctimes de violència, entre altres qüestions prioritàries.

Iniciativa “Elles som nosaltres”

Amb l’objectiu de visibilitzar les múltiples bretxes i situacions d’exclusió que pateixen les dones, Càritas llança per tercer any consecutiu la iniciativa  ́Ellas somos nosotras ́. La campanya de sensibilització compta amb el suport de deu dones d’empreses de reconegut prestigi i compromís social que col·laboren amb Càritas.

A través de les seves xarxes socials, aquestes empresàries i directives visibilitzaran a partir del dilluns 11 de març les realitats d’altres dones que, gràcies a l’acompanyament de Càritas, han pogut sortir de l’exclusió, a més de mostrar diferents projectes que la Confederació està desenvolupant.

Sota el hashtag #EllasSomosNosotras, aquesta iniciativa busca promoure la solidaritat econòmica amb els programes d’atenció a dones en els quals Càritas està present tant a Espanya com en altres països del món gràcies a projectes de cooperació fraterna amb les Càritas locals.

“Esperem poder donar veu a milers de dones i seguir enfortint la nostra tasca gràcies a la solidaritat de tota la societat, perquè elles som nosaltres i nosaltres som elles”, assegura María Ángeles García, coordinadora de l’Equip de Donants i Institucions de Càritas Espanyola.

#alesfosques

17.650€ de 25.000€ recaptat
Informació Personal

Altres
Terms

Import de la donació: 100,00€

También puedes realizar una Transferencia o un Bizum
ES36 2100 0018 1702 0051 6790 ///BIZUM 33449