facebook youtube
Acabat el curs escolar, és el moment per fer les valoracions escaients, és temps per pensar amb tot allò que ens vam proposar aquell mes de setembre que sembla ara tan llunyà: projectes, objectius, il·lusions... 

Aquest curs, però, em vaig proposar fer quelcom més que la meva feina habitual; em vaig proposar, per què no, dedicar el meu temps lliure a fer alguna tasca de voluntariat. Així doncs, em vaig adreçar a l’oficina de Càritas de La Seu d’Urgell. Aviat em vaig adherir al projecte d’Acompanyament Educatiu per nens i joves de La Seu, ja que, sent jo docent, sentia que podia fer una bona tasca en aquest camp del voluntariat. 

El meu paper com a voluntària, va consistir en ajudar, fora de l’horari escolar, als nens amb els seus deures. Després de les classes, i al mateix col·legi, els nens es quedaven una hora més per aclarir dubtes o, simplement, per tenir algú que l’acompanyés en la tasca. Aquests nens que he assistit al projecte d’Acompanyament Educatiu, són nens que necessiten una mica de suport, i les seves famílies no es poden permetre cap acadèmia. 

Després d’estar un any junts treballant totes les setmanes, nens i voluntaris, hem creat un vincle molt bonic, ja que els nens ho agraeixen força, i veuen, dia a dia, com van millorant en el seu rendiment escolar. Després d’uns pocs mesos, es sentien amb més ànims i confiança per a afrontar amb èxit les classes i els exàmens. 

Ser voluntari és molt més que ajudar a algú altre: és acompanyar, és compartir, és gaudir, és aprendre, és conèixer, és estimar a l’altre com a un mateix, és ajudar-se mútuament… “És important el tipus d’ajuda que s’ofereix, però molt més ho és encara, el cor amb que s’ofereix” (Joan Pau II).

Laura Asins Alepuz

Escriure un comentari

Códi de seguretat
Actualitzar