AVUI SOM EN TEMPS DE PASQUA…TEMPS DE RESURRECCIÓ I DE VIDA…
PER AIXÒ AFIRMEM QUE LA VICTÒRIA DEL RESSUSCITAT SOBRE LA MORT, tampoc el
Covid 19 no pot ni podrà mai, guanyar, impedir ni MOLT MENYS VÈNCER…
EMMAÚS AVUI és cada una de les cases on estem confinats i un tan decebuts,
perquè “això que ens està passant” no s’acaba… i costa de veure el final del
mal son…
CLEOFÀS I EL SEU COMPANY som tots i cada un dels creients, que malgrat la
nostra FE, a tots ens costa de VEURE/CREURE que el SENYOR continua caminant al
nostre costat… per això, COM ELLS, ens hem de repetir l’un a l’altre:
“Nosaltres esperàvem”…
AVUI, COM ELLS, CONTINUEM NECESITANT EL COMPANY DE CAMÍ que ens continuï
llegint, recordant i descobrint-nos el sentit de LES ESCRIPTURES, també en
aquest ja llarg camí que està sent un tan incert i dificultós del
confinament…
AVUI, COM ELLS, ens fa falta sentir-nos acompanyats per AQUELL que ens diu:
“de què discutiu entre vosaltres tot caminant”… com si AVUI no fos evident
que la desgràcia del Coronavirus no estès monopolitzant les paraules, els fets,
l’economia i la vida, i no només la nostra, sinó la de tot el planeta… i li
responem: “tu ets l’únic que no saps que ha passat?
AVUI, COM ELLS, hem de sentir i escoltar, dins el nostre cor, aquell “mig”
ingenu i “profundament” terapèutic “QUE?”, que també COM A ELLS, avui ens
convida a relatar les nostres vivències… algunes molt il·lusionades, altres
un tan frustrades, altres esperançades, algunes potser un tan decebudes,
algunes compartides i moltes més contingudes en silenci en el cor… i potser
acabarem dient COM ELLS: “PERÒ A ELL, NO L’HEM VIST PAS”… què és sinó la
pregaria del creient en mig del confinament i de la pandèmia?…
“SI QUE US COSTA D’ENTENDRE! QUINS CORS TAN INDECISOS A CREURE”… aquesta
és la realitat humana davant la FE que mai és evidència científica… a
nosaltres XXI segles desprès, COM ELLS, ens costa d’entendre que la Mort obra
pas a la VIDA… que el dolor i la mort, per més que creixi el coneixement humà
està al nostre ADN… que aprenem molt i avancem més encara… però continuem
essent fràgils i no ho podem tot… a nosaltres, COM A ELLS, ens costa entendre
que “CALIA”…
POTSER, COM ELLS, HEM DE RETORNAR I RELLEGIR LES ESCRIPTURES… potser no
per entendre el què i el com… el coneixement científic… potser ens cal
retornar-hi descobrir amb una mica més de profunditat en el contingut “de
sentit”, perquè aquest mai és evident ni objectivable, però SI molt present en
la dimensió profunda de la VIDA…
PER ATANSAR-NOS, COM ELLS, A LA TAULA DEL PARTIR EL PA… potser sense
rutines, sense “obligacions històriques”, ara que no és fàcil de ser-hi
presents físicament, potser ens CAL un xic més de la innocència d’infants, potser
ens CAL una mica més d’il·lusió empàtica i comunicativa, potser ens CAL que
sigui REALMENT NOMËS ELL qui ens faci renéixer des del profund del nostre cor i
de l’ànima aquell CLAM QUE, “DES DE QUE ELLS” EL VAREN EXPERSSAR TOTS ELS
CREIENTS, DE TOT TEMPS, SEMPRE HEM ANHELAT: “QUEDAT AMB NOSALTRES QUE
JA ES FA TARD”…
