1 de maig de 2022, Sense compromís no hi ha treball decent

Aquest 1r de Maig, Dia Internacional del Treball, les organitzacions promotores de la iniciativa Església per un Treball Decent (ITD) unim les nostres veus en la celebració del treball i sant Josep Obrer, per a reafirmar que sense compromís no hi ha treball decent. Un compromís que des de Nacions Unides i els països que el formen adquirim en 2015 amb l’Agenda 2030 i els Objectius del Desenvolupament Sostenible; l’objectiu 8 aborda el compromís perquè el treball sigui decent. Per a aconseguir-lo, és necessari el compromís d’homes i dones per a continuar abordant els problemes relacionats amb l’ocupació.


Ens trobem en un moment en què està baixant la taxa de desocupació –si bé encara continua sent molt elevada–, però al seu torn s’ha produït un augment de la inactivitat. A més, malgrat les xifres positives, continuem tenint un mercat de treball caracteritzat per la inestabilitat i inseguretat, que perviuen fins i tot en temps de creixement econòmic, intensificant la precarietat i les possibilitats d’estar en situació de desocupació. Així, a pesar que s’està generant ocupació, les condicions laborals segueixen sense ser dignes, la qual cosa fa que moltes persones, malgrat tenir un treball no aconsegueixen sortir de la pobresa. A més, continua tenint un gran pes de la desocupació juvenil; més d’un milió de llars té a tots els seus membres actius en situació de desocupació i la desprotecció enfront del mateix és molt alta. Aquestes situacions d’exclusió s’intensifiquen entre les persones d’origen estranger, sobretot si es troben en situació administrativa irregular, no tenint possibilitat d’accés al mercat laboral regular ni al sistema de protecció.


Davant aquesta situació, sense compromís no hi ha transformació possible. I en aquest sentit, tenim exemples de treballadores protagonistes que amb la seva dedicació, diàleg, esforç i organització han lluitat contra la precarietat laboral. Un compromís lligat a la solidaritat, al bé comú, el col·lectiu i la justícia social. Com les treballadores de la neteja del Museu Guggenheim a Bilbao, que després de 285 dies de vaga, han aconseguit recentment una pujada salarial del 20%, la desaparició dels contractes parcials i la reducció de la bretxa salarial.


Carmen, treballadora de la neteja del museu: “Aquests 9 mesos han estat molt durs però han valgut la pena, han servit per a guanyar en dignitat. Ha estat una lluita molt bonica, un exemple de treball col·lectiu”.


La vaga del metall a Cadis, després de 9 dies, van aconseguir un nou conveni per al sector, que segueix en diàleg; avui dia van aconseguir, a través de l’organització col·lectiva, una pujada salarial del 2%, renovació i repartiment de l’ocupació; una comissió per a impulsar plans d’igualtat en les empreses, el dret a un permís retribuït de formació professional per a treballadores, amb almenys 1 any d’antiguitat.


La crisi va visibilitzar la necessitat d’un canvi en el sistema productiu, que fos capaç de crear ocupacions que aportin valor i amb condicions laborals dignes, però la generació d’ocupació no està avançant en aquest sentit i, de nou, assistim a un sistema que prioritza el benefici econòmic i “descarta” a les persones, principalment dones, joves i migrants. Per això, en el nostre compromís com a Església pel Treball Decent, en aquest Primer de Maig, defensem la dignitat del treball i el treball decent com una prioritat humana i, per això, una prioritat cristiana i un compromís de tota l’Església.


Així, reivindiquem:


– La igualtat salarial entre dones i homes, així com polítiques socials i de gènere que permetin a les dones l’accés a les mateixes oportunitats laborals que els homes, garantint la conciliació de la vida personal i laboral


Creació d’ocupació juvenil de qualitat: perquè les joves desocupades i/o precàries tinguin accés a un treball digne; relacionat amb els seus estudis i/o vocació. Generant ocupació de qualitat i la gestió de mesures necessàries per a disminuir la desocupació juvenil, la migració de joves i la temporalitat.


– La promoció d’un entorn de treball segur: amb la posada en marxa de polítiques actives i el finançament de projectes preventius que dotin a les treballadores i treballadors, així com al propi entorn de treball.


Que les persones empleades de llar tinguin accés als mateixos drets que la resta de treballadors i treballadores, reconeixent-se definitivament el seu dret a la prestació per desocupació.


La regularització urgent de les persones migrants en situació administrativa irregular, perquè puguin tenir accés als seus drets de ciutadania.


L’accés a mesures de protecció social per a aquelles persones que no puguin comptar amb una ocupació.


Reclamem, al costat del papa Francesc, el treball “especialment treball decent i no de qualsevol manera”, com a garantia per a la inclusió, el desenvolupament i la dignitat de les persones. Animem que en aquest 1r de Maig ens unim, com a comunitat cristiana, en el compromís per la defensa del treball decent, participant en els actes reivindicatius que es realitzin en les diòcesis; donant suport a la seva visualització i difusió; contribuint així al fet que el nostre missatge pugui arribar amb força en l’esperança que el treball decent pugui ser una realitat per a totes les persones.

close

Apunta't al nostre Butlletí

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.