ESTATUTS DE CÀRITAS DIOCESANA D’URGELL

CÀRITAS A LA DIÒCESI D’URGELL

ARTICLE 1.-

1. CARITAS A LA DIÒCESI D’URGELL és l’organisme oficial d’acció caritativa i promoció social de l’Església en aquest Bisbat d’Urgell.

2. Actua com una ONG oficial de l’Església Catòlica, sense ànim de lucre.

ARTICLE 2.- Com a organització té per objectiu fer possible que la nostra Església Diocesana sigui fidel al mandat de Jesucrist de ser Església caritativa i solidària al servei dels més necessitats i dels més desafavorits de la nostra societat .

ARTICLE 3.- Són fins específics de Càritas a la Diòcesi d’Urgell:

  1. L’animació de la comunitat cristiana i la seva sensibilització per l’acció caritativa i social.
  2. La intervenció social tant en el camp assistencial com en el de la promoció social i en la denúncia de situacions  injustes.
  3. La comunicació cristiana de béns.

ARTICLE 4.- Càritas Diocesana i les Càritas Parroquials,  constitueixen els diferents àmbits de l’organització de Càritas  a la Diòcesi de d’Urgell .

TÍTOL II

CÀRITAS EN L’ÀMBIT DIOCESÀ

CAPÍTOL I.-  CONSTITUCIÓ I ORGANITZACIÓ

ARTICLE 5.- Càritas Diocesana d’Urgell integra totes les Càritas Parroquials d’aquesta Diòcesi. En l’àmbit supradiocesà és membre de Càritas Catalunya i de Càritas Espanyola.

ARTICLE 6.- Té com a missió, encomanada pel Bisbe, coordinar, orientar, promoure i potenciar l’acció caritativa i social de l’Església a la Diòcesi d’Urgell .

ARTICLE 7.- Fou erigida i aprovada pel Bisbe d’Urgell el dia 26 d’Abril de 1977, i és inscrita en el Registre d’Entitats Religioses del Ministeri de Justícia amb el número 385 de la secció C, de conformitat amb el Llibre I, títol VI, Capítol II del Codi de Dret Canònic, i amb l’Acord I de l’instrument de Ratificació, de 4 de desembre 1979, de l’Acord de 3 de gener de 1979, entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu sobre assumptes jurídics, i el Reial Decret 142/1981, de 9 de gener de 1981, sobre organització i funcionament del Registre d’Entitats Religioses.

ARTICLE 8.- Té personalitat jurídica pròpia, tant eclesiàstica com civil, de la qual participen els diferents àmbits de la seva estructura orgànica, d’acord amb aquests Estatuts. Actua amb lliure iniciativa i responsabilitat, i gaudeix d’autonomia plena en l’administració dels seus béns i recursos, dins els marges assenyalats a la legislació canònica i civil.

ARTICLE 9.- Està domiciliada al Pati Palau nº 1-5, Casa del Bisbat, de La Seu d’Urgell (Lleida).

ARTICLE 10.- Es regeix pels presents Estatuts i per la normativa que li sigui aplicable del Codi de Dret Canònic.

ARTICLE 11.-

1.La parròquia, com a cèl·lula primària de l’acció pastoral de l’Església, és el nucli bàsic de la constitució i configuració estructural de Càritas Diocesana.

2. Totes les parròquies han de tenir instituït el servei de caritat. Quan les parròquies siguin molt petites, serà suficient una estructura molt elemental i, per a assegurar l’eficàcia operativa, s’afavorirà la creació d’una Càritas de referència en cada Arxiprestat que al mateix temps pugui donar suport i coordinació a altres Càritas parroquials properes amb menys estructura.

CAPÍTOL II.- DIRECCIÓ JERÀRQUICA.

ARTICLE 12.-  La màxima direcció jeràrquica de Càritas Diocesana d’Urgell correspon al Bisbe de la Diòcesi, el qual, pel fet de ser-ne el president nat, estableix els criteris generals i normes d’acció que consideri convenients per al bon funcionament de la institució i per a la inserció de la seva tasca en el conjunt de la pastoral diocesana.

ARTICLE 13.-

1. El Bisbe podrà nomenar un Delegat episcopal perquè el representi davant l’Assemblea, el Consell Diocesà i la Comissió Permanent de Càritas Diocesana.

2. La durada del nomenament i les funcions del Delegat episcopal seran les que el Bisbe determini.

CAPÍTOL III.- ÒRGANS DE DECISIÓ, REPRESENTACIÓ I GOVERN

ARTICLE 14.- Càritas Diocesana d’Urgell es regeix pels següents òrgans:

a) L’Assemblea Diocesana

b) El Consell Diocesà

c) La Comissió Permanent

ARTICLE 15.-

1. El Bisbe de la Diòcesi o, en absència seva, el Delegat episcopal, presidirà l’Assemblea Diocesana i el Consell Diocesà.

2. El Director diocesà dirigirà i serà el responsable de la convocatòria, l’ordre del dia, i la presa dels  acords en les sessions d’aquests òrgans, i el Secretari general n’aixecarà les corresponents actes.

L’ASSEMBLEA DIOCESANA

ARTICLE 16.-  L’Assemblea Diocesana es l’òrgan superior d’expressió de Càritas i està formada:

a) Pel Bisbe diocesà

b) Pel Delegat episcopal

c) Pel Director diocesà

d) Pels Presidents i pels Directors de les Càritas Parroquials.

e) Pel Secretari general

g) Pels professionals contractats

h) Per tots els membres del consells parroquials i pels voluntaris de Càritas.

ARTICLE 17.- Correspon a l’Assemblea de Càritas Diocesana:

a) Mantenir un diàleg metòdic i ordenat que permeti establir criteris, programes d’acció i orientacions pràctiques per als diferents àmbits de Càritas a la Diòcesi.

b) Ser informada de la memòria d’activitats, la liquidació del pressupost, i els comptes i el balanç de Càritas Diocesana i els consolidats de cada any, que ha aprovat el Consell Diocesà.

c) Resoldre i decidir aquells assumptes que li proposi el Bisbe o el seu Delegat episcopal.

d) Elevar al Bisbe, a proposta del Consell Diocesà, les modificacions d’aquests Estatuts que es considerin convenients.

ARTICLE 18.-  L’Assemblea es reunirà, amb caràcter ordinari, el primer semestre de cada any i, amb caràcter extraordinari, sempre que el Bisbe i el Consell Diocesà ho considerin oportú. L’elecció de les persones, quan s’hagi de fer, es regirà conformement a les normes del Codi de Dret Canònic (Cànons 164 ss.) i, per a prendre altres decisions serà necessària la majoria absoluta dels vots dels membres assistents.

EL CONSELL DIOCESÀ

ARTICLE 19.- El Consell Diocesà es l’òrgan permanent de govern, representació i gestió de Càritas Diocesana, i és format pels membres següents:

a) El Bisbe diocesà

b) El Delegat episcopal

c) El Director diocesà

d) Els Directors de les Càritas Parroquials organitzades, que es podran fe representar per un  altre membre del Consell Parroquial respectiu.

e) Dos representants de les gestores socials, amb funcions de coordinació de programes i d’àrees.

f) El Secretari general.

ARTICLE 20.-  Els membres del Consell Diocesà seran nomenats d’acord amb aquest procediment:

a) El  Director diocesà i el Secretari seran nomenats pel Bisbe.

b) Els Directors de les Càritas Parroquials seran nomenats pel Rector o per l’Arxiprest, prèvia consulta al Consell Parroquial.

c) Els dos representants de les gestores seran nomenades per la Comissió Permanent.

ARTICLE 21.- Correspon al Consell Diocesà:

a) Aprovar la memòria d’activitats, la liquidació del pressupost, i els comptes i el balanç de Càritas Diocesana i els consolidats corresponents a  l’exercici tancat el trenta-un de desembre de cada any.

b) Fixar els criteris i les normes d’elaboració dels pressupostos anuals i de comptabilitat que s’han d’adoptar en tots els àmbits de Càritas.

c) Ratificar els organigrames de l’organització, els plans de gestió i de  treball, els programes socials , els projectes i les campanyes, el reglaments, i altres propostes  que li siguin formulades  per la comissió permanent.

d)  Nomenar els representants a la Comissió permanent.

e) Coordinar i promoure les diverses iniciatives socials i les activitats de Càritas, en tots els seus àmbits diocesans.

f) Animar al compliment de les finalitats institucionals de Càritas Diocesana.

ARTICLE 22.-

1 El Consell Diocesà es reunirà, amb caràcter ordinari, una vegada cada quatrimestre natural de l’any i, amb caràcter extraordinari, sempre que ho acordi el mateix Consell Diocesà o la Comissió Permanent.

2. Els acords es prendran per majoria absoluta de vots dels assistents. Per a la validesa de la votació, caldrà que hi siguin presents, almenys dues terceres parts del Consell diocesà.

3. A les reunions de Consell hi podran assistir altres persones amb veu però sense vot.

LA COMISSIÓ PERMANENT

ARTICLE 23.-

1. La Comissió Permanent es l’òrgan executiu del Consell Diocesà i el responsable de la gestió de les activitats ordinàries de Càritas Diocesana.

2. La formen:             a) El Delegat episcopal

b) El Director diocesà

c) Un o dos representants designats pel Consell Diocesà

d) El Secretari general

ARTICLE 24.- Correspon a la Comissió Permanent:

a) Actuar com a òrgan executiu del Consell Diocesà i preparar-ne totes  les  reunions.

b) Resoldre els afers urgents i donar-ne compte al Consell Diocesà.

c) Establir les prioritats d’actuació i els plans i programes a presentar al Consell Diocesà.

d) Establir els criteris de seguiment, vigilància i control dels serveis i del desenvolupament dels pressupostos de Càritas a la Diòcesi.

e) Designar dos representants de les gestores socials, amb funcions de coordinació de programes i d’àrees, perquè siguin membres del Consell Diocesà.   

f) Aprovar les plantilles i normes de contractació del personal i fer-ne un seguiment.

ARTICLE 25.-

1. La Comissió Permanent es reunirà, com a mínim, sis vegades a l’any i sempre que ho exigeixin els assumptes que s’han de tractar.

2. Les reunions seran convocades i dirigides pel Director diocesà.

3. Les reunions quedaran vàlidament constituïdes amb l’assistència de la majoria absoluta dels seus membres i els acords s’adoptaran per majoria de vots dels assistents.

CAPITOL IV.- LA DIRECCIÓ I LES PERSONES

EL DIRECTOR DIOCESÀ

ARTICLE 26.-

1. Corresponen al Director diocesà les següents funcions:

a) Representar Càritas Diocesana i realitzar tots els actes necessàries per a la realització de les seves finalitats, sense cap limitació.

b) Dirigir les reunions de l’Assemblea Diocesana, del Consell Diocesà i de la Comissió Permanent.

c) Impulsar el desenvolupament institucional de Càritas a tota la Diòcesi.

d) Dirigir les campanyes aprovades pel Consell Diocesà.

e) Vetllar per la coordinació i planificació  de les activitats de les Càritas a la Diòcesi.

f) Mantenir degudament informat el Bisbe de la marxa ordinària de Càritas.

g) Administrar i gestionar el recursos econòmics, portar el control permanent de les despeses i de totes les actuacions i operacions financeres.

h) Com a primera autoritat laboral del tot el personal contractat, administrarà i gestionarà els recursos humans, vetllarà  per la seva formació i desenvolupament professional, establirà normes i processos per la seva coordinació i bon funcionament, d’acord amb la legislació laboral.

2. En cas d’absència o de qualsevol altra causa que li impedeixi l’exercici del càrrec, el Director serà substituït pel Secretari general.

3. Per a temes concrets el Director pot delegar en qualsevol membre de la Comissió Permanent.

EL SECRETARI GENERAL

ARTICLE 27.-  Són funcions del Secretari General:

a) Trametre les convocatòries de les reunions de l’Assemblea, del Consell Diocesà i  de la Comissió Permanent.

b) Encarregar-se de la correspondència i tenir cura de tota la documentació de CÀRITAS

c) Actuar com a secretari  de les reunions de l’Assemblea Diocesana, del Consell Diocesà i de la Comissió Permanent, aixecar-ne les corresponents actes i expedir-ne els certificats  amb el vist-i-plau del Director.

EL PERSONAL CONTRACTAT

ARTICLE 28.-

1. Són funcions de les gestores socials:

a) L’atenció a les persones, individualment o familiarment, harmonitzada i coordinada en la tasca de cada Càritas parroquial.

b)  L’ajuda i el suport a les Càritas parroquials que li siguin encomanades.

c) La gestió d’àrees concretes de programes i projectes

d) Vetllar pel compliment dels criteris i els acords del Consell Diocesà.

2. Les funcions de la resta de personal contractat seran les que determini en cada cas el Consell Diocesà .

3. Tot el personal contractat disposarà d’un reglament de règim intern, que reguli i faciliti la necessària eficàcia i permeti el seu desenvolupament personal.

TÍTOL III

CÀRITAS EN L’ÀMBIT PARROQUIAL

ARTICLE 29.-

1. Càritas Parroquial és la unitat bàsica de l’acció caritativa i social de l’Església i el primer àmbit de l’estructura organitzativa de Càritas a la Diòcesi.

2. Té per missió l’acompliment de les finalitats institucional de Càritas en l’àmbit de la parròquia, segons les directius del Consell Diocesà i amb els mitjans que li atribueixen aquests Estatuts.

ARTICLE 30.- El Rector, com a pastor propi i president de la comunitat de caritat que és la Parròquia, exerceix la direcció pastoral de Càritas Parroquial, en comunió amb els criteris del Bisbe i les normes de Càritas Diocesana .

ARTICLE 31.-

1. L’organització de les Càritas Parroquials ha de ser la més apropiada a la realitat, a les circumstàncies i a les necessitats de cada Parròquia. En especial el Rector i el Consell Pastoral Parroquial, quan n’hi hagi, procuraran que hi hagi un Consell Parroquial de Càritas o un grup de persones amb interès per Càritas.

2. El Director de Càritas Parroquial és qui la representa en tots els àmbits de Càritas de la Diòcesi i té la missió de dur a terme les funcions que li siguin delegades pel Consell Parroquial de Càritas del qual forma part.

ARTICLE 32.-

1. El Director i els membres dels  Consells Parroquials de Càritas seran nomenats pel Rector, havent escoltat el Consell Pastoral Parroquial, i es renovaran cada quatre anys prorrogables indefinidament.

 2. Els Consells Parroquials de Càritas, a fi d’assegurar-se la continuïtat, establiran un sistema de renovació parcial dels  seus membres.

ARTICLE 33.-

1. Els Consells Parroquials de Càritas, units al Rector, actuaran amb autonomia i total responsabilitat en la realització de l’acció caritativa i social de l’Església en el seu àmbit parroquial, i en l’organització i el funcionament dels  seus serveis i activitats, segons les necessitats i els mitjans  de cada parròquia .

2. Per a la consecució d’aquests objectius, els Consells Parroquials de Càritas tindran atribuïdes les facultats que siguin necessàries per delegació expressa del Consell Diocesà de Càritas i les seves principals tasques són les que determina l’article 3 d’aquests Estatuts.

3. Els consells treballaran  per la coordinació i participació de les Càritas en la pastoral de conjunt de la Parròquia.

4. Fomentaran la vocació de voluntari oferint espais de trobada, facilitant la formació, donant suport i acompanyament, comptant amb l’ajuda de Càritas Diocesana.

5. Vetllaran per la captació de recursos, donatius i ajudes.

ARTICLE 34.-

1. L’acció de les Càritas Parroquials estarà guiada sempre per la col·laboració i la coordinació en el marc del Consell Diocesà.

2. Els projectes gestionats pel Consell Diocesà seran adequats i actualitzats a la realitat de cada població, i sempre seran ubicats i coordinats amb la Càritas de la població corresponent.

ARTICLE 35.- Les Càritas parroquials vetllaran per organitzar-se adequadament segons les seves possibilitats.

TÍTOL IV

GRATUÏTAT I VOLUNTARIETAT DELS CÀRRECS

ARTICLE 36.-

1. Els membres de tots els òrgans dels àmbits diocesà i parroquial de Càritas, exerciran els seus càrrecs gratuïtament, però tindran dret a la bestreta i al reembossament de les despeses degudament justificades.

2. Seran amatents amb els beneficiaris i amb l’ideari de Càritas i procuraran l’exemplaritat de vida, en coherència amb la fe de l’Evangeli i l’esperit de les Benaurances.

ARTICLE 37.- L’exercici d’un càrrec de Càritas, en qualsevol dels seus àmbits, és incompatible amb l’exercici de càrrecs públics de caràcter polític. Les persones que, després de nomenades, incorrin en aquesta incompatibilitat, hauran de ser substituïdes després de prendre possessió de tals càrrecs públics.

TÍTOL V

RÈGIM ECONÒMIC DE CÀRITAS

RECURSOS ECONÒMICS

ARTICLE 38.-

1. Càritas a la Diòcesi d’Urgell en els seus àmbits diocesà i parroquial, es nodreix dels recursos econòmics provinents de la caritat dels fidels i persones de bona voluntat, les donacions, herències, llegats, subvencions i ajuts d’organismes públics i privats, així com de les quotes dels socis, rendes de béns patrimonials i qualssevol altres que li puguin pertànyer o que li puguin concedir.

2. Les herències s’entendran acceptades, sempre, a benefici d’inventari.

ARTICLE 39.- Les operacions de crèdit s’ajustaran a les previsions pressupostàries i només podran efectuar-se amb l’autorització del Consell Diocesà i segons la normativa aplicable del Codi de Dret Canònic.

 ADMINISTRACIÓ DELS RECURSOS

ARTICLE 40.- Els diferents àmbits de Càritas administraran amb plena autonomia i responsabilitat els recursos que obtinguin per a la realització i l’acompliment dels seus programes i finalitats.

ARTICLE 41.-

1. El Consell Diocesà i els Consells Parroquials,  són els òrgans competents per a l’administració dels seus respectius recursos.

2. Els fons es dipositaran en comptes corrents oberts en Caixes d’Estalvis o Bancs segons que acordi cada Consell, sempre a nom de Càritas Diocesana d’Urgell i amb el seu NIF corresponent.    

3. El Consell Diocesà o els Consells Parroquials de Càritas designaran el membre o membres del respectiu Consell perquè juntament amb el seu Director, de forma solidària o mancomunada, siguin els únics autoritzats per a disposar dels comptes de Càritas.

4. En les parròquies on no hi hagi Consell, l’obertura, l’administració i disposició d’aquests comptes correspondrà al rector i l’autoritzat que consideri  més oportú

PRESSUPOST

ARTICLE 42.-

1. Càritas, en tots els seus àmbits a la Diòcesi, funcionarà en la mesura del possible en règim de pressupost.

2. Els pressupostos seran anuals, coincidiran amb l’any natural, especificaran els ingressos i les despeses, i seran equilibrats.

COMPTABILITAT

ARTICLE 43.-

1. Tots els àmbits de Càritas  adoptaran un  únic sistema de comptabilitat, adaptat al pla general de comptabilitat vigent que aprovi el Consell Diocesà.

2. Els exercicis econòmics coincidiran amb l’any natural.

ARTICLE 44.- Anualment, el Consell Diocesà aprovarà i informarà l’Assemblea Diocesana, sobre la liquidació del pressupost de l’any anterior, el balanç consolidat en l’àmbit diocesà, i els comptes tancats a 31 de Desembre.

DISSOLUCIÓ

ARTICLE 45. La dissolució de Càritas d’Urgell solament podrà ser feta pel Bisbe, després d’escoltar el parer de l’Assemblea, el qual designarà una comissió liquidadora i, una vegada complerts els compromisos, destinarà el remanent a finalitats d’ordre social i caritatiu que ell cregui més oportuns.

 La Seu d’Urgell, 5 de juny de 2006