Benvolguts germans i germanes,
“Que flueixin la justícia i la pau” és el lema del Temps ecumènic de la Creació d’aquest any, inspirat en les paraules del profeta Amós: «Deixeu que el dret brolli com l’aigua i la justícia ragi com un torrent inestroncable» (5,24).
Aquesta imatge expressiva d’Amós ens diu allò que Déu desitja. Déu vol que regni la justícia, que és essencial per a la nostra vida de fills a imatge de Déu, com l’aigua ho és per a la nostra supervivència física. Aquesta justícia ha de sorgir on sigui necessària, no s’ha d’amagar gaire profundament o desaparèixer com l’aigua que s’evapora, abans de poder-nos sostenir. Déu vol que cadascú cerqui ser just en cada situació; s’esforci sempre a viure segons les seves lleis i, per tant, a fer possible que la vida floreixi en plenitud. Quan cerquem abans de res el regne de Déu (cf. Mt6,33), mantenint una justa relació amb Déu, la humanitat i la naturalesa, aleshores la justícia i la pau poden fluir, com un corrent inesgotable d’aigua pura, nodrint la humanitat i totes les criatures.
El juliol de 2022, en un bonic dia d’estiu, vaig meditar sobre aquests arguments durant el meu pelegrinatge a les riberes del llac de Santa Anna, a la província d’Alberta, al Canadà. Aquest llac ha estat i continua sent un lloc de pelegrinatge per a moltes generacions d’indígenes. Com vaig dir en aquella ocasió, acompanyat pel so dels tambors: «Quants cors han arribat aquí anhelants i fatigats, afeixugats per les càrregues de la vida, i al costat d’aquestes aigües han trobat el consol i la força per a continuar endavant! També aquí, submergits en la creació, hi ha un altre batec que podem escoltar, el batec maternal de la terra. I així com el batec dels infants, des del si maternal, està en harmonia amb el de les seves mares, de la mateixa manera per a créixer com éssers humans necessitem compassar els ritmes de la vida amb els de la creació que ens dona la vida.»[1]
En aquest Temps de la Creació, aturem-nos en aquests batecs del cor: el nostre, el de les nostres mares i àvies, el batec del cor creat i del cor de Déu. Avui no estan en harmonia, no bateguen junts en la justícia i la pau. A molts se’ls impedeix abeurar-se en aquest riu vigorós. Escoltem per tant la crida a ser al costat de les víctimes de la injustícia ambiental i climàtica, i a posar fi a aquesta insensata guerra contra la creació.
Veiem els efectes d’aquesta guerra en la quantitat de rius que s’estan assecant. «Els deserts exteriors es multipliquen en el món, perquè s’han estès els deserts interiors», va afirmar una vegada Benet XVI.[2] El consumisme rapinyaire, alimentat per cors egoistes, està pertorbant el cicle de l’aigua al planeta. L’ús desenfrenat de combustibles fòssils i la tala dels boscos estan produint un augment de les temperatures i provocant greus sequeres. L’esgarrifosa escassetat d’aigua afligeix cada vegada més les nostres cases, des de les petites comunitats rurals fins a les grans metròpolis. A més, indústries depredadores estan consumint i contaminant les nostres fonts d’aigua potable amb pràctiques extremes com la fracturació hidràulica, per a l’extracció de petroli i gas, els projectes de megaextracció descontrolada i la cria intensiva d’animals. La “Germana aigua”, com l’anomena sant Francesc, és saquejada i transformada en «mercaderia que es regula per les lleis del mercat» (Carta enc. Laudato si’, 30).
El Grup Intergovernamental de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (IPCC) afirma que una acció urgent pel clima ens pot garantir no perdre l’ocasió de crear un món més sostenible i just. Ho podem fer, hem d’evitar que es verifiquin les pitjors conseqüències. «És molt el que es pot fer» (ibid., 180), si, com molts rierols i torrents, al final confluïm junts en un riu potent per a irrigar la vida del nostre meravellós planeta i de la nostra família humana per a les generacions futures. Unim les nostres mans i fem passos valents perquè la justícia i la pau flueixin a tota la Terra.
Com podem contribuir al riu poderós de la justícia i de la pau en aquest Temps de la Creació? Què podem fer nosaltres, sobretot com Esglésies cristianes, per a guarir la nostra casa comuna de manera que torni a estar plena de vida? Hem de decidir transformar els nostres cors, els nostres estils de vida i les polítiques públiques que governen la nostra societat.
En primer lloc, ajudem aquest riu poderós transformant els nostres cors. Això és essencial si es vol iniciar qualsevol altra transformació. És la “conversió ecològica” que sant Joan Pau II ens va instar a realitzar: la renovació de la nostra relació amb la creació, de manera que no la considerem ja com un objecte del qual aprofitar-nos, sinó al contrari, custodiem-la com un do sagrat del Creador. Adonem-nos, a més, que un enfocament integral requereix posar en pràctica el respecte ecològic en quatre direccions: cap a Déu, cap als nostres semblants d’avui i de demà, cap a tota la naturalesa i cap a nosaltres mateixos.
Pel que fa a la primera d’aquestes dimensions, Benet XVI va assenyalar la necessitat urgent de comprendre que Creació i Redempció són inseparables: «El Redemptor és el Creador, i si nosaltres no anunciem Déu en tota la seva grandesa de Creador i de Redemptor traiem valor també a la Redempció.»[3] La creació es refereix al misteriós i magnífic acte de Déu que crea del no-res aquest majestuós i bellíssim planeta, així com aquest univers, i també al resultat d’aquesta acció, encara en marxa, que experimentem com un do inesgotable. Durant la litúrgia i la pregària personal a la «gran catedral de la creació»,[4] recordem el Gran Artista que crea tanta bellesa i reflexionem sobre el misteri de l’amorosa decisió de crear el cosmos.
En segon lloc, contribuïm al flux d’aquest potent riu transformant els nostres estils de vida. A partir de la grata admiració del Creador i de la creació, penedim-nos dels nostres “pecats ecològics”, com adverteix el meu germà, el Patriarca ecumènic Bartomeu. Aquests pecats malmeten el món natural i també els nostres germans i les nostres germanes. Amb l’ajuda de la gràcia de Déu, adoptem estils de vida que impliquin menys desaprofitament i menys consum innecessaris, sobretot on els processos de producció són tòxics i insostenibles. Intentem estar tan atents com sigui possible als nostres hàbits i decisions econòmiques, de manera que tothom pugui estar millor: els nostres semblants, allà on siguin, i també els fills dels nostres fills. Col·laborem en la contínua creació de Déu a través de decisions positives, fent un ús tan moderat com es pugui dels recursos, practicant una sobrietat joiosa, eliminant i reciclant les deixalles i recorrent als productes i als serveis, cada vegada més disponibles, que són ecològicament i socialment responsables.
Finalment, per tal que el riu poderós continuï fluint, hem de transformar les polítiques públiques que governen les nostres societats i modelen la vida dels joves d’avui i de demà. Les polítiques econòmiques que afavoreixen riqueses escandaloses per a uns pocs i condicions de degradació per a molts determinen el final de la pau i la justícia. És obvi que les nacions més riques han acumulat un “deute ecològic” (Laudato si’, 51).[5] Els líders mundials que estaran presents a la cimera COP28, programada a Dubai del 30 de novembre al 12 de desembre d’enguany, han d’escoltar la ciència i iniciar una transició ràpida i equitativa per a posar fi a l’era dels combustibles fòssils. Segons els compromisos de l’Acord de París per a frenar el risc d’escalfament global, és una contradicció consentir la continuada explotació i expansió de les infraestructures per als combustibles fòssils. Alcem la veu per aturar aquesta injustícia envers els pobres i envers els nostres fills, que patiran les pitjors conseqüències del canvi climàtic. Faig una crida a totes les persones de bona voluntat perquè actuïn d’acord amb aquestes orientacions sobre la societat i la naturalesa.
Una altra perspectiva paral·lela es refereix específicament al compromís de l’Església catòlica amb la sinodalitat. Aquest any, la clausura del Temps de la Creació, el 4 d’octubre, festa de sant Francesc, coincidirà amb l’obertura del Sínode sobre la Sinodalitat. Com els rius que s’alimenten de milers de minúsculs rierols i torrents més grans, el procés sinodal iniciat l’octubre de 2021 convida tots els components, a nivell personal i comunitari, a convergir en un riu majestuós de reflexió i renovació. Tot el poble de Déu és acollit en un camí apassionant de diàleg i conversió sinodal.
De la mateixa manera, com una conca fluvial amb molts afluents grans i petits, l’Església és una comunió d’innombrables Esglésies locals, comunitats religioses i associacions que s’alimenten de la mateixa aigua. Cada font afegeix la seva contribució única i insubstituïble, perquè totes conflueixin en el vast oceà de l’amor misericordiós de Déu. De la mateixa manera que un riu és font de vida per a l’ambient que el circumda, també la nostra Església sinodal ha de ser font de vida per a la casa comuna i per a tots aquells que l’habiten. I així com un riu dona vida a tota mena d’espècies animals i vegetals, també una Església sinodal ha de donar vida sembrant justícia i pau a qualsevol lloc on arribi.
El juliol de 2022, al Canadà, vaig recordar el mar de Galilea on Jesús va guarir i consolar molta gent, i on va proclamar “una revolució d’amor”. Vaig sentir que també el llac de Santa Anna és un lloc de guarició, consol i amor, un lloc que «ens recorda que la fraternitat és veritable si uneix els qui estan distanciats, que el missatge d’unitat que el cel envia a la terra no tem les diferències i ens convida a la comunió, a la comunió de les diferències, per tornar a començar junts, perquè tots —tots!— som peregrins en camí».[6]
Que en aquest Temps de la Creació, com seguidors de Crist en el nostre camí sinodal comú, visquem, treballem i preguem perquè la nostra casa comuna estigui plena novament de vida. Que l’Esperit Sant continuï volant sobre les aigües i ens guiï a la “renovació de la faç de la terra” (cf. Sl 104,30).
Francesc
Roma, Sant Joan del Laterà, 13 de maig de 2023
[1] Homilia al llac de Santa Anna, Canadà, 26 de juliol de 2022.
[2] Homilia amb motiu del solemne inici del ministeri petrí, 24 d’abril de 2005.
[3] Trobada amb el clergat de la diòcesi de Bolzano-Bressanone, 6 d’agost de 2008.
[4] Missatge per a la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, 21 de juliol de 2022.
[5] «Perquè hi ha un veritable “deute ecològic”, particularment entre el Nord i el Sud, relacionat amb desequilibris comercials amb conseqüències en l’àmbit ecològic, com també en l’ús desproporcionat dels recursos naturals dut a terme històricament per alguns països» (Laudato si’, 51).
[6] Homilia al Llac de Santa Anna, Canadà, 26 de juliol de 2022.
