Un panorama preocupant per a la infància a Catalunya
A Catalunya, més del 30% dels infants viuen en situació de pobresa o exclusió social i l’11% pateixen privació material severa. Aquestes xifres, superiors a les mitjanes espanyola i europea, evidencien greus desigualtats socials que afecten la infància. Problemes com la segregació escolar, l’abandonament prematur dels estudis, l’escassetat de recursos per a la salut mental o les llistes d’espera per accedir a serveis socials fan palès que el sistema de protecció infantil és insuficient.
La pobresa, la falta d’accés universal al lleure educatiu i la insuficient inversió en polítiques infantils són exemples clars de com els drets dels infants encara es vulneren a casa nostra.
Accions urgents per revertir aquestes desigualtats
Incrementar la inversió social en la infància i les seves famílies per situar-la a la mitjana de la Unió Europea. Espanya és el país que menys inverteix en infància de l’OCDE. La mitjana europea de despesa en polítiques d’infància arriba al 2,5% del PIB i a Catalunya és de l’1,6%.
Desplegament de l’Estratègia de desinstitucionalització del sistema de protecció per potenciar l’acolliment familiar. El nombre d’infants desemparats o tutelats no ha parat de créixer (sense comptar els adolescents migrats sols). El 56% d’infants i adolescents tutelats estan en centres residencials (el 2024, 290 infants menors de 6 anys).
· Augmentar els recursos per a la prevenció de la salut mental infantil. En el període 2017-2022, ha incrementat els infants adolescents atesos: 17% als Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) i un 19% als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Creixen les llistes d’espera i es redueix la freqüència assistencial.
· Desenvolupar el Pla de xoc contra l’abandonament escolar, amb l’objectiu de reduir-lo al 9% el 2030 com marca la UE i que ara és del 14,8%.
· Revisar la Cartera de serveis socials amb perspectiva d’infància. D’una banda, els serveis i recursos d’atenció a infants amb discapacitat tenen llistes d’espera que limiten les seves oportunitats i, d’altra banda, creix l’acompanyament a infants i joves migrats sols (nous casos acollits per la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència: 2021 (1.279), 2022 (2.410), 2023 (2.330) i 2024 (1.888 a l’agost)).
Garantir la universalització del lleure educatiu perquè no hi ha una política general i consolidada de foment del lleure educatiu que asseguri l’accés al lleure a infants en situació de vulnerabilitat. El 60% d’infants i adolescents no participen en activitats d’educació en el lleure.
