Dijous passat, el Vaticà ha publicat la primera exhortació apostòlica del Papa Lleó XIV, titulada Dilexi te (“T’he estimat”). El text, carregat de força espiritual i compromís humà, vol ser un clam des del cor de l’Església per posar els pobres al centre de la vida cristiana i social.
L’exhortació s’adreça no només als bisbes, preveres i religiosos, sinó també als fidels laics i a tothom que, creient o no, es pregunti com respondre al sofriment del món. És un document que convida a una mirada nova, compassiva i compromesa davant la pobresa.
“El que hem vist i escoltat no ens pot deixar indiferents. El Crist ens diu: ‘T’he estimat’. I nosaltres, ¿estimem com Ell als qui pateixen?” (Dilexi te, pròleg)
Una fe que toca la realitat
El Papa recorda que no n’hi ha prou amb creure o pregar: la fe cristiana és autèntica només si es fa gest, si s’encarna en la vida. Això implica sortir de la comoditat, acostar-se als qui viuen en la pobresa material, espiritual o social i no mirar cap a una altra banda.
També denuncia una economia que “exclou i descarta”, posant en qüestió models de consum i desigualtat que condemnen milions de persones a viure en condicions inhumanes. Però alhora convida a l’esperança i a l’acció, des del més petit gest fins a les grans decisions comunitàries i polítiques.
Pobrament, però amb dignitat
En el document, el Sant Pare subratlla que la pobresa no defineix la persona. “Els pobres no són un problema, sinó germans. Són presència de Crist i mestres de vida evangèlica”, escriu. El Papa també recorda que cal mirar amb compassió però també amb respecte i justícia.
Entre els diversos rostres de la pobresa que descriu, destaca:
- Les persones migrants i refugiades.
- Les dones víctimes de violència o abandonament.
- Les famílies sense accés a la salut o l’educació.
- Els joves sense futur ni veu.
- Els ancians que viuen sols o oblidats.
- Un camí per a tothom
Dilexi te no és només una crida als líders religiosos o als governs. És una proposta per a tots els cristians i cristianes: per viure la fe amb cor i mans obertes, per comprometre’s allà on un és, per fer que l’amor sigui concret.
És també una invitació a tota la societat, creient o no, a reconèixer la dignitat de cada persona i actuar amb compassió i responsabilitat.
“No es tracta només de donar. Es tracta de mirar, escoltar, tocar, acollir. De reconèixer en l’altre un igual.” (Dilexi te, cap. 3)
Una Església que estima com Crist
Amb aquest primer document, el Papa Lleó XIV recull l’esperit de l’Evangeli i el llegat del Papa Francesc, i vol posar les bases d’un pontificat que sigui fidel al cor de Jesús: senzill, proper i lliurat als més febles.
Dilexi te és, sobretot, una crida a estimar com Ell ens ha estimat. Amb tendresa, amb veritat, amb gestos concrets i amb una vida que sigui bona notícia per als qui més ho necessiten.
Pots llegir el text complet de l’exhortació en aquest enllaç:
https://www.vatican.va/content/leo-xiv/es/apost_exhortations/documents/20251004-dilexi-te.html
