Quin text més preciós trobem a l’evangeli de sant Mateu -també hi ha una versió en sant Marc i sant Lluc- que ha inspirat l’eslògan en català per a la 112a Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, que celebrem aquest diumenge 27 de setembre. Ens diu: “Fins i tot un de sol d’aquests petits”, frase que omple el pòster que podem veure penjat a les cartelleres de les nostres parròquies i que va acompanyat d’una imatge amb una colla d’infants que volen representar els trenta-cinc milions d’infants d’arreu del món que viuen la greu problemàtica de ser migrants i refugiats.
Un text preciós perquè, a més de posar en el centre de l’acció caritativa i social de l’Església la persona, ens recorda que els infants i adolescents també ho són i necessiten, per la seva gran vulnerabilitat, estar ben acompanyats i defensats en la seva dignitat, que, com ens diu Jesús en l’Evangeli, els fa veritables protagonistes del Regne de Déu.
Si aquests dies ens ha colpit i emocionat a molts, creients i no creients, la visita del Papa a Espanya i ens hem quedat amb les imatges impressionants i testimonials dels actes que ha presidit, estareu amb mi que una de les accions que Lleó XIV ha repetit més vegades, i ho ha fet amb una mirada d’amor, benedicció i compassió, ha estat abraçar els infants que li han presentat. Han estat desenes d’infants de totes les condicions socials i de diferents nacionalitats. A ningú no ens ha deixat indiferent l’abraçada del Papa als infants refugiats que arriben a les Canàries amb pasteres després de travessar les perilloses aigües de l’Atlàntic, una imatge que reforça el que celebrem en aquesta jornada mundial: cal acollir, i acollir en nom de Jesús i de la seva Església, els més petits i més marginats.
La nostra Església d’Urgell ho té ben arrelat en la seva missió de la caritat, i des de Càritas i altres realitats diocesanes es fa un esforç valent, tant en l’àmbit humà com en l’econòmic, per posar, com ens demana Jesús, en el centre de la nostra activitat i, per tant, del nostre sentit de ser, els més petits, no només per edat sinó també per marginalitat i vulnerabilitat.
Us convido a adreçar-vos a les vostres parròquies, a les Càritas parroquials i diocesana, a Mans Unides, a… i que us expliquin què fan pels més petits i com podeu ajudar i col·laborar. Us convido a pregar pels més petits del món, especialment pels més desemparats. Us convido a treballar plegats per fer possible el Regne de Déu en el nostre món i donar el protagonisme que els hem arrabassat als infants i adolescents. Ho necessiten i ho necessitem.
Si teniu un moment, recupereu les preguntes de Renzo, un infant de sis anys, al Papa Lleó; també ells ens volen ajudar a créixer interiorment. Per cert, en Renzo és un nen migrant argentí que viu al barri del Raval en una situació de vulnerabilitat social i familiar.
Mn. Jaume Mayoral, Delegat episcopal de Càritas
