Ja fa deu anys que l’Església celebra la Jornada Mundial dels Pobres, abans d’acabar l’any litúrgic, com una manera de dir-nos que hem de fer balanç espiritual de l’any, en un sentit de fe i d’amor envers els altres. Aquest any, la frase que encapçala el missatge del papa Lleó recull una cita del llibre dels Salms: “Tu, Senyor, empares el pobre” (Sl 14,6), un text que ens fa una crida a ser caritatius per respondre a un món de poderosos que no tenen aquesta virtut o que obliden (marginen, invisibilitzen…) aquesta dura realitat, que colpeja no només els països més pobres, sinó també les societats més riques, com les del nostre món occidental, del qual també formem part. Seria fàcil tornar a enumerar les injustícies socials, econòmiques i de dignitat humana que vivim i patim, però cauríem en la repetició, com si fos una reflexió en bucle, del que us recordem cada any des d’aquest espai del Full Dominical.
Llegint el text, em quedo amb un fragment del darrer paràgraf (n. 5) per compartir amb vosaltres una breu reflexió. Amb motiu del vuitè centenari de la mort de sant Francesc d’Assís, el papa ens parla d’aquest sant i ens proposa un pensament que hauríem de fer nostre: adoptar l’esperit franciscà en la nostra acció envers els més pobres i desvalguts de les nostres parròquies i comunitats. La compassió per ells ens ha de portar a viure aquesta trobada amb alegria d’esperit, no només parlant-ne, sinó posant-nos al seu lloc per poder-los acompanyar millor i atendre les seves necessitats corporals i espirituals. Sí, també espirituals, perquè ells també poden tenir fam d’aliment espiritual i, respectant la seva llibertat, els podem fer la proposta d’allò que a nosaltres ens omple el cor, tal com predicava el Poverello d’Assís. A tot això, hi hem de sumar les actituds de fraternitat i humilitat, tan presents en l’espiritualitat franciscana.
El nostre bisbe, Mons. Josep-Lluís, ens ho escriu en la seva primera carta pastoral, “Perquè tingueu vida”, quan ens diu que hem de tenir “una actitud acollidora, oberta, inclusiva”, tot recollint la imatge d’haver d’eixamplar la tenda. Doncs sí, a la tenda de la dignitat i la justícia social hi hem d’encabir tots els pobres i marginats. Ens ho exigeix el fet de ser fills de Déu i formar part del seu poble; ens ho exigeix ser Església d’Urgell i fer-ho amb el goig que ens dona fer el que és bo i just des de la fe cristiana.
Us deixo uns deures espirituals: mireu de respondre les preguntes que Lleó XIV ens planteja en el seu missatge, a més de convidar-vos a ajudar-nos a ajudar, com diem des de Càritas:
“Som signe d’un Déu que és refugi per als pobres? Tenim consciència de la nostra pobresa i la preferim a la riquesa injusta? Arribem fins on es troben els pobres, experimentant la seva marginalitat? Escoltem els seus pensaments i compartim les seves esperances? Pronunciem els seus noms amb tendresa divina? La nostra caritat reactiva i sosté en ells el desig de justícia i de rescat?”
Ja podeu posar fil a l’agulla i mirar de respondre les preguntes que ens fa el nostre pontífex.
Mn. Jaume Mayoral, Delegat episcopal de Càritas
Per llegir el missatge del Papa:
