Finals del segle XIX

Lorenz Wethmann ja era sacerdot, doctor en filosofia i teologia quan es va integrar a la cúria de la diòcesi de Limburgo. Al desembre de 1884, forma part de la diòcesi de Francfort renunciant en 1886 per a dedicar-se a la pastoral social. Durant aquests anys, va anar madurant la idea d’unificar i d’establir la coordinació amb els grups i organitzacions que d’alguna manera es dedicaven a les obres de caritat.

En 1885, es forma el primer Comitè de la Caritat amb els objectius de buscar la millor manera d’organitzar a totes les instàncies de caritat a l’Alemanya Catòlica, i d’aglutinar a científics i intel·lectuals per a elaborar i publicar una revista sobre les accions de caritat la qual possibilitaria, amb la seva difusió un procés de comprensió, de suport, d’esforç i de camí cap a la unió.

Al març de 1897, en el Capitoli de Friburg, es concreta la idea tan cobejada de la unió de les institucions de caritat de l’Alemanya Catòlica, però recentment el 9 de novembre de 1897, les autoritats eclesiàstiques de Friburg i l’Arquebisbat Prevalgut de Colònia admeten aquesta institució com Caridad planejada sota la custòdia dels bisbes. Friburg passa, així, a ser la primera seu de la Càritas de l’Alemanya Catòlica. Altres organitzacions nacionals Caritas es van crear successivament a Suïssa (1901), Àustria (1903) i els Estats Units (Catholic Charities, 1910).

Primera Guerra Mundial

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) Càritas d’Alemanya Catòlica té una gran presència testimonial en servir d’excepte conducte a la recuperació dels soldats presos, sense distinció de nacionalitats i ideologies, per a donar protecció als nens orfes de guerra i servir de correu i contacte amb els soldats presos i bel·ligerants.
La necessitat de treballar junts es va fer evident alguns anys més tard. Al juliol de 1924, durant el Congrés Eucarístic Mundial, celebrat a Amsterdam, amb 60 delegats de 22 països, es va crear una conferència la seu de la qual era Caritas Suïssa, en Llucana. En 1928, la conferència es coneixia com Caritas Catholica. Els delegats es reunien cada dos anys, fins que la Segona Guerra Mundial va paralitzar les activitats.
El treball es va reprendre en 1947, amb l’aprovació de la Secretaria d’Estat vaticana, i la convocatòria de dues conferències en Llucana, per a ajudar a coordinar els esforços i la col·laboració. Caritas va rebre ulterior suport quan la Secretaria d’Estat vaticana li va atorgar la representació oficial davant totes les organitzacions d’assistència en el pla internacional, sobretot les de l’ONU.

L'Any Sant de 1950

Durant la Primera Guerra Mundial (1914-1918) Càritas d’Alemanya Catòlica té una gran presència testimonial en servir d’excepte conducte a la recuperació dels soldats presos, sense distinció de nacionalitats i ideologies, per a donar protecció als nens orfes de guerra i servir de correu i contacte amb els soldats presos i bel·ligerants.
La necessitat de treballar junts es va fer evident alguns anys més tard. Al juliol de 1924, durant el Congrés Eucarístic Mundial, celebrat a Amsterdam, amb 60 delegats de 22 països, es va crear una conferència la seu de la qual era Caritas Suïssa, en Llucana. En 1928, la conferència es coneixia com Caritas Catholica. Els delegats es reunien cada dos anys, fins que la Segona Guerra Mundial va paralitzar les activitats.
El treball es va reprendre en 1947, amb l’aprovació de la Secretaria d’Estat vaticana, i la convocatòria de dues conferències en Llucana, per a ajudar a coordinar els esforços i la col·laboració. Caritas va rebre ulterior suport quan la Secretaria d’Estat vaticana li va atorgar la representació oficial davant totes les organitzacions d’assistència en el pla internacional, sobretot les de l’ONU.

CÀRITAS INTERNATIONALIS
Càritas Internationalis està constituïda com una Xarxa internacional d’ajuda humanitària per a lluitar contra la pobresa i a favor de la justícia, en més de 200 països. Es compon d’una confederació de 165 organitzacions benèfiques que són, en general, nacionals de Caritas. Sense menyscapte de la deguda autonomia de les Càritas nacionals, la Confederació promou la col·laboració mitjançant la realització de tasques d’animació, coordinació i representació. Té la seva seu a Roma.
Accions

Regions en què està dividida, Caritas Internationalis canalitza els recursos dels seus membres:
– Distribuint aliments, material per a refugis, aigua, medicines i garantint una resposta ràpida, professionalitat i coordinació, en la programació de la resposta d’emergència i la preparació per a reaccionar davant les catàstrofes.
– Afrontant la pandèmia del VIH/SIDA o les conseqüències del canvi climàtic, compartint els nostres coneixements, per a ajudar els marginats a convertir-se en protagonistes del seu propi desenvolupament;
– Capacitant a les comunitats en la construcció de pau, reunint pobles dividits, amb la finalitat de posar fi als conflictes d’una manera no violenta, promovent una comuna humanitat, a través del diàleg interconfesional.
– Denunciant injustícies econòmiques o migracions, apoderant a les poblacions i les comunitats pobres a desafiar les polítiques, costums o actituds internacionals que siguin injustes
Tot aquest treball es realitza en el marc de la Doctrina Social de l’Església els valors de la qual es funden en accions orientades als més necessitats, sent ells els protagonistes del seu propi desenvolupament i impulsant el respecte per la justícia.

Càritas Europa

Regions en què està dividida, Caritas Internationalis canalitza els recursos dels seus membres:
– Distribuint aliments, material per a refugis, aigua, medicines i garantint una resposta ràpida, professionalitat i coordinació, en la programació de la resposta d’emergència i la preparació per a reaccionar davant les catàstrofes.
– Afrontant la pandèmia del VIH/SIDA o les conseqüències del canvi climàtic, compartint els nostres coneixements, per a ajudar els marginats a convertir-se en protagonistes del seu propi desenvolupament;
– Capacitant a les comunitats en la construcció de pau, reunint pobles dividits, amb la finalitat de posar fi als conflictes d’una manera no violenta, promovent una comuna humanitat, a través del diàleg interconfesional.
– Denunciant injustícies econòmiques o migracions, apoderant a les poblacions i les comunitats pobres a desafiar les polítiques, costums o actituds internacionals que siguin injustes
Tot aquest treball es realitza en el marc de la Doctrina Social de l’Església els valors de la qual es funden en accions orientades als més necessitats, sent ells els protagonistes del seu propi desenvolupament i impulsant el respecte per la justícia.

CÀRITAS ESPANYOLA
Càritas Espanyola és la confederació oficial de les entitats d’acció caritativa i social de l’Església catòlica a Espanya, instituïda per la Conferència Episcopal. Càritas desenvolupa dins d’Espanya una important labor de suport i promoció social a diversos grups socials en situació de precarietat i/o exclusió social. El compromís amb aquestes situacions és secundat pel treball gratuït de més de 65.000 persones voluntàries, que representen el 90 per cent dels recursos humans de la institució en tota Espanya.
Càritas sorgeix en 1942

Càritas sorgeix en 1942 com a Secretariat Nacional de la Caritat, dins de l’Acció Catòlica Espanyola. Cinc anys després, en 1947, se li dota del seu primer Reglament. Aquest mateix any, té lloc a París la reunió fundacional de Càritas Internacional, que adquirirà plena personalitat jurídica civil i canònica en 1951.
En aquesta etapa de formació institucional i organitzativa, Càritas inicia les seves primeres accions de sensibilització social, d’ajuda a les víctimes de la mendicitat i de formació. Sorgeixen, així, les “Campanyes de Nadal” i del” Amor al Proïsme”, i es creen els primers llits per a l’aportació econòmica dels donants: els xecs de caritat, les guardioles domiciliàries de caritat i les tómboles de caritat. Es posen en marxa les ajudes als emigrants espanyols a Europa. En 1951 es constitueixen l’Obra Catòlica d’Ajuda Universitària i l’Obra Caritativa d’Assistència a Refugiats Estrangers.
Entre 1948 i 1950, Càritas organitza una vasta operació d’acolliment al nostre país de milers de nens austríacs i alemanys víctimes de la Segona Guerra Mundial, que són adoptats temporalment per nombroses famílies espanyoles.
En 1951, i en coordinació amb Càritas Internacional, el Secretariat Nacional de Caridad comença a gestionar la distribució en tot el territori nacional de l’Ajuda Social Americana, consistent en les donacions d’aliments enviades a Espanya pel poble nord-americà, a través de la National Catholic Welfare Conference.

Dècada dels 50

La gestió de l’Ajuda Social Americana, que es manté fins a ben entrada la dècada dels 60, va suposar un repte organitzatiu per a Càritas. La institució va potenciar la seva estructura territorial i la seva capacitat assistencial per a poder distribuir l’ajuda en tot el país, que es va dur a terme amb l’ajuda de l’Estat i la col·laboració de milers de voluntaris L’experiència adquirida per Càritas en aquesta operació va servir perquè l’Estat li encarregués la gestió dels Fons Nacionals amb Finalitat Social.
En aquesta dècada Càritas obre les seves vuit primers Centres Socials, es constitueix el Fons Nacional de Caridad, comencen a funcionar les cantines escolars per al repartiment de la llet americana, s’inauguren diverses Escoles d’Assistents Socials i s’impulsa el funcionament de constructores benèfiques per a la promoció d’habitatges socials.
Comencen a celebrar-se les campanyes anuals del Dia de l’Amor Fratern i del Dia de Caridad, i s’inicia la publicació del butlletí “Càritas” i de “Documentació Social”. La identitat institucional es reforça amb l’aprovació, en 1961, del primer Reglament de Càritas Nacional, al costat dels models de Reglaments per a les Càritas Diocesanes i Parroquials.
Càritas estableix, en aquesta dècada, les bases de la seva posterior dimensió investigadora de la realitat social mitjançant la creació del Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada i la realització del Pla CCB, dirigit a convertir a Càritas en l'”instrument de la Comunicació Cristiana de Béns”. Aquestes iniciatives van fer que els mètodes de treball de Càritas evolucionessin al llarg d’aquesta dècada des de l’acció exclusivament assistencial cap a les activitats de promoció dels col·lectius de risc i d’impuls del canvi social.

Dècada dels 60

El relleu que té lloc en 1963 en la direcció de Càritas tanca l’etapa fundacional de la institució i inaugura un procés de maduració de la seva estructura i mètodes de treball. En 1967, data en què s’aproven els seus Estatuts, Càritas adquireix la seva actual configuració confederal.
La constitució en 1965 de la Fundació FOESSA “especialitzada en estudis socials i sociologia aplicada” col·loca a Càritas en l’avantguarda de la recerca social a Espanya i dota a la institució de la qual serà, en endavant, una dels seus principals senyals d’identitat. En aquesta dècada, FOESSA publicarà les seves dos primers Informes sociològics sobre la situació social del nostre país (1965 i 1970).
A conseqüència del desenvolupament del Pla CCB, s’inicien els primers processos integrals de lluita contra la pobresa en territoris especialment deprimits.
Són els Plans Basa, Cabrera, Lorca i Granada.
Entre 1968 i 1969 conclou l’Ajuda Social Americana. L’experiència adquirida per la institució en la gestió d’aquesta operació és valorada per l’Administració espanyola, que encarrega a Càritas la coordinació del recentment creat Programa Pro Benestar Social.
Durant aquesta dècada, Càritas adequa la seva estructura a les noves exigències d’una realitat social canviant, dominada per les grans migracions interiors.
En aquesta etapa, Càritas protagonitza una labor pionera en el camp de la cooperació internacional espanyola amb la posada en marxa d’accions d’ajuda exterior en països com Filipines, el Perú, Bangladesh, Xile, Egipte, Hondures, Colòmbia, Uganda, Nicaragua, Kenya, Zaire, Algèria i Togo, i que continuaran al llarg de la dècada següent.

Dècada dels 70

En un context històric caracteritzat pels profunds canvis socials i polítics que experimenta el nostre país en aquesta dècada, Càritas consolida al llarg d’aquests anys la seva estructura organitzativa i la seva identitat institucional. Les seves accions evolucionen des del benèfic-assistencial cap a la promoció dels col·lectius exclosos, en la transformació de les estructures socioeconòmiques que generen pobresa i en la denúncia dels desequilibris del sistema. Espanya es transforma política i econòmicament, i Càritas ho fa amb ella.
En aquests anys adquireix una gran importància el problema de la desocupació, per al que es creen, a nivell diocesà, les Comissions de Lluita contra l’Atur.
Entre 1981 i 1983 Càritas realitza, per encàrrec de la Comunitat Europea, un estudi general sobre la pobresa a Espanya, els resultats de la qual commocionen a l’opinió pública en revelar l’existència de vuit milions de pobres.
En 1974 s’inicia l’edició d’una altra publicació institucional, la revista “Corintis XIII”, especialitzada en temes de teologia i pastoral de la caritat.

Dècada dels 80

L’atur adquireix en tota aquesta dècada una importància decisiva. És el gran drama social dels 80, que persisteix, amb tota la seva gravetat, en els nostres dies. Càritas destina al llarg d’aquests anys una bona part dels seus recursos a promoure la creació de cooperatives laborals en diferents punts del país.
Comencen a sorgir nous fenòmens d’exclusió, que afecten col·lectius com el dels immigrants, els joves sense ocupació, els aturats de llarga durada o les víctimes de la droga o de la sida…
En el terreny de l’acció social, Càritas dirigeix les seves prioritats a formular els drets socials dels exclosos i a transmetre a la societat la idea que la lluita contra la pobresa passa per un canvi en els nostres estils de vida. Les activitats de Càritas s’especialitzen en la prevenció -insistint en l’educació i formació dels col·lectius socials de risc -sense abandonar la reinserció i l’assistència primària.
S’intensifica l’ajuda al desenvolupament, mitjançant una participació activa en el Grup d’Operacions de Càritas Internacional. Les accions en l’exterior van especialitzant-se en tres adreces: les ajudes d’emergència, els programes de rehabilitació i els projectes de desenvolupament.

Dècada dels 90

En 1993 l’Assemblea General aprova les “Prioritats Estratègiques” que definiran l’acció de Càritas en els anys següents, d’acord amb cinc objectius prioritaris: augmentar el compromís social amb els col·lectius i territoris més desfavorits, treballar en la construcció d’una societat accessible per a tots, impulsar la regeneració dels vincles socials, dinamitzar a la comunitat cristiana com a subjecte actiu de l’acció sociocaritativa de l’Església i millorar la presència pública de Càritas.
Els últims anys s’han caracteritzat pels esforços dirigits a millorar la qualitat de les accions de Càritas en tots els camps on actua. Per a això s’ha posat en marxa una doble tasca: reflexionar sobre la pròpia identitat i elaborar propostes pràctiques de lluita contra la pobresa a Espanya mitjançant la posada en marxa de mesures concretes en els camps de l’habitatge, la salut, l’educació, l’ocupació i la protecció social. Aquest ha estat l’objectiu del Simposi sobre Polítiques Socials contra l’Exclusió Social celebrat en 1997.
Càritas ha reforçat també la seva dimensió europea, sobretot a través del treball conjunt desenvolupat amb Càritas Europa i la coordinació assumida per Càritas Espanyola en 1995 de la Xarxa Europea sobre Marginació de Persones Majors en Nuclis Urbans, finançada per la Unió Europea.
L’acció investigadora de Càritas ha cobert nous reptes amb la publicació, en 1994, del V Informe FOESSA, l’edició dels Informes diocesans sobre la situació de la població pobra en els territoris de cada Càritas Diocesana i l’elaboració, en 1995, del primer estudi que es realitza a Espanya sobre els salaris socials en les Comunitats Autònomes.
En el terreny de la cooperació internacional, la crisi de la ex Iugoslàvia, primer, i la de Ruanda, Burundi i Zaire, més tard, han suposat un repte organitzatiu per a Càritas, que ha estat objecte del suport massiu de milers de donants espanyols en una operació humanitària sense precedents.

close

Apunta't al nostre Butlletí