Càritas d’Urgell explica que el 45% de les persones ateses necessiten suport per pagar el seu habitatge, la major part de lloguer; en un entorn en què -a Catalunya- l’exclusió social afecta a 1,35 milions de persones.
L’informe FOESSA sobre exclusió social ha estat presentat el vespre d’aquest dimarts 2 de juny, a la Seu d’Urgell, en un acte al qual hi han assistit una setantena de persones de diferents institucions, organitzacions i entitats vinculades amb la gestió social, encapçalades pel regidor de l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, Sr. Jordi Mas, la síndica de greuges, Sra. Anna Martí, i la vicepresidenta del Consell Comarcal, Sra. Mireia Tarrats.
L’acte ha estat presidit pel President de Càritas d’Urgell i Bisbe de la diòcesi, Mons. Josep-Lluís Serrano, i també hi ha assistit el Vicari General, Mn. Josep M. Mauri, a més del Consiliari de Càritas d’Urgell, Mn. Jaume Mayoral; la Directora de Càritas Diocesana d’Urgell, Sra. Marta Fortuny, i la Presidenta de Càritas Andorrana, Sra. Anna Villas.
La presentació ha anat a càrrec de Miriam Feu i Neus Puigsubirà, membres de l’Observatori de la realitat social de Càritas Catalunya, i ha mostrat les dades més explicatives de l’informe, tot posant èmfasi en la situació que afecta la Diòcesi d’Urgell, on s’han atès 982 llars i 2.060 persones han rebut el suport de Càritas per superar la situació de fragilitat. Mentre a Catalunya, 1 de cada 3 persones viu en una situació d’integració precària, amb alt risc de caure en exclusió en un canvi de cicle econòmic, en el territori de la nostra diòcesi, veiem que quasi el 20% de les persones que acudeixen a nosaltres no poden respondre a les exigències econòmiques familiars malgrat que treballen i estan en actiu en el món laboral. L’estudi constata que 1.351.000 persones es troben en situació d’exclusió social, el que representa el 17% de la població catalana.
L’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, elaborat per la Fundación FOESSA, que ofereix una radiografia exhaustiva de les fractures socials al país.
L’habitatge és avui el principal factor de desigualtat i exclusió social. Segons l’informe, 568.000 llars, on viuen gairebé 2 milions de persones, pateixen precarietat en l’habitatge.
De les diferents formes de dificultats amb l’habitatge es destaca que el 13,3% de la població cau en la pobresa severa després de pagar les despeses d’habitatge, i que el 12,6% viu en amuntegament greu. A més a més, el 6,3% pateix tinença en precari (habitacions de relloguer, ocupant, en cessió o en procés de desnonament), amb la por de ser expulsades de l’habitatge en qualsevol moment. A la Diòcesi d’Urgell, un 65% viuen de lloguer, però no poden fer front a les despeses, un 16% de relloguer, un 6% viuen acollits, un 4% en un habitatge cedit. Com a dada alarmant, un 5% dels que requereixen suport viuen en una casa en propietat.
A la diòcesi, disposem de tres pisos d’acollida transitòria, que han donat suport a sis famílies durant l’any 2025. Hem fet ajudes directes per l’habitatge de 102.926,97€, el que representa el 44% dels ajuts directes que hem donat a les famílies per viure.
En conjunt, 1 de cada 5 persones viu en situació d’exclusió residencial, entorn d’1,5 milions de persones.
L’altre gran motor de la fractura social és la precarietat laboral, que afecta 1,4 milions de persones a Catalunya (el 38% de la població ocupada). Les ponents han explicat que treballar ja no et salva de l’exclusió: el 55,4% de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa, i s’hi afegeix un 12,4% de la població que viu en llars on la sustentadora principal es troba a l’atur des de fa 1 any o més. I ha destacat que això té conseqüències en tots els àmbits de la vida, especialment en la seva salut mental.
L’informe també alerta sobre el trencament dels vincles comunitaris: l’aïllament social en situacions d’exclusió severa s’ha quadruplicat, passant del 4% al 16%. Flores ha afirmat que «allà on hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera». Participar en associacions, espais comunitaris o xarxes de suport redueix fins a un 30% el risc de malaltia i millora les possibilitats d’inclusió. A més a més, l’exclusió social deteriora la salut física i mental: ha augmentat la població amb malalties greus que no reben atenció mèdica del 3% el 2018 al 5% el 2024 a Catalunya.
L’exclusió no afecta tothom per igual, i l’informe destaca les dones i les persones migrants per patir més exclusió: 1 de cada 5 llars encapçalades per dones viu en exclusió, així com un 43% de les persones d’origen immigrant, que puja fins al 75% si es troben en irregularitat administrativa.
Els principals perdedors són els infants i adolescents, amb 1 de cada 3 en exclusió social, una taxa que no ha parat d’augmentar des del 25% (2018) fins al 33% (2024), cosa que constata que els estem retallant el futur i les oportunitats. L’informe hi afegeix els joves, que tenen un futur desdibuixat normalitzant la precarietat laboral i sense poder accedir a l’habitatge.
Miriam Feu i Neus Puigsubirà han acabat la presentació destacant que «no fallen les persones, falla el sistema», i que 3 de cada 4 persones tenen activades estratègies d’inclusió (treballar, estudiar, formar-se, etc.). Han reclamat polítiques integrals i coherents, començant per l’habitatge, on l’ampliació del parc públic de lloguer sigui prioritari; protegir els infants i promocionant els joves, i han reclamat apostar per la generació de vincles
