Aquest estiu ha estat un degoteig de notícies de l’arribada de migrants a Espanya vinguts majoritàriament pel mar, a finals del mes d’agost les xifres passaven de més de 30.000 persones les que durant el 2024 havien fet una ruta migratòria il·legal. Un veritable èxode d’homes, dones i infants del Tercer Món que ho deixen tot endarrere per buscar noves oportunitats en països del Primer Món (no he entès mai això de primer i Tercer Món, quan s’ensenya en geografia que és un únic el planeta Terra). Per altra banda, llegim en diferents estudis econòmics i socials que Espanya necessitarà centenars de milers de treballadors per fer front a les necessitats del món laboral, a l’envelliment de la població i a la baixada crítica de natalitat que tenim ja ara.
Un any més en la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat, el Papa Francesc vol denunciar aquesta situació i a la vegada ens vol donar propostes per solucionar-ho, en el fons és una veritable veu profètica que surt de l’Església per arribar al cor d’un món envellit i egoista. Ens recorda que la mateixa història del Poble de Déu és una dinàmica d’èxode, de camí, de vegades amb moltes dificultats, però sempre sabent, com també ara, que ell camina amb i en el seu poble que és tota la humanitat, per aconseguir fer del món un veritable Regne de Déu, on imperarà el Manament de l’Amor, deixant arraconats altres interessos materialistes.
Quan encara vivim i bastint un Sínode que hem treballat i aprofundit els membres de l’Església, recordar-vos que una de les màximes més repetides és que el Sínode és un camí i un caminar plegats, junts, sense deixar ningú per darrere, el mateix logotip tantes vegades representat ens ensenya una colla de fidels de totes les edats i condicions eclesials que van junts, perquè en aquest grup no hi deixem de posar-hi, tots els que viuen un èxode arreu del món, moguts i obligats per poder donar a les seves famílies una nova oportunitat de dignitat i equitat social. No vulguem convertir un camí de germanor i esperança en un èxode de mort i dolor, que és el que viuen aquests 30.000 germans que han arribat a casa nostra des de principi d’any.
Preguem i caminem junts, com ens diu el missatge en la seva part final, diguem:
Déu, Pare totpoderós,
som la vostra Església pelegrina
en camí cap al Regne del Cel.
Cadascun de nosaltres habita en la seva pròpia pàtria,
però com si fóssim estrangers.
Tota regió estrangera és la nostra pàtria,
tanmateix, tota pàtria és per a nosaltres terra estrangera.
Vivim aquí a la terra,
però tenim la nostra ciutadania al cel.
No permeteu que ens constituïm en amos
d’aquella porció del món
que ens heu donat com a llar temporal.
Ajudeu-nos a no deixar mai de caminar
juntament amb els nostres germans i germanes migrants
vers l’estada eterna que Vós ens heu preparat.
Obriu els nostres ulls i el nostre cor
perquè cada encontre amb els necessitats
es converteixi en encontre amb Jesús,
Fill vostre i Senyor nostre. Amén.
Mn. Jaume Mayoral, Delegat de Càritas
