Una de cada cinc persones que va participar en algun itinerari d’inserció sociolaboral de Càritas el 2023 va aconseguir tornar al mercat de treball. Càritas va invertir l’any passat una xifra rècord de 136,8 milions d’euros per millorar l’autonomia de les persones a través de l’ocupació.
Les persones en risc d’exclusió tenen una taxa d’atur set vegades superior a la resta de la població activa. Amb l’objectiu d’ajudar a reduir aquesta bretxa, Càritas va acompanyar l’any passat 68.065 persones en la recerca de treball, un 4,9% més que l’any anterior. Una de cada cinc persones que va participar en algun dels nostres programes i itineraris va aconseguir reinserir-se en el mercat laboral.
Així ho reflecteix l’informe d’Economia Solidària, que un any més dóna compte, amb motiu del Dia Internacional del Treball, de l’activitat desenvolupada per la Confederació en un context marcat per l’increment de la inestabilitat i la precarietat laboral.
Càritas va dedicar l’any passat la xifra rècord de 136,8 milions d’euros a totes les seves iniciatives d’economia solidària (programes d’ocupació, empreses d’inserció, comerç just). La suma és un 16,4 per cent superior a l’any anterior (19,2 milions d’euros més).
D’aquest total, 35,3 milions van ser destinats a itineraris d’inserció sociolaboral, que inclouen orientació laboral, intermediació amb empreses i formació, i més de 100 milions a Economia Social. L’economia social, de la qual Càritas és una de les seves grans impulsors, representa a Espanya el 10 per cent del PIB.
Millorar l’autonomia de les persones
“La Confederació està fent una aposta clara per augmentar els projectes d’economia solidària per ajudar les persones en situació d’exclusió a recórrer un camí digne cap a la seva autonomia. És cert que aquestes iniciatives vinculades a l’ocupació i a l’economia social requereixen més inversió econòmica, però són més efectives a llarg termini i tenen un efecte més recuperador de la persona”, explica Ana Heras, coordinadora d’Economia Solidària de Càritas Espanyola.
En l’última dècada, Càritas ha aconseguit convertir-se en una de les majors promotors d’empreses d’inserció d’Espanya. Actualment, compta amb 68 iniciatives d’economia social i 265 línies de negoci en diferents sectors econòmics amb una facturació total de 85,8 milions d’euros. Aquestes activitats estan relacionades amb el reciclatge tèxtil, la gestió ambiental i de residus, neteja, transport i missatgeria i restauració. Aquests projectes generen 3.141 llocs de treball, dels quals 2.348 van ser ocupats per persones en situació d’exclusió el 2023.
“Com a societat, cada recurs invertit en programes de capacitació professional i d’accés a l’ocupació comporta un retorn en el mig i llarg termini tant des de la dimensió social com des de l’àmbit econòmic. A través d’aquests programes, les persones guanyen en autoestima, en reconeixement social i en accés a drets, i a més contribueixen d’una manera activa al desenvolupament econòmic comú a través de la seva contribució en impostos i en consum”, apunta Ana Heras.
Moda re-, el seu vaixell insígnia
Entre aquestes empreses d’inserció destaca Moda re-, el vaixell insígnia de l’economia social, circular i solidària de Càritas. Moda re- és una cooperativa d’iniciativa social pionera en el tractament del residu tèxtil en la qual s’integren 48 Càritas diocesanes de tot el país. Des de la seva creació el 2020, s’ha convertit en el major operador en la recollida i reciclatge de roba usada a Espanya i un dels principals de tot el sud d’Europa.
“Aquesta iniciativa té un triple impacte social i mediambiental. D’una banda, creem llocs de treball per als col·lectius amb els quals treballa Càritas i que provenen dels Serveis Socials municipals. D’altra banda, aconseguim allargar el cicle de vida d’aquesta classe de productes i augmentar-ne el reciclatge, evitant que acabin al dipòsit o siguin incinerats i, finalment, dignifiquem el procés de lliurament de roba a les persones en exclusió”, explica Manuel León, gerent de Moda re-.
Cada any passen per les seves plantes 44.000 tones de tèxtil que són recollides a través de 8.038 contenidors d’accés lliure situats arreu del territori. Aquesta xifra representa el 44% de tot el tèxtil que es recull a Espanya. Aquest volum d’activitat genera més de 1.400 llocs de treball, el 55% reservats a llocs d’inserció social per a persones en situació de vulnerabilitat.
“Són llocs de treball transitòris (entre sis mesos i tres anys) per millorar el nivell d’empleabilitat de la persona abans d’ajudar-la a inserir-se en el mercat laboral. De fet, el 30% de les persones que treballen amb nosaltres accedeixen a un empleo normalitzat després de finalitzar el seu itinerari d’inserció en Moda re-“, explica Manuel León.
La roba que es troba en bon estat s’utilitza a través de la seva venda a les més de 141 botigues de Moda re- i de diferents corners situats en grans superfícies arreu del país. “Un dels valors de Moda re- és la seva capil·laritat, ja que els nostres punts de venda estan en més de 100 ciutats espanyoles. C
ada vegada que creem una botiga generem ocupació local de la mà de la Càritas local, a més de donar una oportunitat d’accés al consum de roba de segona mà en llocs on encara és un estigma per a moltes persones”, indica.
Aquesta iniciativa ha permès a Càritas convertir els seus tradicionals roberols en empreses d’inserció a través de les botigues de Moda re-. “Una marca distintiva de les nostres botigues és que permet dignificar el lliurament de roba. Ja no es tracta de preparar un lot, sinó que la persona pugui exercir com a ciutadà i triar la roba que necessita i que pugui fer-ho en un espai totalment normalitzat com són les nostres botigues”, subratlla Manuel León.
Perfil dels participants
El perfil de les persones que van participar al llarg del 2023 en els diferents programes d’ocupació de Càritas es va mantenir similar a anys anteriors: la majoria són dones (64%), de més de 45 anys (39%), amb estudis bàsics (37%). Les persones procedents de països no comunitaris van ser lleugerament superiors a les nacionals (56%).
“Darrere d’aquest perfil es donen multitud de situacions aïllades o que es sumen i que cal anar superant per aconseguir l’objectiu d’inserció laboral. En moltes ocasions ens trobem amb persones que manquen de competències digitals, presenten dificultats d’aprenentatge, escassa experiència laboral o molts problemes de conciliació familiar, a més de greus mancances socioeconòmiques, dificultats amb l’idioma i baixa autoestima que porta a la desmotivació”, assenyala Ana Heras.
“Tota aquesta realitat -afegeix- ens obliga a articular una atenció integral, molt individualitzada, i amb una metodologia eminentment pràctica, que acceleri i faciliti l’aprenentatge i els ajudi a superar les dificultats que els allunyen del mercat laboral”.
Comerç just
Les accions de comerç just desenvolupades en 23 Càritas diocesanes van suposar a més una inversió de 589.587 euros. Aquesta xarxa compta amb més de 18 botigues i 62 punts de venda repartits per tot Espanya, que funcionen no només com a llocs de comercialització de productes, sinó que generen espais de sensibilització perquè els consumidors visualitzin les persones i processos que hi ha darrere de cada producte i contribueixin a fomentar un consum responsable.
Finances ètiques
Càritas aposta a més per un model de finances que vagi més enllà de la rendibilitat econòmica. El sistema financer es mou en funció de les decisions que prenen les persones que trien on volen invertir els seus diners sense pensar moltes vegades en les conseqüències que aquesta decisió té per a altres. Per això, informar-se i triar alguna de les opcions que ofereixen les Finances Ètiques pot ser un dels instruments amb més capacitat de transformació de la societat.
Dins d’aquesta línia de treball: 43 entitats de Càritas col·laboren amb entitats financeres que fan compatibles la rendibilitat econòmica amb l’assoliment d’objectius socials i mediambientals.
“Quan ens referim a l’economia solidària, pensem en un mercat laboral amb valors, en un sistema de finances ètiques, en un comerç just i un consum responsable. Sabem que l’abast actual d’aquestes iniciatives és insuficient, gairebé testimonial, però evidencia que com a societat podem autoexigir-nos una ètica en tot el que afecta l’economia. Una economia que escolta, que cuida, que suma i que canvia. Aquesta és l’economia que volem”, assegura la coordinadora d’Economia Solidària de Càritas Espanyola.
