IX Informe FOESSA: Una Societat Fragmentada
Espanya travessa un procés inèdit de fragmentació social on la classe mitjana es contrau. Aquesta aplicació interactiva explora les dades clau, els motors d’aquesta exclusió i els rostres de les persones més afectades, basant-se en el IX Informe FOESSA 2025.
Viuen en situació d’exclusió severa el 2024.
L’exclusió severa s’ha cronificat i augmentat dràsticament.
“Ecològicament vulnerable, anímicament intranquil·la i socialment esquinçada.”
La Bretxa de l’Exclusió: Evolució 2007-2024
L’estructura social a Espanya ha canviat. L’espai d’integració plena s’ha reduït mentre que l’exclusió, especialment la severa, ha guanyat terreny. El gràfic següent mostra l’evolució de la integració i l’exclusió social per a persones.
Els Motors de l’Exclusió
L’exclusió no és fruit de la casualitat, sinó el resultat de barreres estructurals. L’habitatge i l’ocupació precària són els principals motors, però es veuen agreujats per factors com l’educació, la salut i l’aïllament social. Exploreu aquests factors fent clic a les pestanyes.
Habitatge: Una Trampa de Pobresa
L’habitatge és el factor que més activament reconfigura la nostra estructura social. El lloguer s’ha convertit en una trampa de pobresa.
de la població que viu de lloguer es troba en risc de pobresa i exclusió social, la xifra més alta de la UE.
Ocupació: Precarietat Normalitzada
L’ocupació ha perdut gran part de la seva capacitat protectora. La precarietat laboral és la nova normalitat i afecta gairebé la meitat de la població activa.
de la població activa (11,5 milions de persones) està atrapada en la inseguretat laboral.
És més, més d’un terç de la població en exclusió moderada o severa… treballa.
Salut: La Desigualtat es Mesura en Anys de Vida
La salut mental es veu especialment afectada per l’exclusió. Els diagnòstics de depressió o ansietat es disparen entre els qui viuen en exclusió severa.
Aïllament Social: La Ferida Més Profunda
La xarxa de relacions i suport s’està trencant precisament on més es necessita. L’aïllament absolut entre les persones en exclusió severa s’ha multiplicat per cinc des del 2018.
Educació i Origen: L’Exclusió s’Hereta
L’ESO ja no protegeix. El “tallafoc” contra la pobresa s’ha desplaçat al Batxillerat i l’FP. Si una persona no completa estudis superiors a l’ESO, el seu risc de caure en exclusió severa es multiplica per 2,7.
El codi postal i la motxilla familiar pesen més que la capacitat i l’esforç.
La Metacrisi: El Model que Fractura
Els problemes analitzats són símptomes d’un model de societat que genera estructuralment desigualtat i precarietat. Aquesta “metacrisi” es manifesta en tres dimensions interconnectades.
L’actual model viu d’esquena als límits del planeta. Si tothom visqués com la població espanyola, es necessitaria l’equivalent a **2,5 planetes**.
Coexisteixen “elits climàtiques” (alt consum) amb 1,8 milions de llars en vulnerabilitat energètica.
La precarietat, la desigualtat i la crisi ecològica creen una **”societat de la por”** que condueix al replegament individualista.
L’augment de l’individualisme s’oposa a la igualtat social i instrumentalitza políticament la por, sovint assenyalant la població migrant.
El mite de la **meritocràcia** legitima la desigualtat, ocultant que l’origen familiar i el capital social són determinants.
El resultat humà són “vides bloquejades”: joves sense emancipar-se i famílies angoixades per la precarietat de l’habitatge i l’ocupació.
Els Rostres de l’Exclusió
L’exclusió no és abstracta; té rostres concrets. Dones, infants i joves, i la població immigrant s’enfronten a barreres estructurals que perpetuen la seva vulnerabilitat.
Infància i Joventut: Els Grans Perdedors
Són els grans perdedors del model socioeconòmic. Un terç de tota l’exclusió severa correspon a menors d’edat. El gràfic mostra com l’exclusió severa s’acarnissa amb aquest grup.
és la taxa de pobresa infantil, la més alta de tots els grups d’edat.
Dones: Doble Càrrega, Major Exclusió
L’exclusió penalitza especialment les llars encapçalades per dones, que assumeixen una doble i invisible càrrega: precarietat laboral fora de casa i treball de cures a dins.
és l’augment de l’exclusió en famílies monoparentals (majoritàriament dones) entre 2007 i 2024.
Població Immigrant: Barreres Estructurals
La majoria de les persones en exclusió (69%) són espanyoles. Tanmateix, la bretxa és persistent: gairebé la meitat de la població d’origen immigrant està en exclusió.
de la població immigrant està en exclusió, gairebé el triple que l’autòctona (15,3%).
de les persones en situació irregular pateix exclusió, un multiplicador directe.
Una Proposta: Cap a la Democràcia de la Cura
L’informe constata que les polítiques actuals són insuficients. Cal un canvi radical de paradigma civilitzatori, un nou pacte social basat en valors diferents que posi al centre la cura mútua i del planeta.
El “Biencuidar” com a Horitzó
Interdependència
No som individus aïllats i autosuficients. Depenem els uns dels altres.
Ecodependència
Depenem de la naturalesa i hem de respectar els límits del planeta.
Cura
Avançar cap a un concepte col·lectiu: cuidar-nos mútuament i cuidar el nostre entorn.
“Podem seguir pel camí actual, el de la por, o podem triar un canvi de rumb valent, construir un nou imaginari social basat en la cura mútua, la justícia i la responsabilitat compartida.”
