1. La realitat

En temps de crisi, de ruptura, de patiment per a moltes persones i per a moltes famílies, necessitem una finestra oberta des de la qual mirar la realitat. Un lloc des del qual mostrar una mirada nova, una forma diferent, contracultural, trencadora: la mirada de l’Evangeli.

Per als creients, la realitat és un espai on Déu continua revelant-se a la humanitat i on el seu Esperit bufa, especialment des dels més pobres. És allà on es neguen les possibilitats i drets humans de les persones -lloc de mort-, i on la humanitat treu el millor de si mateixa -lloc d’amor-.

Es pot analitzar la realitat amb tres mirades diferents:

– Analitzar per conèixer el que passa. Hi ha gent que, simplement, observa el que passa. Hi ha desigualtat, hi ha patiment evitable, hi ha drets de les persones trepitjats. Estar a el dia de les notícies sol ser suficient per a un acostament superficial. Es constata i es coneix el que passa, però no es fa res

– Analitzar per millorar el funcionament de el sistema. Hi ha altres persones que, analitzen el sistema social i econòmic en el qual vivim i se situen d’acord amb ell, però volen modificar algunes coses, reformant alguns punts foscos. Gent amb bona voluntat i ganes, però convençudes que, en el fons, res no pot canviar i cal adaptar-se a «el que hi ha».

– Analitzar per transformar la realitat de fons. Hi ha persones que miren de cara la realitat, miren als ulls als que pateixen, es fan mal amb ells. I es mouen per sortir a la trobada, per a lluitar per canviar les coses, es fan preguntes sobre el seu propi estil de vida. Aquest tipus de mirada porta una transformació, la de les persones, la de Càritas. Es busquen les contradiccions de sistema i s’aposta per la participació dels que el pateixen, dels descartats. Des d’aquesta mirada es construeix un món de justícia i igualtat, de llibertat per a tots i totes, en clau comunitària. Aquesta és la mirada de Càritas.

El nostre conèixer ens porta a actuar. A estar amb l’altre, amb el que més pateix. Si coneixem i comprenem, si prenem partit i caminem juntament amb altres, farem de la nostra tasca com Càritas un lloc d’esperança i de construcció del Regne. Fent partícips als exclosos, implicant a la comunitat, generant anunci, denúncia i proposta. Encertant a crear iniciatives que s’adeqüin al que la realitat demana de nosaltres. Sent Església compromesa amb els últims.

2. FOESSA

close

Apunta't al nostre Butlletí

La nostra anàlisi ha de partir de l’òptica i els interessos dels últims de la societat. Aquest és un principi ètic irrenunciable a què tots estem subjectes com a ciutadans d’aquest món siguin quines siguin les nostres referències, ja que només podem orientar la nostra lectura de la realitat cap a una societat accessible per a tothom si partim del criteri d’universalitat, i la universalitat només és possible si en la nostra mirada entren totes les persones.

El nostre conèixer ens porta a actuar. A estar amb l’altre, amb el que més pateix. Si coneixem i comprenem, si prenem partit i caminem juntament amb altres, farem de la nostra tasca com Càritas un lloc d’esperança i de construcció del Regne. Fent partícips als exclosos, implicant a la comunitat, generant anunci, denúncia i proposta. Encertant a crear iniciatives que s’adeqüin al que la realitat demana de nosaltres. Sent Església compromesa amb els últims.

L’últim gran Informe de la Fundació FOESSA ens presenta una societat fragmentada, trencada, desigual. Abans de la crisi del coronavirus, aquesta era la distribució de la població espanyola:

Càritas és vincle, és relació, és acompanyament. Tenim el repte de treballar per la re-vinculació entre tots els ciutadans. Hem constatat que vivim en un model social que genera desvinculació. Si t’interessa una anàlisi del model social en què vivim, vegem aquest vídeo:


close






Apunta't al nostre Butlletí

3. Anàlisi de la realitat: un cas

La família Pérez és atesa per un grup de Càritas que els dóna suport amb aliments i li paguen alguns rebuts pendents. Viuen en un habitatge indigne i lluiten per tirar endavant els seus cinc fills; els coneixem perquè han vingut a Càritas i nosaltres hem estat a casa seva. Aquest fet que esdevé, necessàriament passa pels nostres sentiments, pels nostres pensaments, el percebem a llum de les nostres idees. Sempre hi ha una interpretació d’aquest fet. Entre la realitat social i el nostre bagatge de coneixements, experiències i sensacions es dóna un diàleg en el que fem anàlisi d’aquesta realitat. I conjuguem tres verbs:

  1. Descriurela realitat: quina és la situació econòmica, social, habitatge, educació a la família Pérez.

Les dades de la realitat: a Espanya el 42% de les llars amb 2 adults i 3 o més nens estan sota el llindar de pobresa.

  1. Explicarla realitat:importa esbrinar les causes que generen l’exclusió i que són de tipus estructural, ambiental o personal.

La despesa mitjana de les famílies nombroses és molt alta; els beneficis socials i econòmics de les famílies nombroses són cada dia més minsos; la protecció social de la infància a Espanya no es troba prou desenvolupada. Les famílies nombroses de les perifèries urbanes estan veient retallats els seus ingressos de mica en mica. Relacionant les dades que tenim, podem parlar que assistim a un procés d’empobriment de les famílies nombroses.

  1. Comprendrela realitat: comprendre sempre és comprendre el sentit de les coses, no només per què succeeixen sinó preguntar-se: això que està passant, què significa per a nosaltres? En què modifica els nostres comportaments, actituds i projectes en què estem ficats?

Coneixem a famílies nombroses del nostre entorn, als Pérez i a més famílies concretes que ho estan passant malament. Famílies en què un dels progenitors ha perdut la feina, en altres famílies la persona sustentadora principal ha vist reduït els seus ingressos per efecte de la crisi econòmica. Són famílies que fan molts esforços per seguir endavant, però els rebuts de la llum han pujat, les beques escolars s’han reduït, i el preu dels aliments continua en constant increment. Ens sentim compromesos amb aquestes famílies.

El que estem fent amb els Pérez, és adequat? Com estem encarant la situació d’aquestes famílies? Podem fer alguna cosa en la defensa dels seus drets? En la mesura de les nostres possibilitats, podem fer alguna cosa per canviar aquesta realitat o seguim fent el que sempre hem fet? Podem unir forces amb altres entitats que treballen al barri perquè ocupació, infància, drets sumin forces en favor dels Pérez?

En aquest exemple, l’empobriment de les famílies nombroses qüestiona la nostra intervenció social, de quina manera encarem el repte de les famílies més desfavorides, què hauríem d’impulsar des del nostre grup i tenint en compte les nostres possibilitats i limitacions.

Aquesta és la realitat. A les nostres mans està fer-nos càrrec d’ella. I la nostra mirada no pot reduir-se a casa nostra. Càritas, Església és una xarxa internacional, i l’anàlisi de la realitat ens porta a fer coses aquí perquè millori el món.


close






Apunta't al nostre Butlletí

4. Per saber més

close

Apunta't al nostre Butlletí