Càritas fa moltes coses, desenvolupa diferents projectes en tots els llocs d’Espanya, de l’Europa i de tot el món. Però en aquest tema et volem presentar els trets comuns a l’acció de Càritas a qualsevol lloc o programa en què t’incorpores o facis la teva acció voluntària. És «el fons» de tot el nostre fer. Així que, som-hi.

1. La persona en el centre

La persona, com a posseïdora de la màxima dignitat, com a ésser integral i social, en procés de fer-se en la societat i de fer societat, és l’eix i centre fonamental de la nostra acció. La dignitat de les persones, pel que fa fills i filles de Déu, és el valor que sustenta el nostre Model d’acció social. La persona és un ésser integral, únic i irrepetible que posseeix potencialitats i capacitats que cal ajudar a treure a la llum.

2. Ens mou l’amor

La motivació fonamental per a la nostra acció és l’   Amor gratuït rebut de Déu.  L’amor no passa «factura», no actua buscant reconeixement, recompensa, acceptació … No cal usar un altre per sentir-se un molt bé. El voluntari de Càritas sent la necessitat vital el lliurar-se al proïsme, de fer la seva aportació per transformar aquest món.

L’experiència de ser estimat per Déu li llança i capacita per estimar el proïsme ferit. Ell ens va estimar primer. «Estimeu-vos els uns als altres» és el manament de Jesús de construir la fraternitat. Sense això, no som res.

L’amor es concreta socialment en la justícia. Lluitem per una societat nova, en la qual les relacions entre les persones i els pobles estiguin regides per la justícia, el bé comú i el destí universal dels béns, que són principis de la doctrina social de l’Església.

3. L’acció de Càritas com a acompanyament

A Càritas treballem des de les capacitats i les potencialitats acompanyant processos   Optem per un mètode centrat en l’acompanyament als processos de creixement de les persones i de les comunitats, la qual cosa centra l’atenció en els «camins» més que en les « metes ». L’ACOMPANYAMENT és   la paraula clau, (amb tot el que això comporta de diàleg, trobada, donar participació als que acompanyem i fer-los protagonistes de la seva pròpia història.

Acompanyar és més «estar» que «fer»; no pot suplir l’acció de l’altre, però tampoc és una simple espera passiva. Acompanyar és seguir la vida de l’altre sense pretendre controlar-ho tot, preveure-ho tot … i és saber aprofitar el que no s’esperava, la qual no previst. Però, compte, no es tracta de fer coses PER els altres, sinó que fem AMB els altres. Tots som protagonistes

TENTACIONS A EVITAR en el nostre acompanyament a les persones:

• Són tantes les mancances que trobem en les persones necessitades que de vegades no creiem en la seva capacitat de resposta i, automàticament, caiem en el recurs de l’assistència permanent, fent-los dependents de nosaltres. Fins i tot sense voler, de vegades trobem satisfacció en que depenguin de la nostra ajuda.
• Podem caure en la situació de situar-nos per sobre dels pobres i, des d’aquesta posició de superioritat, realitzar les nostres accions.
• Evitem reduir a les persones a un inventari de dades i de problemes. Això pot donar-nos la tranquil·litat que dóna «etiquetar» a les persones. Però cada persona és única i té les seves potencialitats. Ningú és només un «sense llar» o «una dona maltractada». Tenen nom, cognoms, una història per explicar i uns somnis per complir.
• Una altra temptació és la de ser incapaços de ficar-nos en la seva pell, de vibrar amb les seves ombres i les seves llums, de connectar amb la seva experiència de patiment. Si no partim de certa connexió vital amb les persones, difícilment podrem acompanyar.

4. Promoció i participació

Aquest és l’objectiu final de tota acció que vulgui plantejar-se com acció de lluita contra la pobresa i l’exclusió. La promoció i el desenvolupament integral de la persona ha de ser l’eix central de tota acció de Càritas, per petita que sigui.

Asistència

En alguns contextos ens trobem que hem de respondre a la demanda d’ajuda per cobrir necessitats bàsiques de les persones. Es tracta que les persones tinguin el suport, la roba, l’habitatge digne per viure. En aquestes situacions, ens posem en clau de compartir amb ells els nostres recursos (diners, aliments, roba, pagament de rebuts de subministraments …) És l’acció assistencial de Càritas, necessària en aquests casos ( «donar el peix a qui té gana») .

L’ajuda directa (assistencial) no pot contemplar-se com un fi en si mateixa, ni com una activitat aïllada, sinó com un mitjà que ajudi a despertar en els interessats el desig d’avançar en la seva promoció personal i en la millora de la situació des d’ells , a mig o llarg termini. Per tant, si a l’assistència quan aquesta es situa en un projecte de treball, que contempla altres mesures educatives complementàries, i on aquella és un element de suport i reforç.

Promoció

Però més enllà d’aquests casos, a Càritas volem tractar de cobrir la manca de l’altre d’una manera el més digne possible. No és el mateix per a una persona fer cua per rebre una impersonal bossa de menjar a que disposin i una targeta per adquirir el necessari en un supermercat. Per mostra, aquest botó:

Per contra, l’acció de Càritas busca …

-Despertar i posar en marxa els recursos de la persona que demana ajuda i / o del seu entorn familiar i social, per ocults que puguin aparèixer.

– Ajudar a la persona a ajudar-se ( «ensenyar a pescar»), desenvolupant aspectes com l’autoestima, la creativitat, la iniciativa, la responsabilitat, l’autoajuda, la solidaritat …

– És aportar la nostra ajuda, però, sobretot, és despertar i posar en marxa les seves capacitats i potencialitats personals.

– El camí de la PROMOCIÓ és un PROCÉS, més llarg i més lent, on la nostra tasca serà iniciar-lo, acompanyar-lo, cooperar amb els nostres recursos materials, però, sobretot, amb els nostres recursos personals d’acollida, empatia, comprensió, suport…

5. Una acció en clau de processos

Sabem que els processos de canvi en la vida de tota persona són lents. Els nostres també. Tots en la vida donem passos endavant, després passos cap enrere, de vegades ens sentim aturats o bloquejats, altres vam superar dificultats, després temps de recaigudes …. També és així la vida de les persones a qui acompanyem

A Càritas, més que resposta puntuals o parcials volem acompanyar processos de les persones. Ja sabeu allò de «caminant no hi ha camí, es fa camí al caminar». I cada persona és única i anirà marcant el ritme del seu procés. Ser-hi, al seu costat, és la nostra vocació.

6. Crear comunitat, teixir Xarxes

Les nostres accions no són només «entre dues persones», el que dóna i el que rep, com acabem de veure. Volem crear espais de dignificació, fins i tot enmig de les realitats més dures. No pretenen l’aïllament, sinó constituir-se en mirall que és possible construir un altre món i altres relacions més humanitzadores. Són projectes, programes, accions parroquials … on es fa palpable que els últims, els que no compten, són els primers, són tractats com a éssers humans … Són accions significatives, són signes del Regne.

Ningú es salva sol, ningú supera les dificultats sol. Busquem construir teixit comunitari, amb d’altres. No només dins de Càritas o de l’Església (que també) sinó amb el barri, el poble, altres entitats, associacions, administracions públiques. Creiem que el món necessita contrarestar aquesta onada d’individualisme i treballar les xarxes de suport mutu.

El nostre compromís no és només amb les persones en situació de necessitat. És també amb tota la comunitat cristiana, ja que animem l’acció caritativa i social de tota la comunitat.

Càritas no treballa sola. Hi ha altres persones, altres organitzacions amb les que estem cridats a col·laborar. Dins de l’Església i fora d’ella. Teixir xarxes amb altres que volen construir un món millor forma part de l’acció de Càritas. Construir amb altres, amb els iguals i amb els diferents, integrar.

7. Acció-reflexió-acció

Ja fa deu anys Càritas es proposa un Model d’Acció Social perquè tots els seus membres vagin amarant-se de l’estil de ser i fer propis de Càritas. El tens més avall si vols consultar-lo. Es convida a que tots visquin la seva tasca quotidiana amb una actitud de reflexió contínua sobre la seva acció, no només a nivell personal sinó també com a equip, compartint les seves reflexions, per anar creixent i avançant junts a la llum de l’Evangeli, de la lectura creient de la realitat i del nostre Model d’Acció Social. D’això es beneficiaran les persones que acompanyem

A elles ens devem, i per elles ens treballem contínuament per millorar en el nostre estil de ser i fer. Es tracta de no perdre el nord, de no caure en el perill de desvirtuar la qualitat i sentit de la nostra acció, de no caure en l’activisme de el fer, fer, fer, absorbits per les urgències, sense reflexió i discerniment.

Les circumstàncies socials canvien, res és igual que fa deu anys i devem sempre preguntar-nos si estem fent el correcte i si estem amb els que hem d’estar, és a dir, amb els últims.

8. Dimensió universal de la caritat

Càritas reafirma la Dimensió Universal de la Caridad  que no coneix fronteres i arriba a les personesmés empobrides de la planeta, sempre a través de les Esglésies locals i les Càritas germanes amb les que treballem. Per a això, Càritas Espanyola treballa en xarxa, com a part de la confederació internacional, composta per 165 organitzacions nacionals.

Càritas és una xarxa internacional que tracta de donar resposta a les necessitats de persones i comunitats a tot el món. Per això tenim una mirada global, universal. Hi ha iniciatives de cooperació fraterna  en molts llocs, que connecten a grups de Càritas a Espanya amb grups de Càritas en altres països. Busquem una relació amb les nostres Càritas germanes que els enforteixi, que els permet crear capacitats perquè portin endavant la seva tasca de manera sostenible. Hi ha relacions internacionals, des d’algunes parròquies, passant per projectes de Càritas diocesanes, fins Càritas Espanyola, que compta amb una àrea de cooperació internacional.

Pots veure aquí, a tall d’exemple, dues iniciatives de cooperació fraternes que en l’actualitat estem mantenint:

9. Per saber-ne més