1. Quines habilitats ha de conrear la persona voluntària
La realitat de les persones que atén i acompanya Càritas, moltes vegades conté un patiment difícil d’imaginar. Són vides trencades, truncades, maltractades, que han viscut moltes vegades en la injustícia més absoluta, en la malaltia, al desamor, al desarrelament … hem de ser conscients d’això sempre i des del principi, ja que és fonamental obrir la ment i fer l’exercici d’ocupar el lloc de l’altre, tractar d’imaginar com seria la meva vida i les meves reaccions si hagués viscut en les mateixes condicions, evidentment no només econòmiques, sinó afectives, emocionals, d’educació, de relació.
En tots els programes i projectes de Càritas subjau la idea d’ajudar a les persones a ser autònomes, d’aconseguir que deixin de necessitar la nostra ajuda, en certa mesura, es tracta d ‘ «educar». I per aconseguir això, necessitem saber manipular un tipus de eines especials. Una d’elles és la Relació d’Ajuda, que implica tenir unes actituds i unes habilitats molt concretes. Aquest és l’estil de relació de Càritas, en el qual ajudem a que la persona resolgui els seus problemes, estant al seu costat i oferint-alternatives, perquè lliurement triï i actuï.
Una RELACIÓ que establim amb una persona pot considerar d’ AJUDA quan intentem estimular i capacitar-lo per l’autoajuda, és a dir, quan l’ajudem a aclarir-se sobre la seva pròpia persona i els seus propis problemes, alliberar-se de lligams i trobar recursos per a la solució dels seus conflictes, activant sempre la seva pròpia iniciativa i responsabilitat, no fent nosaltres el que ell pot fer per si mateix.
1. Algunes eines bàsiques en la Relació d’Ajuda
Actituds de la persona voluntària
2. Habilitats que haurem de desenvolupar
4. per saber més…
Si tens temps i t’interessa aquest tema t’oferim dos recursos per aprofundir més:
Càritas Diocesana de València ens desenvolupa més els continguts d’aquest tema en una presentació.
César García-Rincón ens compta en una ponència les eines del voluntariat.